Resultats de la cerca

Fou arxiver i cronista de la ciutat de Castelló de la Plana Publicà diversos treballs d’investigació, entre els quals destaquen Castellonenses ilustres 1883 i Casos y cosas de Castellón 1884, així com El libro de la provincia de Castellón 1892, síntesi descriptiva del terç septentrional del País Valencià

Estudià al seminari de Tortosa i al conservatori de València, on més tard fou catedràtic d’harmonia i de composició Fou mestre de capella del Collegi de Corpus Christi des del 1909 Compongué nombrosos motets, un Magnificat a dotze veus i obres didàctiques

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega —germà de Francesc Tàrrega—, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís Rebé una beca de la Diputació de Castelló i entrà al conservatori de París 1920 on estudià amb A Brun i É Schwartz El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asencio, i a més de fer de professor el dirigí fins al 1936  El 1943, guanyà les…

Estudià humanitats a Castelló de la Plana i medicina a València Austriacista, seguí l’emperador Carles VI a la cort de Viena, on fou nomenat primer metge de cambra Exercí el càrrec fins a la seva mort, de primer al servei de l’emperador i després al de la filla d’aquest, Maria Teresa, emperadriu des del 1740

Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, fou deixeble de Manuel Ballesteros Ha estat professor a l’Escola de Magisteri de Castelló, i actualment és professor emèrit de la Universitat Jaume I Cronista de Castelló i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, és un dels animadors més destacats de la Societat Castellonenca de Cultura, de la qual ha estat secretari La seva recerca s’ha centrat en la història local del nord del País Valencià, amb estudis referents a l’època moderna, com El gobernador Bermúdez de Castro Notas para el estudio de una época en…

Prengué part, com a voluntari liberal, en la primera guerra Carlina El 1838, amb el grau de tinent, defensà Llucena del setge comandat per Ramon Cabrera Durant la campanya es feu amic d’O’Donnell, la política del qual serví després Fou el cacic conservador més important de les comarques valencianes septentrionals, diputat provincial i president de la Diputació de Castelló de la Plana Popularment era conegut pel malnom de Pantorrilles solia anar vestit com els pagesos, amb calces curtes

La part més baixa i ben regada per la séquia de Coix , filla de la de Callosa, i l’assarb de Simón, derivades del Segura, o per aigua elevada s’allarga vers el nord-est Les terres conreades ocupen gairebé tot el territori d’aquestes, un 50% és de secà, en el qual dominen les figueres, que s’enfilen per les barrancades de la serra hi ha també cereals i garrofers El regadiu és dedicat a l’horticultura hi ha també arbres fruiters, amb 21 ha de palmeres Les úniques activitats industrials són l’explotació de pedreres de calcària marmòria i l’elaboració, en decadència, del cànem, que hom expedeix a…

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs 1890, exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana 1896, a la Biblioteca Nacional de Madrid 1896 i a la de la Real Academia de la Historia 1898 Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València 1901 i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana Entre aquests destaquen…

Afeccionat a la cultura, publicà, juntament amb Melcior Bellver, el llibre Influencia que ejerció la dominación de los árabes en la agricultura, industria y comercio de la provincia de Castellón de la Plana 1889, facs 1982 Aquest treball fou premiat als Jocs Florals de València del 1888 Mancat de formació en la crítica històrica, la seva obra s’emmarca en l’anomenada historiografia liberal romàntica, que es nodreix exclusivament de notícies ja conegudes i sense cap aportació original Fruit d’aquestes inquietuds culturals adquirí gran quantitat de llibres, probablement procedents…

Llicenciat en dret 1857, fou arxiver-bibliotecari a l’institut de Castelló de la Plana 1862-64 i a la biblioteca universitària de València, que dirigí 1883-84 i on inicià les obres de catalogació, abans reduïdes a un inventari Amb el pseudònim Lo sacristà de Tirig publicà nombrosos articles de premsa en català Fou autor d’un treball perdut sobre història de la impremta 1874, que, en esborrany, fou utilitzat després per JESerrano i Morales, i d’una Reseña histórica de los principales documentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia 1876…