Resultats de la cerca
Es mostren 2490 resultats
Muschelkalk
Geologia
Segon terme de l’escala estratigràfica del Triàsic germànic comprès entre el Buntsandstein i el Keuper.
A Catalunya es caracteritza per tres trams el Muschelkalk inferior M-1 calcareodolomític, de fàcies marina el Muschelkalk mitjà M-2 o tram roig intermediari, constituït per lutites, anhidrites, guixos i carnioles i el Muschelkalk superior M-3, novament calcareodolomític, margós i marí Cap a la serralada Ibèrica, els Pirineus i les Balears, hom hi distingeix un sol tram carbonàtic
Casa forta de Vallfarines (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Façana sud d’aquest casal, amb la porta d’entrada acabada en arc de mig punt fet de dovelles ECSA - J Bolòs Casa forta situada a la vall de Meià, a ponent de Santa Maria, al vessant de la solana del Montsec de Rúbies, entremig de camps ara convertits en pastures Mapa 33-13328 Situació 31TCG312519 Si se segueix la pista que va de Santa Maria de Meià a Fontllonga, a 3, 5 km de Santa Maria de Meià, veurem a mà dreta una casa forta, a la qual es pot arribar per algun corriol JBM Història El terme del castell del Montsec, que primerament apareix amb el nom de Vallfarines, és el més antic…
instruments de corda
Música
Terme emprat en la classificació tradicional per a anomenar els instruments musicals que generen la seva vibració mitjançant cordes en tensió.
En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…
Sant Miquel de Cabrera (Camarasa)
Art romànic
Situació Escasses filades de murs que permeten endevinar que l’església original era formada per una nau i un absis ECSA - AM Vilarrúbias Sant Miquel de Cabrera és situada prop del camí de bast que descendeix de Rúbies a la Font de les Bagasses És a dues terceres parts de camí baixant, i emboscada entre feixes abandonades, a mà dreta del camí No es troba fàcilment AMV-JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG258556 Història No es disposa, fins a l’actualitat, de notícies històriques d’època medieval sobre aquesta capella una única referència documental de la seva existència data de mitjan segle XVII i…
Castell de Ferran (Olèrdola)
Art romànic
Aquest castell podria correspondre al Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar Tanmateix, la primera referència del castellés de l’any 1141, data en la qual Estefania llegà a la seu de Barcelona un mas i les seves pertinences, situat al territori del Penedès, al terme del castell de Ferran i al lloc anomenat Puig-roig D’aquest mateix any hi ha una concòrdia signada entre Albert i Ponç, germans, sobre el mateix mas Puig-roig del terme de Ferran Al segle XII el domini del castell pertanyia a la família Cervelló L’any 1150 Guerau Alemany de…
aqüeducte romà de Can Cua

Restes de l’aqüeducte romà de Can Cua
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte d’època romana situat a ponent del turó de la guàrdia, damunt la riera de Pineda i prop de Can Cua, a Pineda de Mar (Maresme).
Testimoni de la construcció romana de la fi del segle III dC, conserva quatre arcs, consolidats Tenia una llargada de 3,5 km, amb un desnivell de 40 m, i en el recorregut salvava quatre torrenteres per mitjà d’arcades proveïa d’aigua una villa romana de la qual s’han trobat restes prop de Can Roig, on hi havia un estany per a regatge
Albert Montalà Cros

Albert Montalà Cros
REUS DEPORTIU / NIEPCE ARD
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Reus Ploms i completà la seva formació al Reus Deportiu Amb el primer equip roig-i-negre, entre el 1968 i el 1971, guanyà quatre Copes d’Europa, tres Lligues 1969, 1970, 1971 i dues Copes d’Espanya 1970, 1971 Posteriorment, jugà tres temporades al Patí Reus, una al Club Esportiu Noia i dues més al Club Patí Cambrils, en el qual es retirà
polla d’aigua
Polla d’aigua
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 33 cm, que és de color negrenc amb una ratlla blanca irregular als flancs i té les infracobertores caudals blanques amb una llista negra al mig.
El bec és roig amb l’extrem groc, la placa frontal és roja i les potes són verdes Habita als canyars d’aiguamolls, de rius i estanys de tot Europa —llevat del nord d’Escandinàvia i Finlàndia—, a l’Àsia central i meridional, a l’Amèrica central i del sud fins a l’Argentina, i a tot Àfrica llevat del Sàhara És comuna als Països Catalans
batllia de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital creada després de la conquesta catalana del 1233, la qual el 1317 passà a l’orde de Montesa.
Comprenia les viles de Cervera del Maestrat, Sant Mateu del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat, Xert, Canet lo Roig, la Jana, el Carrascal, Rossell i Càlig, i fou governada per un lloctinent del mestre de Montesa, capità del Maestrat Vell de Montesa, que residia al palau que posseïa el mestre a Sant Mateu del Maestrat i que fou anomenat, per això, governador de Sant Mateu
Albert Bastardes i Parera
Fotografia
Fotògraf i escriptor, fill d’ Albert Bastardas i Sampere
.
És autor de les fotografies dels dos llibrets Santa Maria del Mar 1977, sobre l’arquitectura i els vitralls, de diversos articles en les revistes Full informatiu del romànic i Circular dels amics de l’art romànic , dels d' El Berguedà 1978 amb text de J Vigué i Les creus al vent 1983 El seu important arxiu fotogràfic fou incrementat el 1977 amb el de Gabriel Roig
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina