Resultats de la cerca
Es mostren 5861 resultats
Taggia
Ciutat
Ciutat de la província d’Imperia, a la Ligúria, Itàlia.
Situada al vessant dels Alps Marítims, prop de la costa Arma di Taggia, conserva l’aspecte medieval i és centre turístic
carniola
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària, dolomítica, amb elements calcaris de grandària diversa (des d’uns pocs mil·límetres fins a uns quants centímetres de diàmetre).
Aquests elements són sovint dissolts, totalment o parcialment, per les aigües d’infiltració, i aleshores la roca pren un aspecte cavernós
San Benedetto del Tronto
Ciutat
Ciutat de la província d’Ascoli Piceno, a les Marques, Itàlia.
Important port de pesca a la costa de la mar Adriàtica prop de la desembocadura del Tronto Conserva el seu aspecte medieval
dasiúrids
Mastologia
Família de mamífers marsupials que tenen el marsupi en posició molt posterior i la dentadura de tipus insectívor o carnívor.
Comprèn diverses formes, com els dasiürs i els tilacinins o llops de Tasmània, d’aspecte i costums similars als dels veritables carnívors
mol·lusc contagiós
Patologia humana
Dermatosi infecciosa i autoinoculable, causada per un virus de grans dimensions, que presenta petits nòduls múltiples, hemisfèrics, umbilicats en el centre, translúcids, d’un color blanc o rosat, i que afecta principalment la cara.
Com a expressió d’aquests nòduls apareix un material blanquinós d’aspecte caseós, constituït per greix, cèllules epitelials i acumulacions de partícules de virus
Herford
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord—Westfàlia, Alemanya, situada en una vall entre la selva de Teutoburg i les muntanyes del Wichen.
La ciutat vella conserva l’aspecte medieval Hi ha construccions mecàniques i indústries de mobles, cigars, confecció, xocolata i sucre És un nus ferroviari
apocarp
Botànica
Fruit originat a partir d’un gineceu apocàrpic.
Té l’aspecte d’una aglomeració de petits fruits, lliures entre ells, que poden ésser núcules maduixera, vidalba, drupes esbarzer, follicles peònia, marxívol, etc
cifel·la
Micologia
Mena de depressió o cripta excavada en la cara inferior d’alguns líquens.
Les cifelles tenen l’aspecte de puntets blancs i són revestides d’un còrtex especial Probablement tenen un paper anàleg al de les lenticelles
sàtir
Religions de Grècia i Roma
En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
Molt semblants als silens silè i sovint anomenats amb aquest nom, els sàtirs grecs —d’aspecte semianimalesc, amb banyes i cames de boc i amb unglots— eren sensuals, agressius i, fins i tot, vils, i pertanyen a aquell conjunt d’éssers que, en les més diverses mitologies, són considerats com a “dimonis dels boscs” Relacionats amb el culte de Dionís, durant el segle V aC, participaven en els seguicis bàquics, i posteriorment foren assimilats, en llur aspecte exterior, al déu Pan L’art grec arcaic els representà barbats, exhibint un fallus enorme, amb fesomia caricatural…
Teofrast
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble, collaborador i amic d’Aristòtil, el qual succeí en la direcció del Liceu 322 aC, hom li ha atribuït a vegades d’haver manipulat l’obra aristotèlica, de la transmissió de la qual és en veritat responsable En la seva extensa obra, de la qual resta una petita part, s’ocupa de temes molt variats lògica, retòrica, física, meteorologia, zoologia, etc En la línia de recerca científica aristotèlica s’inscriuen les dues obres de botànica, Recerca sobre les plantes 9 llibres i Sobre les causes de les plantes 6 llibres Teofrast hi mostra una gran tendència empírica i una gran cautela envers…