Tapissos microbians de la punta de la Banya del delta de l’Ebre.
Ricard Guerrero.
Els tapissos microbians són biopel·lícules (biofilms) complexes constituïdes per microorganismes procariotes que s’estableixen en la interfície sediment-aigua-aire. Constitueixen una comunitat molt estructurada, en què la producció de metabòlits i el seu consum estan separats espacialment. A més, els tapissos presenten gradients molt intensos (de llum, potencial redox, oxigen i sulfhídric) associats a la distribució vertical de les variables ambientals.
Els tapissos microbians constitueixen un exemple d’hàbitat altament estructurat. Aquesta heterogeneïtat espacial promou o facilita el desenvolupament d’una elevada diversitat de microorganismes. En els tapissos s’observen normalment capes de colors ben diferenciades, a causa dels pigments de les poblacions majoritàries de bacteris a cada capa: la capa superior és formada freqüentment per diatomees de color marró groguenc. Després hi ha una capa de color verd de cianobacteris filamentosos (dominada per Microcoleus chthonoplastes). Per sota, hi ha una capa vermellosa, que correspon majoritàriament a bacteris vermells del sofre (de les famílies Chromatiaceae i Ectothiorhodaceae), i, en menys quantitat, bacteris vermells no del sofre (Rhodospirillaceae). Més avall hi ha una capa de color verd fosc, dels bacteris verds del sofre (Chloroflexaceae). La capa inferior, generalment molt grossa, és formada pels bacteris sulfatoreductors. A més, hi ha microorganismes heterotròfics, fermentadors i oxidadors de sofre, metanògens, etc., que no tenen una posició definida dins del tapís.
Estudis basats en les seqüències de l’RNA de la subunitat petita del ribosoma (rRNA 16S) mostren en els tapissos microbians una diversitat microbiana no esperada, amb centenars de seqüències noves que no havien estat descrites prèviament. Un resultat sorprenent obtingut en els tapissos microbians del delta de l’Ebre és l’enorme diversitat a nivell d’espècie, fins i tot en aquells bacteris considerats com a minoritaris, com és el cas de les espiroquetes, que representen entre l’1% i el 4% del total de les seqüències obtingudes.
El testimoni fòssil de la presència de tapissos microbians són els estromatòlits. Els estromatòlits són estructures organosedimentàries produïdes per la precipitació del CaCO3 com a resultat de l’activitat metabòlica de comunitats microbianes primigènies. L’estructura d’aquelles comunitats procariotes era molt similar a la dels actuals tapissos microbians.