Resultats de la cerca

Graduat 1955 a la Sloan School of Management del Massachusetts Institute of Technology, el 1960 obtingué el Master of Business Administration a la Universitat de Stanford, i el 1963 es doctorà a la Carnegie Mellon University Ha exercit la docència a les universitats de Berkeley, Califòrnia 1963-65, com a adjunt, Pennsilvània 1965-87, de la qual ha estat catedràtic des del 1971 i Yale 1983-88 Ha estat consultor en diversos organismes de govern, entitats docents i acadèmiques i corporacions privades i públiques, entre els quals la Comissió de Comerç Federal 1978-80, el Departament de Justícia…

Graduat 1974 i doctorat en biologia marina el 1979 a la Universitat de Kiel Alemanya, el 1985 hi obtingué una càtedra en aquesta matèria, i el 2002 en fou nomenat professor honorari El 1979 s’incorporà al Centre Internacional de Gestió de Recursos Biològics Aquàtics International Center for Living Aquatic Resources Management, ICLARM amb seu a Manila Filipines, on assumí tasques de direcció fins el 1994, que fou nomenat professor del Centre Pesquer de la Universitat de Colúmbia Britànica, a Vancouver Canadà En aquesta institució duu a terme tasques docents i de recerca, activitats que ha…

Combaté durant la Segona Guerra Mundial com a voluntari decisió que després rebutjà a l’exèrcit del Tercer Reich en una divisió cuirassada al front de l’est El 1944 fou ferit greument i, després d’uns quants mesos d’hospitalització i d’un any d’internament en un camp de presoners, es reintegrà a la vida civil i completà els estudis Després de graduar-se a la Universitat de Bonn, fou editor a l’editorial Kiepenheuer & Witsch KiWi de Colònia, on s’estabí Des del 1981 visqué exclusivament de la creació literària Els anys seixanta participà en les activitats del Grup 47  i fou…

El 1943 s’incorporà a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, que abandonà el 1945 per a iniciar-se com a realitzador de curtmetratges i documentals, entre els quals cal esmentar   Van Gogh 1948, premiat a Venècia, Gauguin 1950, Guernica 1950, Nuit et brouillard 1955, Toute la mémoire du monde 1956, etc Incorporat a la Nouvelle Vague , l’any 1959 dirigí el seu primer llargmetratge de ficció,  Hiroshima mon amour , mescla de ficció, documental i literatura, en collaboració amb la novellista Marguerite Duras, que féu que hom el considerés el creador d’un cinema-literatura,…

Estudià arquitectura a la Universitat de Delhi i exercí en aquesta ciutat com a urbanista fins a mitjan anys vuitanta Aquests anys s’introduí en el cinema i es dedicà sobretot a escriure guions El 1989 guanyà el Premi Nacional al millor guió cinematogràfic de l’Índia per In Which Annie Gives It Those Ones , film dirigit pel seu marit, Pradip Krishen El 1997 publicà la seva primera novella,  The God of Small Things , en la qual a través de la història d’infantesa de dos bessons idèntics construeix una crítica de certes tradicions de l’Índia L’obra fou guardonada amb el prestigiós premi Booker…

Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928…

Educada en un ambient catòlic que la marcà, es graduà en dret a la London School of Economics, i posteriorment a la Universitat de Sheffield 1973 Treballà com a assistent social i de dependenta en uns magatzems Posteriorment, amb el seu marit geòleg, anà a viure a Botswana i posteriorment a l’Aràbia Saudita, on començà a escriure regularment, en part a causa de l’isolament forçat i també per haver-se-li diagnosticat una malaltia crònica Poc després de publicar la primera novella, Every Day Is Mother’s Day 1985, retornà a la Gran Bretanya Projectada per l’èxit d’aquesta primera obra, inicià…

Es graduà en arts el 1951 i posteriorment fou professora en diverses universitats, entre les quals cal esmentar les de Stanford i Cornell D’uns inicis de factura clàssica i equilibrada en els primers reculls, A Change of World 1951 i The Diamond Cutters  1955, evolucionà vers una poesia formalment trencadora i fluïda que reflectí el seu compromís amb la condició femenina i de dignificació de l’homosexualitat Aquest canvi fou ja evident en el segon poemari Snapshots of a Daughter-in-Law 1963 , i persistí en els següents volums Necessities of Life 1966, Leaflets  1969, Diving into the Wreck  …

D’origen jueu, el 1951 emigrà a Londres, on poc després d’arribar es canvià el cognom Inicià estudis de teatre, que cursà a la Royal Academy of Dramatic Arts El 1953 s’incorporà a la Shakespeare Company, on fou ajudant del seu director, sir Donald Wolfit El 1960 s’establí com a escriptor, i inicià una abundant producció en diversos gèneres, bé que obtingué ressò sobretot com a autor teatral, especialment amb The Dresser 1980, obra protagonitzada per un vell actor en declivi i el seu assistent La majoria de les seves peces es desenvolupen sobre una angoixada relació central, basada en el…

Es donà a conèixer en sèries de TV i en films com Blade 1973, d’E Pintoff, Coriolanus 1979, de W Leach, Brubaker 1980, de S Rosenberg, Harry and Son 1984, de P Newman, o Marie 1985, de R Donaldson Però l’èxit li arribà amb la interpretació de Driving Miss Daisy 1989, de B Beresford, per la qual fou nominat a l’Oscar, Unforgiven  1992, de C Eastwood , The Shawshank Redemption 1994, de F Darabont, i, sobretot, Seven 1995, de D Fincher Després ha actuat, entre altres pellícules, en Moll Flanders 1996, de P Densham, Amistad 1997, de S Spielberg, Hard Rain 1998, de M Salomon, Under Suspicion 2000…