Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Àlvar d’Ors i Pérez-Peix
Especialista en dret romà.
Fill d’Eugeni d’Ors, estudià a Madrid i a Roma Catedràtic de dret romà a la Universitat de Granada el 1943, passà a la de Santiago 1944 i a la de Navarra 1961 Publicà diversos treballs, entre altres Presupuestos críticos para el estudio del derecho romano 1943, Epigrafía jurídica de la España romana 1953, Derecho privado romano 1968
Emilio Visconti-Venosta
Història
Política
Polític italià.
Diputat i senador, fou ministre d’afers estrangers en diverses ocasions, entre el 1863 i el 1901, i collaborà en la retirada de les forces franceses de Roma convenció del 1864, en la pau amb Àustria, en la solució de la qüestió Romana i en el millorament de les relacions amb França Participà en la conferència d’Algesires 1906
Corint

Vista de Corint des de l’Acrocorint
Institute for the Study of the Ancient World (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del nomós de Coríntia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del canal del seu nom.
Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja fou projectat…
Pidna
Ciutat antiga
Antiga ciutat fortificada de Grècia, a la costa macedònica de la Pieria, al golf Termaic.
Disputada llargament pels atenesos i macedonis, aquests se n'empararen definitivament vers el 536 aC El 168 aC hi tingué lloc la batalla que decidí la tercera guerra entre romans i macedonis a favor dels primers El 148 aC, després de la derrota del rebel Andrisc per part de Quint Cecili Metel, la ciutat fou incorporada a la província romana de la Macedònia
Figàlia
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Arcàdia (Grècia).
Formà part de la Lliga d’Esparta segles VI-IV aC Possessió dels etolis i, després, de Filip V de Macedònia, fou incorporada a la Lliga Aquea, i des del 146 aC formà part de la província romana d’Acaia N'era famós el temple d’Apollo Epicuri segle V aC Hi ha restes de la muralla, prop de la moderna Pàvlitsa
Tortona
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia.
Situada a la vora del Scrivia, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana del Po Té indústria tèxtil, i és un centre de mercat agrícola Antiga Dertona romana, fou seu episcopal des del s IV Conserva l’església romànica refeta posteriorment de Santa Maria Canale i la catedral, reconstruïda al s XVI, amb l’interior barroc
Çankırı
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la regió d’Anatòlia Central, Turquia.
Correspon a l’antiga Gangra o Germanicapolis , capital del regne de Paflagònia, que posteriorment formà part de la província romana de Galàcia En els primers temps del cristianisme fou la seu metropolitana de Paflagònia el 350 hi fou celebrat el sínode de Gangra, que tingué importància doctrinària i disciplinària els seus 20 cànons foren considerats de valor ecumènic pel concili de Calcedònia
Banja Luka
Ciutat
Ciutat de la república de Bòsnia i Hercegovina, vora el riu Vrbas.
És un centre agrícola tabac i un nucli industrial maquinària elèctrica, indústria alimentària i tèxtil Antiga fortalesa romana, des de mitjan s XVI fins al 1639 fou la residència del paixà de Bòsnia A la fi del s XVIII es convertí en un nucli de resistència contra el domini turc Cap a la fi del 1969 sofrí els efectes d’un violent terratrèmol
Pula
Ciutat
Ciutat de Croàcia, al S de la península d’Ístria.
Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947
garum
Alimentació
Salsa de sabor molt forta feta amb peix macerat amb sal.
No hi ha gairebé cap referència de producció de garum als Països Catalans en les fonts grecollatines conservades En diversos llocs de la costa meridional valenciana Xàbia, Ifac, Alacant, Santa Pola han estat localitzats, tanmateix, restes de dipòsits tallats a la roca, arran de mar, d’època romana, que poden ésser relacionats amb la producció de garum o d’algun producte semblant
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina