Resultats de la cerca
Es mostren 1021 resultats
Juan Carlos Paz
Música
Compositor, musicòleg i crític argentí.
Estudià composició amb C Gaito i E Fornarini, i més tard a la Schola Cantorum de París amb Vincent d’Indy També rebé classes de piano i orgue de R Nery i J Beyer Fou membre del Grupo Renovación 1929, del qual se'n separà per crear els Conciertos de Nueva Música1936 —posteriorment Agrupación Nueva Música—, de signe més avantguardista, amb la qual interpretà composicions de la Segona Escola de Viena En un primer període rebé influències del postromanticisme En una segona etapa s’inclinà pel neoclassicisme d’I Stravinsky, pel jazz , el music-hall i per JS Bach Un exemple n’és l’obra…
Francesco Morlacchi
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
A set anys rebé lliçons de violí del seu pare i quan en tenia dotze estudià piano i harmonia amb L Caruso i orgue amb el seu oncle L Mazzetti El 1803 es traslladà a Loreto per estudiar contrapunt amb NA Zingarelli, però, incapaç de seguir els seus mètodes severs, al cap de dos anys s’installà a Bolonya per estudiar al Liceo Filarmónico En aquesta ciutat s’interpretà la seva cantata Il tempio della gloria , escrita en honor de Napoleó El 1807 debutà com a compositor d’òpera a Florència amb Il poeta in campagna L’èxit d’aquesta obra el convertí en un compositor de fama i rebé encàrrecs dels…
Marcel Dupré
Música
Compositor, teòric i organista francès.
Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com…
Louis Marchand
Música
Compositor, clavecinista i organista francès.
A catorze anys era organista de la catedral de Nevers Cap al 1689 s’establí a París, on esdevingué un virtuós molt admirat Entre el 1703 i el 1707 fou organista a Saint-Honoré, i a partir del 1708, un dels organistes del rei, tot ocupant la plaça que havia deixat vacant GG Nivers Entre el 1713 i el 1717 realitzà diverses gires per Alemanya, on tocà davant l’emperador i diversos prínceps electors El 1717, s’organitzà a Dresden una competició d’orgue entre Marchand i JS Bach, però Marchand no s’hi presentà, possiblement per por dels resultats Tornà a París, a l’església dels…
Arnold Schering
Música
Musicòleg alemany.
Estudià violí des de molt jove i fou alumne de J Joachim a Berlín El 1898 orientà la seva carrera cap a la musicologia Es formà a les universitats de Berlín, Munic i Leipzig, centre aquest darrer on es doctorà amb una tesi sobre els primers concerts per a violí, estudi que posteriorment amplià i publicà com a Die Geschichte des Instrumental Konzerts bis auf die Gegenwart 'Història dels concerts instrumentals fins a l’actualitat', 1927 Entre els seus mestres tingué C Stumpf, A Sandberger i H Kretzschmar Participà en nombroses publicacions musicals i fou editor del "Neue Zeitschrift für Musik"…
Johann Melchior Molter
Música
Compositor alemany.
Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor i cantor a Tiefenort Posteriorment assistí al Gymnasium d’Eisenach, on JS Bach també havia estat estudiant Formà part del Chorus Symphoniacus sota la direcció del cantor JC Geisthirt, que li donà a conèixer els corrents musicals que es cultivaven a Turíngia en aquell moment El 1717 entrà, com a violinista, al servei del marcgravi Carles Guillem de Baden-Durlach, el qual l’envià a Itàlia perquè es formés en l’estil italià Entre el 1719 i el 1721 residí a Venècia i Roma i, segurament, conegué compositors com A Vivaldi, T…
Charles Lamoureux
Música
Director i violinista francès.
Realitzà estudis de violí a la seva ciutat natal i després al Conservatori de París S’inicià professionalment com a violinista en orquestres parisenques, de primer en algunes de modestes, com la del Théâtre du Gymnase, i després del 1850 ja a la de l’Òpera de París Ocupà també el lloc de violinista a l’Orquestra de Concerts Pasdeloup i a la Societat de Concerts del Conservatori Aviat mostrà el seu interès per establir noves temporades de concerts, com les Sessions Populars de Música de Cambra, creades el 1860, al llarg de les quals es presentaren obres de compositors emergents El 1872 creà un…
sarabanda
Música
Dansa barroca de metre ternari i tempo variable que esdevingué un dels moviments habituals de la suite instrumental.
Sembla que procedeix d’una dansa cantada del segle XVI originària de l’Amèrica llatina i Espanya El seu caràcter lasciu, de fons eròtic, suscità censures i fou prohibida per Felip II cap al 1583, però continuà essent ballada a les corts i esdevingué, al final del segle, una de les més populars danses espanyoles Al començament del XVII es difongué per tot Europa en una forma estilitzada que esdevingué, a mitjan segle, el tercer moviment de la suite , usualment a continuació de la courante i precedint la giga Durant la primera meitat de la centúria es desenvoluparen models instrumentals a…
Festival de Prada de Conflent
Música
Festival que, des del 1950, se celebra cada estiu en aquesta localitat amb el nom de Festival Pablo Casals.
Es remunta al període en què Pau Casals visqué exiliat en aquesta població de la Catalunya del Nord i, engrescat pels seus amics, decidí trencar la seva negativa d’actuar en públic en senyal de protesta i oferí una sèrie de concerts en commemoració dels 200 anys de la mort de JS Bach Des de llavors, cada any, del 26 de juliol al 13 d’agost, l’abadia romànica de Sant Miquel de Cuixà acull els concerts d’aquest esdeveniment Els objectius del festival són difondre el repertori de música de cambra, amb especial atenció al violoncel i els seus intèrprets reunir a Prada diferents…
Peters
Música
Societat editora alemanya de música.
Té l’origen en el Bureau de Musique fundat el 1800 a Leipzig per Franz Anton Hoffmeister i Ambrosius Kühnel L’empresa, però, nasqué pròpiament el 1814, any en què fou adquirida per Carl Friedrich Peters, el qual li donà el nom El 1854 passà a mans de Carl Gotthelf Böhme, i tingué un paper crucial en el redescobriment i la difusió de l’obra de JS Bach Mort Böhme, el nou propietari 1860, Julius Friedländer, introduí millores tècniques en el procés d’impressió El seu soci Max Abraham -des del 1880 propietari únic- li donà una projecció internacional Abraham aconseguí l’exclusiva de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina