Resultats de la cerca

Al 1914 esdevingué òrgan de la Société d’Archéologie et d’Histoire du Roussillon et de Philologie Catalane Publicà una gran quantitat de documents importants i hi collaboraren, entre molts d’altres, FPThiers, Alart, PPuiggarí, PVidal, JCalmette, EAragon —que la dirigia el 1920—, JSPons i MRobin

Representa una visió profètica, realista i integradora alhora de la metròpolis símbol de la comunitat nacional, que creix com un organisme vivent Hi ha el contrapunt entre l’ideal i la realitat quotidiana, sovint descoratjadora És escrita amb un gran vigor de llenguatge i una poderosa retòrica

Format a Milà, debutà el 1898 Dedicat essencialment a l’òpera, actuà a la Scala de Milà, al Metropolitan de Nova York 1924-34 i a l’Opera di Roma Enregistrà un gran nombre d’òperes en discs amb l’orquestra de la Scala de Milà

Exposà amb el grup vorticista abans de la Primera Guerra Mundial Posteriorment fou successivament influït per l’obra de FLéger, pel cubisme i també per GDe Chirico i els surrealistes Conreà gairebé sempre els temes mariners, amb una gran precisió de detalls Senyals 1942 Tate Gallery, Londres

En collaboració amb Josep C Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caràcter popular El port de les boires 1954, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, Passaport per a l’eternitat 1957 i Melodia eterna 1960 També publicà La família Reniu estiueja 1961

Influït per l’escola barroca sevillana —més concretament per Murillo—, pintà natures mortes, retrats i sobretot escenes religioses de gran format, entre les quals sobresurten les de temes marians Moltes obres seves es troben a diverses esglésies de la capital i, sobretot, al Museo de Arte Colonial

Aconseguí un gran èxit popular amb novelles de caràcter històric, entre les quals destaquen Anthony Adverse 1933 i la trilogia The City in the Dawn 1950 És autor de balades, amb les quals intenta de renovar el gènere, i d' Israfel 1926, biografia d’Edgar Allan Poe

Fou ambaixador a Londres 1841, gran visir en nombroses ocasions des del 1852 fins a la seva mort i president del consell de Tanzīmāt 1854 Féu importants reformes administratives, financeres i judicials El 1856 signà el tractat de París, que posà fi a la Guerra de Crimea

Als EUA treballà com a periodista i editor de revistes en llengua àrab Gran part de la seva obra poètica, notable pel mestratge amb què utilitza els models tradicionals, està recollida a Al-Hamā'il ‘Bitllets’, 1946 i a Tibr wa-turāb ‘Pedra i pols’, 1960

Fou el principal ajudant del rei Valdemar el Gran en l’obra de redreçament de Dinamarca La seva activitat es dirigí sobretot a la fortificació de costes i a sotmetre o convertir els eslaus occidentals També intentà de neutralitzar la influència alemanya procurant d’introduir la francesa