Resultats de la cerca
Es mostren 764 resultats
Peníscola
Peníscola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la costa.
Comprèn, al N, el sector meridional de la plana de Vinaròs, amb terrenys quaternaris i una línia d’antigues albuferes litorals, drenat per la conca baixa de la rambla d’Alcalà, i, al S, els vessants nord-orientals de la serra d’Irta , que forma, ja dins la mar, el penyal de Peníscola , tómbol unit a la costa per un istme de sorra, on s’estableix la població La costa, al N de la ciutat, és sorrenca o amb un cordó de còdols i grava, mentre que al S forma espadats alts i mitjans que formen cales i puntes puntes de l’Hort, del Marbre, del Racó Calent, cala Blanca, cap d’Irta De N a S…
Alexandria
Ciutat
Ciutat i port del N d’Egipte, a la desembocadura del Nil.
Té l’estatus de muḥāfaẓa independent, el qual ocupa una superfície de 2 679 km 2 S'estén sobre el cordó litoral que separa el llac Maryūṭ de la mar Mediterrània i inclou la península de Ra's al Tîn Faros, que divideix el port en dos braços l’oriental, dedicat actualment només a la pesca, i l’occidental, que manté tot el tràfic marítim Ben comunicat amb l’interior per ferrocarril, constitueix el principal port comercial del país Rep la major part d’importacions i exporta els productes de l’interior, sobretot el cotó És també un centre d’indústria molt diversificada Al llarg del…
Narcís Bonet i Armengol
Música
Compositor.
Fill de Lluís Bonet i Garí i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…
,
Sant Miquel de Colera
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església, des del sud-est, després de la restauració Hom hi pot apreciar perfectament l’estructura de l’edifici amb una nau, capçada a llevant per un absis i amb el portal obert a migjorn F Tur L’església romànica de Sant Miquel pertanyia a l’antic poble de Colera, apartat del mur i de l’actual vila de Colera que hi ha a la vora, als darrers contraforts de l’Albera, en un replà enlairat, al sud-est del puig d’Esquers, a la serra de la Balmera Mapa 220M781 Situació 31TEG083945 Per anar-hi cal agafar una pista de terra, just al collet que es troba abans d’…
Peguera
Antiga possessió i actual centre turístic del municipi de Calvià (Mallorca), prop del límit amb el d’Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s’estenen al N de la cala de Santa Ponça: platges de Torà o platja Gran, de Palmira, de la Romana o dels Morts i, prop del cap Andritxol, cala Fornells.
El 1981 tenia 3519 h, amb unes 9000 places turístiques 70 establiments hotelers i 699 apartaments distribuïts en 35 blocs L’església parroquial 1966, dedicada al Sant Crist, és presidida per una talla de fusta de Crist crucificat que fou trobada —només el tors, molt deteriorat i que posteriorment fou restaurat i completat— a la platja de Torà el 1937 s’independitzà de la de Capdellà el 1967 En aquest indret Jaume I establí el campament abans de la batalla de Santa Ponça 1229 i també hi desembarcà Pere III el 1343
Els materials terciaris pretectònics i sintectònics
El Paleogen Extensió del Paleogen pretectònic i sintectònic en l’àmbit bètico-balear Hom distingeix en aquests materials, representants tant de medis continentals com marins, quatre unitats principals, que tenen una distribució geogràfica no sempre coincident Les línies de colors indiquen la posició de la línia de costa durant diferents períodes del Paleogen Biopunt, original dels autors El Paleogen del domini bètic S del País Valencià i Mallorca del Països Catalans és constituït per un conjunt de materials de medis tant continentals com marins els marins solen ésser sediments de plataforma…
cap des Llamp
Cap i promontori (173 m alt.) de la costa oriental d’Eivissa, dins el terme de Sant Joan, que tanca pel N la cala de Sant Vicenç.
Hi havia hagut un far, actualment abandonat
platja d’Ametles
Platja
Platja de la Marina Baixa, al N i dins el terme municipal de la Vila Joiosa, entre el barranc de les Torres i la cala d’Alcocó.
Ciutat d’Ausa o Auso (Vic)
Estructura urbana Plànol del nucli antic de Vic, amb indicació dels indrets on s’han localitzat estructures i materials romans A Caballé La ciutat romana d’Ausa, identificada amb el vicus Ausonensis medieval i l’actual ciutat de Vic, es troba situada al bell mig de la Plana de Vic, en un punt estratègic on conflueixen els rius Mèder i Gurri, tributaris del Ter Des del segle VI aC, i sobretot a partir del III aC, diversos autors clàssics com Aviè, Estrabó, Titus Livi, Polibi i Polini, entre d’altres, esmenten el poble iber dels ausetans Hom els situa a les terres de l’interior de Catalunya, a…
El litoral de la Marina Alta
Penya-segats i antiga torre de guaita —la torre d’Ambolo— a la costa de la Marina Alta, en una visió des de l’illa del Descobridor Ramon Dolç El litoral de la Marina Alta 114, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La costa compresa entre el cap Martí i la punta de Moraira o Almoraira, a la comarca de la Marina Alta, és la més abrupta del litoral valencià Les estribacions nord-orientals de les serralades bètiques en terres valencianes són les responsables de la complexitat i agressivitat d’aquestes costes que es precipiten literalment al mar, tot donant lloc a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina