Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art La seva obra fou en un primer moment 1971-72 pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització a partir del 1978 introduí el dripping i una major preocupació cromàtica i gestual Durant els anys vuitanta la seva pintura esdevingué figurativa, amb predomini de les gammes fosques i organitzada en sèries temàtiques amb preeminència de la figura humana L’any 1989 participà a la IX Biennal Internacional d’Istanbul El 2000 exposà Xavier Franquesa 1990-1999 al Centre d’…

Hom la considera limitada al N per la serralada Zaalajsk Septentrional, a l’E per les de Sarykol’ Oriental, al S pel llac Zorkul’, el riu Pamir i el vessant superior del riu P'andž i a l’W pel tall meridional de la vall del P'andž En la seva major part pertany al Tadjikistan Els extrems oriental i meridional pertanyen a la Xina i a l’Afganistan Els pics més alts són Kongur 7579 m, Mūz Tāg Attā 7555 i Kommunizma 7495 El clima és muntanyós, cru, continental la superfície congelada actualment és de 8400 km 2 Els rius pertanyen essencialment a la conca de l’Amudarja el més gran és…

La major part de l’aigua transpirada pel conreu es perd pels estomes Tant la transpiració com l’evaporació directa depenen de l’arribada d’energia solar, del gradient de pressió de vapor i del vent Per tant, la radiació solar, la temperatura de l’aire, la humitat de l’aire i el vent s’han de tenir en compte per a estimar l’evapotranspiració però també cal considerar el tipus de conreu, la disponibilitat d’aigua i la gestió del sistema Com més gran sigui la superfície foliar més gran serà la transpiració i menor l’evaporació, ja que la intercepció d’energia de la part aèria del…

El primer coronavirus detectat com a tal fou el de la bronquitis aviar, la dècada de 1930, i el primer que afectava els humans no fou identificat fins a mitjan anys seixanta En la seva major part, els coronavirus són agents causants de malalties de l’aparell respiratori en els éssers humans Alguns són causants de símptomes coincidents amb els del refredat comú, el qual en la major part dels casos és causat per rinovirus, una família de virus diferent del coronavirus D’evolució i pronòstic més greu són la  síndrome respiratòria aguda greu SARS , la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà MERS…

Esdevingué jesuïta el 1678, i fou professor de gramàtica i filosofia al collegi d’aquest orde a Oropesa Toledo i després a Madrid, al Collegi Imperial Fou cosmògraf major del Consell d’Índies El 1706 publicà Elementos Ma temáticos , i el 1717, Música universal o principios universales de la música Aquest últim llibre conté una Aprobación de José de Torres Les teories musicals s’hi entrecreuen de manera pràctica i teòrica amb les matemàtiques, la lògica i la retòrica per mitjà dels intervals, el temprament, la modulació, les combinacions harmòniques i els estils musicals La seva…

Formació de música mestissa creada a la Garriga el 1994 amb Mano Negra, Los Lobos i la música popular i de festa major com a referents inicials Els fundadors foren Joan Garriga, Daniel Portabella i Martí Vilardebò La seva discografia és constituïda per la trilogia Vafalungo 1998, Postrof 2001 i Go 2003, treballs que integren les influències musicals que adquiriren al llarg de la seva trajectòria i que van des de la música de festa major catalana fins als ritmes caribenys, nord-africans, balcànics i llatinoamericans El grup anuncià el 2004 que aturava la seva…

Fill d’entallador, ofici que aprengué del seu pare a Sevilla, on residí des de vers 1612-15, cap al 1617 marxà al Perú Amb obrador propi a Lima ja el 1619, li foren encarregades importants obres a la catedral d’aquesta ciutat, com ara el sagrari i la custòdia 1623, el cadirat de cent places 1623, extraordinària mostra del barroc americà, la tribuna i la trona 1627, l’acabament 1650 de la façana i la portalada del Perdón, iniciada, entre d’altres, per Juan Martínez de Arrona en 1626-36, a més de la restauració de la font de la Plaza Mayor Fou mestre major de l’art de l’…

Actiu a Àvila i a Toledo entre el 1499 i el 1524 Influït per DFancelli, fou un dels primers introductors del Renaixement a la península Ibèrica Treballà en el retaule major de la catedral d’Àvila 1508, en el qual aplicà a una estructura gòtica ornamentació renaixentista típica del primer plateresc Es destacà en els monuments funeraris els d’Alonso Carrillo de Albornoz i Íñigo López Carrillo de Mendoza, de la catedral de Toledo ~1515, i, al rereltar de la catedral d’Àvila, el d’Alonso de Madrigal 1518, conegut també per El Tostado , tallat en marbre, que és considerada la seva…

Possiblement fill d' Andreu Sala , autor del fastuós retaule major, barroc salomònic, del temple parroquial de Cardona 1600 destruït el 1936 Format amb Francesc Santacruz, el 1685 era ciutadà de Barcelona Entre altres obres, moltes desaparegudes, féu el retaule major del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona 1686-89, avui a la parroquial de Sarrià, la imatge jacent de Sant Francesc Xavier 1687, catedral de Barcelona i la de Sant Ignasi de Loiola 1690, a Santa Maria del Mar fins a la seva destrucció el 1936 Cal atribuir-li també el notable Sant Gaietà…

Fill de Lluís Bonifaç el Vell , fou deixeble de Llàtzer Tramulles el Major  El 1705 treballà a Valls Residí uns quants anys a Barcelona, on fou clavari de la confraria d’escultors, i el 1717 tornà a ésser a Valls on, entre d’altres retaules, treballà en el de Sant Marc 1720 i en el de La Candela 1772, que executà només en part El 1721 anà a Escaladei, on feu diverses obres el 1735 havia fet el retaule de Les ànimes per a la Guàrdia dels Prats, i el 1741, el retaule major de Riudecols Creà a Valls l’escola d’escultura que després continuà i acredità el seu net Lluís…