Resultats de la cerca

Primer marquès de Leganés 1627 amb grandesa d’Espanya 1634 i comanador major de Lleó a l’orde de Sant Jaume Era cosí del comte duc d’Olivares Fou president del Consell de Flandes Lluità a Nördlingen 1634 i a Itàlia Fou governador de Milà 1635-36 i 1636-37, des d’on recobrà la Valtellina, però, derrotat més tard pel mariscal francès d’Harcourt, tornà a Madrid Al capdavant d’un exèrcit, entrà a Catalunya durant la guerra dels Segadors i travessà el Segre, però fou derrotat a la batalla del Pla de Forques per les tropes francocatalanes del mariscal d’Harcourt 1642 Desterrat a causa d’aquesta…

Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la societat…

Amb aquest nom es conegué una fortalesa prop de Noves, en un enclavament de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó El topònim apareix al final del segle X Fou propietat d’Arnau Mir de Tost, i és esmentat en un document del 1041 com a “castro de Castellet ” Posteriorment es troba en documentació dels Caboet, on figura com una de les seves propietats Hi havia una església consagrada a Sant Joan No es coneixen restes del castell ni el lloc on era situat Fou una de les fortificacions ofertes per Arnau de Castellbò a Ermengol VIII d’Urgell com a contrapartida per obtenir l’autorització per a bastir…

Aquesta església és coneguda per una única notícia que apareix en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391 Entre els capellans de Castellserà i Boldú hom fa esment del de la “Torre d’en Erau” La torre de n’Eral, que ha donat nom a un petit agregat de Penelles, sembla que es trobava a l’indret de la finca avui coneguda com a Castell o Torre del Remei, on hi ha el santuari del Remei És probable que aquesta església del Remei sigui la successora de l’església de la torre de n’Eral, segurament dedicada a santa Maria, documentada al final del segle XIV Tanmateix, tampoc no es pot descartar que l’…

Estudià llengües clàssiques a Oxford Posteriorment estudià cant a Londres, on fou deixebla de L Cash, i debutà en un recital el 1974 Interessada per la música antiga, ha collaborat amb A Parrott, A Rooley i C Hogwood, destacant-se especialment en el repertori anglès del Renaixement i el Barroc El 1978 feu una gira pels EUA El 1989 cantà Orlando , de GF Händel, sota la direcció d’A Parrot El 1993 actuà amb èxit als Proms Concerts de Londres i el 1996 ho feu al London Barbican amb obres de H Purcell Ha obtingut diversos premis i ha protagonitzat nombrosos enregistraments d’obres de C Monteverdi…

Estudià al Conservatori de París i amplià la seva formació com a cantant amb G Lubin El 1963 debutà a Estrasburg i un any més tard cantà a Alemanya, on fou contractada com a membre de la companyia de la Deutsche Oper am Rhein, a Düsseldorf, i hi romangué fins el 1984 El 1977 fou Freia L’or del Rin i Gerhilde La valquíria al Festival de Bayreuth, i l’any següent es presentà amb èxit al de Glyndebourne Des del 1978 actuà també al Festival de Salzburg, on destacà especialment en papers mozartians, alguns dels quals enregistrà sota les ordres de directors com N Harnoncourt També abordà amb…

Estudià música a Zagreb, on debutà El 1978 fou contractada a l’Òpera de Frankfurt i el mateix any debutà com a Kundry Parsifal en el Festival de Bayreuth, paper que representà al Palau de la Música 1981 i al Liceu de Barcelona 1983 En aquest teatre interpretà, també, Euryanthe de Weber 1989 La seva trajectòria internacional l’ha duta als teatres d’òpera de Viena -on el 1990 cantà unes aplaudides funcions de Lohengrin -, Hamburg, Düsseldorf, París, Ginebra, Brusselles, Basilea i Milà, a més del Festival de Salzburg El 1992 cantà Parsifal en diversos teatres dels Estats Units i l’any següent…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Miguel A Paniagua, i més tard continuà la seva formació al Conservatori Nacional de Guatemala, on estudià amb el professor Herculano Alvarado Posteriorment es desplaçà a Nova York, ciutat en la qual rebé classes de composició L’any 1916 començà a exercir com a professor al Conservatori Nacional de la ciutat de Panamà Durant els anys 1931-39 retornà a Guatemala, on també fou professor al Conservatori Nacional Després exercí de director del Conservatori Nacional de San Salvador, fins l’any 1942 També treballà de crític musical al "Diario Oficial" del…

Estudià a la New York University i a la Juilliard School El 1934 entrà a la CBS Radio com a director de programes educatius, i el 1938 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la CBS, de la qual fou director principal del 1942 al 1959 Posteriorment es traslladà a Londres, on es dedicà a l’enregistrament i la composició Compongué obres per a la ràdio i la televisió, però fou en la música per al cinema on desenvolupà la seva creativitat i la seva gran capacitat per a descriure estats psicològics complexos Entre les seves composicions cal destacar les bandes sonores de les pellícules Ciutadà…

Format a l’Institut de Belles Arts de Cartagena, posteriorment es traslladà a Europa i estudià a Itàlia, on fou deixeble de R Bossi, i a Berlín, on tingué com a mestres J Preuwer i F Weingartner El 1931 dirigí l’Orquestra Simfònica de Berlín Fou el fundador i primer director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Colòmbia, càrrec que ocupà del 1936 al 1947 Preocupat per donar a conèixer la música que es feia als països llatinoamericans, el 1938 organitzà a Bogotà el primer Festival Iberoamericano de Música amb motiu del 400 aniversari de la capital colombiana Fou cap de la Divisió de Música de…