Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
comtat de Girona

Mapa del comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
Domus de Freixenet (Alpens)
Art romànic
A mà dreta de la carretera de Sant Quirze de Besora, entre Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a les envistes de Sora, es troben les ruïnes de la planta i el fossat d’aquesta fortalesa Aquesta edificació serví de casal de la família Freixenet, que sembla que era castlana de Sora i d’Orís El 1109 es documenta el primer membre de la família quan Bernat Ermengol de Freixenet rebé de mans de Guillem Bernat de Duocastella la castlania de Duocastella La família Freixenet segueix apareixent en la documentació fins al segle XIV que desapareix
Castell del Pla de Sant Tirs (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Tot i que les notícies històriques documentals del lloc i la parròquia del Pla de Sant Tirs sovintegen en les escriptures de donacions a partir del segle X, les referències del seu castell són tardanes Hom sap que l’any 1239 fou destruït per Roger Bernat de Foix Reconstruït el 1274, fou ocupat pel descendent, Roger Bernat III de Foix, fet que fou denunciat per Pere d’Urtx i els canonges d’Urgell És una creença popular que el campanar de l’església, una torre rectangular amb espitlleres i finestrals al darrer pis, havia estat una antiga torre de guaita
Joan Oriol
Història
Senyor d’Ogassa (Ripollès) i del lot de béns de Sales, Tortellà, Argelaguer i Sadernes (Garrotxa).
Consta el 1004, juntament amb el seu pare Oriol, com un dels pròcers del comtat de Besalú Es casà amb Adelaida, filla d’Oliba Cabreta i germana dels comtes Guifré II de Cerdanya, Bernat I Tallaferro i Oliba, bisbe i abat El 1020 assistí a Ripoll a l’enterrament del seu cunyat Bernat I Tallaferro, que el féu marmessor del seu testament El 1024 féu consagrar per Oliba l’església de Sant Martí d’Ogassa, que ell havia fet reedificar Fou pare d’Arnau Joan i Berenguer Arnau, senyors d’Ogassa i Sales de Llierca, i tronc del llinatge dels Sales
Ermengarda I de Carcassona
Història
Comtessa de Carcassona i Rasès, vescomtessa de Besiers i d’Agde (1067-68).
Filla del comte Pere II i de Ramgarda de la Marca i muller del vescomte de Nimes i d’Albi Ramon Bernat I Trencavell El 1067 vengué, d’acord amb el seu marit, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d’aquest Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d’altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb el seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa
So

Armes dels So
Llinatge noble originari del castell de So, al Donasà (Llenguadoc), la castellania del qual tenia pels vescomtes de Cerdanya.
Una línia romangué al Donasà, que senyorejà fins el 1711, quan Lluís XIV l’incorporà a la corona per cessió de Louis d’Usson forma francesa de So , marquès de Bonac A una altra línia pertangué Estefania de So , filla d' Arnau I de So i germana d' Arnau II de So , castlans de So i de Queragut, els quals succeí Fou casada amb Bernat de Llo o d’Alió i foren pares d' Arnau III de So mort el 1308, que el 1260 rebé del rei Jaume I les senyories d’Évol, Saorra, Estavar i Eus i la castlania de Puigbaladó i el 1266 en propietat, però sota la senyoria dels vescomtes de Castellbò, So i Queragut Tenia…
Jordi Álvarez Garcia
Escalada
Escalador.
Soci del Club Esquí Puigmal, la seva activitat com a escalador es concentrà a la dècada de 1950, amb l’obertura de vies a diferents agulles de Montserrat, com ara la Caputxa, l’Ou de Colom, la roca dels Aurons i el Cap del Mort La seva escalada més destacada, per la importància en la història de l’escalada a Catalunya, fou l’obertura de la via Puigmal, al Cavall Bernat, realitzada el 17 d’octubre de 1954 En aquesta escalada Jordi Álvarez i els seus companys Miquel Navarro i Jordi Ayats utilitzaren pitonisses d’expansió, inventades i fabricades pel mateix Álvarez, mecànic de…
Lo Passi en cobles
Literatura catalana
Obra col·lectiva, de caràcter narratiu, no dramàtic, inspirada en l’Evangeli de sant Joan, seguint la tradició de les passions romàniques, que al segle XV peninsular donen textos com La Pasión trobada de Diego de San Pedro, amb la qual presenta algunes notes en comú.
Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando…
Fundació del priorat de Serrabona per Ramon, vescomte de Cerdanya, i d’altres nobles
Art romànic
Data 3 de març de 1082 "Laudabilis amodo ac venerabiliter venerabilis Jesu Christi, Dei et domini nostri potentia, quisolus habet inmortalitatem et lucem habitat inaccessibilem a quo cuncta que fuerunt procedunt bona, hujus ergo instinctu atque dispositione actum est quandam olim fieri ecclesiamin Valle Aspiriensi territorio diocesis Emeritensis virginis et martiris Eulaliae sedis Elnensis, loco Serrabona vocato, a personis nobilibus quibus predia succedebant jure hereditario Conditores ergo et fabricatores prelibatae ecclesiae hi sunl quorum nomina suptus videntur collecta, Raimundus…
comtat de Modica
Història
Títol feudal sicilià concedit el 1392, després d’haver estat confiscat als Chiaramonte, al vescomte Bernat IV de Cabrera.
Passà als Enríquez, ducs de Medina de Rioseco, el 1741 als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes, el 1755 als Silva, comtes de Galve, i el 1802 als FitzJames Stuart, ducs de Berwick
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina