Resultats de la cerca
Es mostren 40235 resultats
Roberto Montenegro
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de San Carlos i a París A Madrid 1909 collaborà a Blanco y Negro Novament a París, conegué Juan Gris, Cocteau, XGosé i Hde Regnier i fou deixeble d’Anglada i Camarasa, el qual acompanyà el 1914 a Pollença, on pintà, i on residí fins el 1918 Decorà amb murals una sala —que porta el seu nom— al Cercle Mallorquí de Palma Illustrà el llibre Flirt 1916, de Pere Ferrer i Gibert, dins un estil que recorda Beardsley Evolucionà després, en el camp de la illustració, vers un decorativisme proper a ARackham, i com a pintor practicà un eclecticisme influït pel seu mestre…
Guillem Ramon de Montcada i de Pinós
Història
Política
Diplomàtic.
Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei 1296, s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando 1299 i als angevins El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II el 1311, pel fet d’haver ajudat…
Lluís Badia i Torras
Literatura catalana
Professor, novel·lista i poeta.
L’any 1947 obtingué el títol de mestre i posteriorment es llicencià en filologia hispànica 1974 Dedicat a l’ensenyament secundari a diverses colònies del Bages, a Súria i a Navàs, d’on fou director de l’Escola Tècnico-Professional Diocesana durant 26 anys Collaborà en diverses publicacions com Regió 7 , on escriví durant molts anys una columna diària, i Radar Social , de la qual fou director Com a poeta publicà L’inútil clam 1973 i Pinzellades d’un mal temps visions de guerra des de la pau 1991, la novella Mirada apassionada 1998 i el llibre de viatges La bona gent del Castell de Santa Fe…
Marina Timofejevna Semjonova
Dansa i ball
Ballarina russa.
Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon nombre de…
Michael S. Gazzaniga
Medicina
Neurocientífic nord-americà.
Doctorat en psicobiologia pel California Institute of Technology 1964 Professor de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on dirigeix el SAGE Center for the Study of the Mind Membre del President's Council on Bioethics i director de Law and Neuroscience Project Al principi de la seva carrera com a investigador estudià malalties com l’epilèpsia, l’Alzheimer i el Parkinson, que el portaren a concentrar-se en la recerca sobre l’asimetria cerebral, la divisió de funcions en el cervell i les seves interconnexions Gazzaniga és reconegut per la seva gran labor pedagògica i…
Michael Boder
Música
Director d’orquestra alemany.
Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera contemporània…
Joan Noguera i Sala
Història
Polític.
Fill d’ ex-cautivo , la seva carrera política estigué marcada per la militància falangista S’inicià en el Frente de Juventudes 1939, i el 1944 passà a la FET-JONS, on fou el delegat local de l’Organización Juvenil Española a Berga 1944-47, membre de la Guardia de Franco, delegat comarcal de l’Organización Sindical Española 1952 i cap local del Movimiento 1953 Com molts falangistes que havien fet carrera dins el partit, s’integrà al consistori de la seva localitat regidor pel terç corporatiu 1952, tinent d’alcalde 1955 i batlle 1958-79, on mostrà una gran capacitat integradora de tots els…
Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona

Joaquín Ruiz de Arbulo y Bayona
Arqueologia
Arqueòleg navarrès.
Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de J Maluquer de Motes i de M Tarradell i on es doctorà el 1985 Professor de la Universitat de Lleida 1986-2009, és catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili des del 2010 i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica Expert en arqueologia urbana i en divulgació del patrimoni, ha estudiat el món grec i romà a Catalunya a les ciutats d’Empúries i Tàrraco, i també la influència del món clàssic en la cultura ibèrica Ha publicat, amb altres autors, Ampurias romana Historia, arquitectura y arqueología 1993,…
Jacint Capella i Feliu
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Collaborà a L’Aureneta , L’Atlàntida , Quatre Gats , La Nación i La Renaixença , on publicà narracions i quadres de costums Cultivà la poesia, aplegada en el volum Íntimes s d la prosa poètica i la narrativa, que recollí a Llibre del dolor 1903, i la novella Cartes que no lliguen 1895, Lo nebot de D Pere 1894 i Lo gorg de les ànimes 1898 En el camp del teatre, on aconseguí major èxit, destacà amb sainets com La planxadora 1900 i El dinar de bodes 1904 comèdies com Don Tranquil 1898 i La gent d’ordre 1901, i peces de teatre líric com Barcelona al dia 1904 Adaptà algun vodevil francès i…
,
Vicent Ripollès i Pérez
Música
Músic.
Estudià teologia al Seminari de Tortosa, d’on fou mestre de capella Deixeble de Salvador Giner, el 1893 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tortosa dos anys més tard obtingué el mateix càrrec al Collegi del Patriarca de València, poc després a la catedral de Sevilla i finalment 1930 a la de València Escriví una missa en re menor per a quatre veus amb orgue, una missa a set veus amb cinc instruments de corda i orgue, etc Collaborà al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , on publicà Fragmentos del Epistolario Pedrell 1922 També publicà Catálogo de las obras polifónicas…