Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

Arribà al Futbol Club Barcelona l’any 1977 procedent del Portuense Jugà una temporada al Barcelona Atlètic 1977-78 i fou cedit a l’Almeria 1978-79 i l’Hèrcules 1979-81 Posteriorment, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1983-87, amb el qual ascendí a primera divisió i jugà 26 partits a la màxima categoria la darrera temporada

Resident a Lleida des del 1959, fou collaborador de la Penya Ciclista la Colomina i, posteriorment, fundà el Club Ciclista Terraferma 1982, del qual fou el primer president Creà un equip d’infantils del qual sorgiren ciclistes de talent com Jaume Casas, Jacob Viladoms i Francesc Seco Durant diverses temporades es feu càrrec de l’organització de diverses curses anuals de categoria infantil

S’inicià a la Joventut Atlètica de Barcelona JAB en arribar a Catalunya, a divuit anys Posteriorment passà al FC Barcelona de la mà de Gregorio Rojo Fou set cops campió de Catalunya de 10 000 m 1977, 1980, 1981, 1982, 1986, 1989, 1990, un de 5 000 m 1980 i un de marató 1988 Com a veterà acumulà més de 30 títols catalans i espanyols i pujà diversos cops als podis en els Campionats d’Europa i del Món

Jugava de lateral dret i de mig, i formà part del Betis 1958-61 i el Real Madrid 1961-65 abans de fitxar pel CE Sabadell Ascendí a primera divisió amb l’equip arlequinat 1966 i hi milità fins a la temporada 1970-71, que es retirà Disputà 142 partits de Lliga amb el Sabadell, i marcà 1 gol S’alineà una vegada amb la selecció catalana 1968 Fou pare del també jugador i entrenador de futbol Quique Sánchez Flores

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1964-65 procedent del Jerez Industrial Jugava de lateral dret i fou jugador espanyolista fins a la temporada 1971-72 Disputà 104 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió Posteriorment jugà al Burgos i el Centre d’Esports Sabadell 1975-76 Fou dues vegades internacional absolut i dues sub-23 Formà part en dues ocasions de la selecció catalana

S’inicià el 1973 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac Fou campió de Catalunya del pes mosca 1974 Formà part de la selecció catalana i arribà a disputar alguns combats com a professional

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

El 1992 fou campiona del món universitària i aconseguí la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona Fou campiona d’Europa 1996, 1998, subcampiona 1994, 2000 i tercera 1986, 1990 Guanyà el Campionat del Món 1999 i el bronze 1989, i tres edicions de la Copa del Món 1994, 1996, 1997 i un subcampionat 1998 Després de retirar-se fou entrenadora de l’equip olímpic espanyol i del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Fou distingida amb la medalla d’or pel Ministeri d’Educació i Cultura 2000 i amb el premi ARC per la Secretaria General de l’Esport de Catalunya 2008 També ha treballat com a…

Competí representant el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes ploma 1968 També fou subcampió d’Espanya 1968 i de Catalunya 1967 en la mateixa categoria Com a púgil amateur , disputà 73 combats amb un balanç de 59 victòries, 6 nuls i 8 derrotes Guanyà el Guant d’Or 1968 El 1970 passà al camp del professionalisme, on participà en mitja dotzena de combats