Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada pel seu mèrit extraordinari, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 La seva extensa producció comprèn unes 400 obres, una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç misses a vuit, deu i dotze veus amb…

Des que passà, el 1339, a ésser propietat del monestir de Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de les Gerres i Aielo de Rugat Tot i això aquestes se'n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo

Formada al Club Sandow, fou becada com a esportista d’alt nivell El 2009 guanyà la medalla de plata als Campionats d’Europa júnior i fou subcampiona de Catalunya júnior També obtingué la medalla d’or de la categoria júnior al X Open Internacional Marina d’Or Ciutat de Castelló

La seva jurisdicció s’estén a les províncies de València, Alacant, Castelló, Albacete i Múrcia Radica en un edifici, obra de Filibert Crespo, Càndid Orts, Emili Rieta i Rafael Tomàs, inaugurat el 1967, on sobresurten els relleus del vestíbul, de Jaume Descals, i els de la façana, d’Amadeu Gabino

Deixeble de l’acadèmia de Sant Carles i de Josep Vergara Fou acadèmic de mèrit vers el 1803 És autor d’obres religioses a esglésies d’Ibi, Cinctorres, Morella, Calig, Algemesí, Castelló de la Plana, etc Té un Sant Roc i un cap d’estudi a l’acadèmia de San Fernando

Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m

Situada a la dreta del Ticino, és el centre de la indústria del calçat més important d’Itàlia també hi ha indústries mecàniques i tèxtils Famosa antigament per les manufactures de seda, els Sforza, que hi tenien una villa de caça, construïren la Piazza Ducale, porticada, i ampliaren l’antic Castello Visconti s XV

Es formà a Barcelona i a París, i obtingué premis en diverses exposicions oficials París, 1878 Barcelona, 1888 És autor de nombrosíssimes obres, generalment de tema mitologicoanecdòtic L’Amor i l’Interès , 1877 Museu de Castelló de la Plana El govern de Guatemala el contractà per dirigir l’escola de belles arts de la capital

Treballà a Florència fins el 1433 collaborà amb L Ghiberti en les portes del baptisteri Per encàrrec d’Eugeni IV, féu les portes de bronze de Sant Pere del Vaticà 1433-35 Anà a Milà 1451, on al servei de Francesco Sforza, projectà el Castello Sforzesco i l’Ospedale Maggiore Escriví un Trattato d’Architettura

Defensa que debutà a primera divisió amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip on jugà dues temporades 1983-85 Posteriorment fitxà per l’Elx Club de Futbol per cinc temporades 1985-91 La temporada 1988-89 pujà a primera divisió Posteriorment fitxà pel Club Deportiu Castelló 1991-93 i es retirà al Palamós Club de Futbol 1993-94