Resultats de la cerca
Es mostren 16512 resultats
Sant Salvador de les Garrigues (Terrassola i Lavit)
Art romànic
Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves Segura…
Sant Salvador de Vilanova de Prades
Art romànic
El terme de Vilanova de Prades no fou repoblat de manera efectiva fins després del 1163, en què el rei Alfons I concedí Vilanova a Pere de Savallà perquè repoblés aquest lloc i hi bastís una fortalesa L’església parroquial es degué construir poc després, i ja devia estar acabada l’any 1175, quan el mateix Alfons I va atorgar una carta de franqueses als habitants de Vilanova, presents i futurs Amb tot, la primera referència directa de l’església parroquial de Sant Salvador de Vilanova es troba en la butlla que el papa Celestí III va enviar el 1194 a l’església de…
Fons d’art romànic del Museu Municipal d’Alcover
Art romànic
El museu El Museu Municipal d’Alcover va ser creat el 1970 i té la seu actual a Ca Batistó, en un edifici que manté encara elements arquitectònics medievals com els arcs gòtics de la planta baixa El seu fons comprèn mostres de paleontologia, arqueologia, numismàtica, armes, arts decoratives i etnologia local Pel que pertoca al període medieval cal destacar dues peces escultòriques de factura romànica MaCC Mènsula Mènsula a dalt amb un cap d’animal, i capitell a baix amb una senzilla decoració incisa procedent de la casa Cesari d’Alcover ECSA - I Companys Procedència desconeguda…
Sant Miquel de Valls
Art romànic
Aquesta capella, de la qual resten alguns vestigis, era situada prop de l’església parroquial de Sant Joan, a tramuntana És documentada amb tota certesa des de l’any 1206 Pertanyia al Comú de la vila, que hi celebrava els consells l’Especial al seu interior i el General a fora, a la façana sud, que era porticada Al començament del segle XV oferia un estat ruïnós i la vila procedí a la seva reedificació Va desaparèixer com a església, absorbida pel nou edifici de Sant Joan a la segona meitat del segle XVI, convertint-se en la capella dels Dolors L’únic vestigi d’aquesta església…
Sant Vicenç de Baó
Art romànic
Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “…
Sant Marçal (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Una vista dels escassos vestigis que han restat d’aquesta capella J Pahissa Les restes de la capella de Sant Marçal es troben a ponent de Castellciuró i del camí de Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF190846 Per arribar-hi cal anar fins al capdamunt del carrer Antoni Gaudí, on comença la carretera de Vallvidrera llavors s’agafa un corriol que, seguint la mateixa direcció, passa per sobre un torrent fins a arribar a una cruïlla En aquest punt se segueix un altre corriol que va per sota d’una conducció elèctrica i puja fins a un turó on trobarem un bosquet de…
Passió d’home. El meu avi i jo
Cinematografia
Pel·lícula del 1988; ficció de 97 min., dirigida per José Antonio de la Loma Hernández.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Golden Sun JA de la Loma, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JA de la Loma FOTOGRAFIA Tote Trenas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Ferrer MUNTATGE JA de la Loma, Jr MÚSICA Vladimir Horvnzhy, Pilar Pérez arranjaments INTERPRETACIÓ Anthony Quinn Maurici, RJWilliams George nen, Ramon Sheen George adult, Maud Adams Susana, Ray Walston Basilio, Victoria Vera Núria, Elizabeth Ashley Glòria, Pepe Martín José Pedro ESTRENA Barcelona, 19051989, Madrid, 26051989 Sinopsi Maurici és un pintor de l’Empordà, que un estiu es queda el seu net George, perquè la seva…
Fredi Parera Avellaneda

Fredi Parera Avellaneda
ARXIU ARMAND BALLART
Escalada
Alpinisme
Escalador i alpinista.
Destacat escalador, soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del GAME, fou un referent de l’escalada a Catalunya durant la dècada de 1980 tant per l’obertura com per la repetició de vies en roca d’alta dificultat Realitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i el Montsec, entre altres massissos de Catalunya, Terol i Osca, on obrí unes cinquanta vies d’escalada, entre les quals destaquen l’ Armand-Fredi , a la Paret dels Diables Montserrat, 1978 Zarathustra , al Gallinero Ordesa, 1979, de la qual feu la primera ascensió en solitari el 1980, i la repetició en…
Ruanda 2009
Estat
La millora de les relacions entre Rwanda i la República Democràtica del Congo van culminar, al mes d'agost, en una trobada a la ciutat congolesa de Goma entre els presidents Paul Kagame i Joseph Kabila En la reunió, els dos estadistes van decidir el restabliment de les relacions diplomàtiques, trencades el 1998, després de la participació de l'exèrcit rwandès en la guerra contra el president congolès, Laurent Kabila, pare de l'actual cap d'Estat La normalització va arribar uns quants mesos després que els exèrcits dels dos països haguessin llançat una ofensiva conjunta contra las…
Sant Miquel de l’Ofegat (Tàrrega)
Art romànic
L’antic lloc de l’Ofegat, amb les restes del castell i de l’església, és situat dalt d’un petit turó al sud-est del poble d’Altet Al segle XII l’església de Sant Miquel de l’Ofegat consta com a parròquia del bisbat d’Urgell L’any 1121, la canònica de Santa Maria de Solsona posseïa terres i vinyes dins el terme de l’Ofegat i, de fet, l’església va passar a dependre d’aquesta així, en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III concedí a la canònica solsonina, de l’any 1151, hi consta com a propietat seva l’església de l’Ofegat També és consignada com a possessió de l’església de…