Resultats de la cerca

El 1975 fundà, en règim de cooperativa, el Grup SERHS, amb seu a Pineda de Mar Maresme, dedicat als serveis a l’hostaleria, que presidí fins a la mort, i que en pocs anys se situà com el primer del sector de Catalunya i ha aconseguit també una notable projecció internacional El 1977 fundà el Gremi d’Hostaleria del Maresme, que també presidi, i el 1978 formà part del comitè executiu de la Federació Nacional d’Hostaleria Membre del consell assessor de Foment del Treball, fou membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona com a president de la delegació del Maresme 1999-2006 Militant…

Fundat el 1929, fou impulsat per Claudi Borràs Durant els primers anys fou presidit per Josep Català, que juntament amb Agustí Pujol destacà pel seu joc El 1934 se n’escindí el Club d’Escacs Tarraco i parallelament es fundà la Secció d’Escacs de l’Ateneu de Tarragona, entitats que desaparegueren durant la Guerra Civil Fou refundat l’any 1947 amb l’impuls de Josep Argemí, Josep Maria Recasens i Joan Ayxendri Poc després organitzà cinc edicions del Torneig Internacional d’Escacs de Tarragona 1951, 1952, 1954, 1957, 1960 El 1954 també organitzà el Campionat d’Espanya Competí a…

Estudià literatura a Pisa, Madrid i Barcelona Treballà un temps com a assessora literària de literatura italiana per a l’editorial Alfaguara a Madrid Després d’uns anys a Barcelona, des de la segona dècada de 2000 resideix a Mallorca, on compagina la creació literària amb la traducció, els encàrrecs editorials i la feina com a llibretera És autora dels poemaris Fúria 2010, Violacions 2011, Esquelet 2013, Mort d’un aviador tartamut 2013, Ortigues 2015 i V 2016, i de les novelles Nissaga 2013, Qui ens defensarà 2014, Cadenes 2015 i Lítica 2019, amb la qual guanyà el premi Lletra d’Or del 2020,…

Estudià filosofia i teologia al seminari major de la diòcesi de Girona 1975-79, i posteriorment a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, per la qual es llicencià el 1981 i es doctorà el 2002 amb la tesi La recepció del Concili Vaticà II en els manuals d’eclesiologia espanyols publicada el 2004 Ordenat sacerdot el 1982, posteriorment ha estat vicari 1984-91 i rector 1991-2019 de diverses parròquies de la diòcesi de Girona, i del 2008 al 2019 fou canonge de la catedral de Girona Dedicat a la docència, fou professor al seminari de Girona 1985-88 i, des d’aquest any fins al 1998, director…

Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 - 1862 Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual Creà un important laboratori d’anatomia patològica Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona Colaborador des del 1880 de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890 Casat amb Celia Solà Casanovas 7 de juny de 1862, tingué tres fills Lluís, Ventura i Mercè En morir el…

Situació Fragments de mur que hom pot veure encara a la part de llevant de la mota J Bolòs Restes de l’antic castell de Creixenturri situades al cim d’un turonet que s’alça al vessant solell que hi ha al nord del santuari del Remei Mapa 256M781 Situació 31TDG482811 Des de la carretera que va de Ripoll a Camprodon, poc després de deixar endarrere el veïnat de la Ral, al segon petit revolt, cal agafar una pista que surt a mà dreta i porta al santuari del Remei Les runes del castell són situades, aproximadament, 1 km al nord això no obstant, convé de fer una mica de volta vers l’est per tal de…

Atès l’origen solsonenc del pintor Francesc Ribalta 1565-1628, des del Principat hom estaria temptat de comptar-lo, juntament amb l’arquitecte Pere Blai, l’escultor Agustí Pujol II, el músic Pere Pau Pujol, l’argenter Felip Ros i el pintor Lluís Pasqual Gaudin, entre els grans renovadors de l’art català a l’albada del segle XVII Però encara que el prestigi de Ribalta no va passar desapercebut al Principat, les seves dades biogràfiques són eloqüents i el presenten com un mestre format a Madrid 1582-98 i arrelat a la ciutat de València fins a la seva mort En una primera etapa, el jove Ribalta…

El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…

Relació de marquesos del Castell de Torrent 1er Felip de Cruïlles de Peratallada-Rajadell i de Peguera mort el 1798, casat el 1758 amb Mª Àngela de Cartellà-Farners i de Vilaplana 2n Manuel de Cruïlles de Peratallada i de Cartellà-Farners mort el 1814/17, casat el 1793 amb Gertrudis Despujol i de Vilalba 3r Felip Santiago de Cruïlles de Peratallada i Despujol mort el 1862 4rt Manuel Cruïlles de Peratallada i de Sagarra mort el 1889 5è Ricard Cruïlles de Peratallada i de Vedruna, òlim de Vedruna i de Cruïlles de Peratallada, mort el 1911 6è Felipe de Cruïlles de Peratallada i Pujol…

És un dels guitarristes més destacats del panorama musical actual i un intèrpret versàtil capaç de resultar convincent tant en la música renaixentista i barroca com en la música contemporània, excellint especialment en el gran repertori per al seu instrument, com ha demostrat en impecables traduccions d’obres de Villa-Lobos, Rodrigo, Tàrrega i altres Passà part de la infantesa al municipi menorquí d’es Migjorn, del qual és fill adoptiu des del 2003, el mateix any en què fou guardonat amb la Medalla d’Or del Conservatori de les Balears Rebé les primeres lliçons musicals i de guitarra del seu…