Resultats de la cerca
Es mostren 2028 resultats
Sant Martí d’Aravó (Guils de Cerdanya)
Art romànic
El poble de Sant Martí d’Aravó és situat aigua avall de Saneja, a la dreta del riu d’Aravó, que fa de termenal amb Puigcerdà L’església de Sant Martí ecclesia sancti Martini és esmentada com a afrontació territorial de la parròquia de Santa Cecília de Bolvir, en un precepte de confirmació de béns atorgat l’any 958 pel rei Lotari al monestir de Sant Miquel de Cuixà Posteriorment, l’any 1030, hi ha notícia pel testament de Ponç, arxilevita, que aquest llegà a Guifré Eiz el mas que posseïa a Saneja, amb l’alou de Sant Martí o de Senillers Es tracta, evidentment, pel nom del…
Torre de Muntdessó o de Raviangre (Guimerà)
Art romànic
Situació Base d’aquesta torre circular que s’aixecava sobre un esperó rocós de la vall del Ravinagre ECSA-JI Rodríguez Les restes de la torre són a mig vessant E de la petita vall del Ravinagre, sobre un esperó rocós Era a la partida de Muntdessó, damunt de l’antic camí que comunicava Guimerà amb la Pobla de Ferran Mapa 34-15 390 Situació 31TCG492014 Si venim de la carretera de Tàrrega, un cop a Guimerà, havent passat el pont del Riu Corb, hem d’agafar una pista de terra que s’enfila cap a la serra direcció SE Havent fet 1, 5 km, arribarem a un encreuament, on hem de girar cap a la dreta Pocs…
Sant Martí de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situació Prop del petit nucli que formen les poques cases i la parròquia de Pinós, hom veu les ruïnes del temple de Sant Martí Mapa 362M781 Situació 31TCG786323 L’accés és el mateix que porta a Sant Vicenç Venint del santuari que hi ha al cim de la serralada, amb 4 km hom arriba a l’indret del cementiri, que queda a mà dreta just a l’altra mà arrenca un camí que porta al nucli habitat actualment per una sola família a l’altura del trencant dels dos vessants, a mà dreta hi ha Sant Vicenç i, a mà esquerra, un petit turó on es troben les ruïnes esmentades Si hom continua 500 m més avall…
El que cal saber de l’obstrucció de la via aèria per cos estrany
L’obstrucció de la via aèria per cos estrany és un trastorn agut que consisteix en l’obstrucció parcial o total de la via aèria principal, causada per la inhalació accidental d’algun objecte o substància que no pertanyen a l’organisme, com a conseqüència de la qual cosa es redueix o s’interromp per complet l’oxigenació Si l’obstrucció de la via aèria no se soluciona immediatament, pot causar una aturada respiratòria, que dóna lloc a una pèrdua de consciència, la qual, si no es resol en pocs minuts, origina una aturada càrdio-respiratòria completa Si el cos estrany no obstrueix del tot la via…
corno di bassetto

Corno di bassetto construït a Viena el 1800
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa té com a nota…
Josep Castillo i Escalona
Cinematografia
Teatre
Literatura catalana
Actor, dramaturg i empresari.
Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945, Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana 1958, Gulliver en la luna 1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly…
, ,
Els tapissos microbians del delta de l’Ebre
Tapissos microbians de la punta de la Banya del delta de l’Ebre Ricard Guerrero Els tapissos microbians són biopellícules biofilms complexes constituïdes per microorganismes procariotes que s’estableixen en la interfície sediment-aigua-aire Constitueixen una comunitat molt estructurada, en què la producció de metabòlits i el seu consum estan separats espacialment A més, els tapissos presenten gradients molt intensos de llum, potencial redox, oxigen i sulfhídric associats a la distribució vertical de les variables ambientals Els tapissos microbians constitueixen un exemple d’hàbitat altament…
Josep Gibrat
Cristianisme
Literatura catalana
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador d’expressió francesa i poeta.
Vida i obra Professor al Seminari de Prada i capellà a Prats de Molló, se li deuen un gran nombre de monografies que avui encara són referències obligades com a punt de partida d’estudis sobre certes localitats nord-catalanes del Vallespir i del Conflent També són interessants les seves petites biografies sobre personatges socials de l’Antic Règim mestre, soldat, prevere, cirurgià Òbviament, per la seva posició d’eclesiàstic, es decantà sempre per aprofundir en la història de les parròquies rurals, amb un bon nombre d’apunts i notícies breus apareguts en el Journal commercial illustré des…
, ,
Penyafort

El casal senyorial de Penyafort, a santa Margarida i els Monjos, amb llenços de murs medievals
© Fototeca.cat
Història
Antic casal senyorial del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida.
Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1180, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l’església actuals de Sant Ramon de Penyafort, ampliats i renovats al s XVIII Fou secularitzat i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona
Mesons
Caseria
Caseria i, juntament amb Torre, antiga quadra del municipi de Castellàs (Alt Urgell), situada a la dreta del riu de Castellàs, aigua avall de Junyent.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina