Resultats de la cerca
Es mostren 2787 resultats
Kansas limita l’ensenyament de les teories evolucionistes
El Consell Educatiu de l’estat nord-americà de Kansas decideix que a partir de l’any 2000 els exàmens dels centres públics fins a secundària eliminin totes les qüestions relacionades amb la teoria evolucionista de Charles Darwin Encara que el Consell dóna llibertat als centres per a explicar el darwinisme, a la pràctica la decisió implicarà un relegament d’aquest concepte en els plans d’estudi en favor del creacionisme bíblic Els sis rectors de les universitats de Kansas i el governador republicà de l’estat, Bill Graves, havien demanat que no s’apliqués aquesta mesura, aprovada…
kantisme
Filosofia
Conjunt de filosofies inspirades en els principis i el sistema kantians.
Atesa la multiplicitat d’aquestes filosofies, el corrent kantià presenta diferències molt considerables Així, mentre l’idealisme Fichte, Schelling i Hegel desenvolupà sobretot el concepte de llibertat com a autoposició constituent del món, el positivisme Comte, Stuart Mill, etc en retingué gairebé exclusivament les tesis fenomenistes i agnòstiques Des de la segona meitat del s XIX fins al principi del XX s’anà obrint pas un moviment de “retorn a Kant”, el neokantisme, desitjós d’ésser fidel al mestre i de deixar d’"utilitzar-lo” La influència kantiana és determinant en Husserl i…
procés
Filosofia
Seguit de fenòmens, estats, formes, etc, pels quals va passant un ésser, o dels quals és causa una acció, i que integren la contínua i progressiva transformació d’aquest.
Arrelat d’una manera primordial en el camp de les ciències, el concepte de procés, contraposat a la idea de substància entesa en un sentit estàtic, ha conegut des del s XVIII una ascendència filosòfica molt notable, relacionada amb l’ascendència de doctrines com la de l’evolució, per part de pensadors tant idealistes i espirituals com, sobretot, materialistes El procés, tanmateix, pot ésser de signe positiu i ascendent procés de creixement o negatiu i descendent procés de degradació, a diferència del desenvolupament , que és un procés de sentit sempre positiu, i del progrés ,…
poètica
Literatura
Art o tècnica de compondre obres poètiques.
Presa en sentit ampli i propi, postula un sistema teòric i especulatiu referent a la natura i a la realització de la poesia, entesa com a funció creadora operant en tot missatge verbal i literari, sigui versificat o no En un sentit més restringit se circumscriu exclusivament a la producció en vers El seu concepte ha variat segons les èpoques culturals i a través d’un llarg procés històric, des d’Aristòtil i Horaci als nostres dies Avui incideix decididament en l’estudi del llenguatge i el terme s’ha fet sinònim de concepció artística segons que l’entén un període, una escola o un…
stoping
Geologia
Mecanisme de transport i emplaçament de magmes a l’escorça terrestre, caracteritzat per l’efecte esmicolador de roques encaixants produït pel magma ascendent.
Un cop trossejades, les roques encaixants s’enfonsen dins el magma a causa de la seva major densitat, i obren espai per a la successiva ascensió de magma cap a la superfície El concepte fou proposat per RA Daly el 1903 És considerat un mecanisme de transport magmàtic poc eficaç, ja que la incorporació de xenòlits al magma contribueix al seu ràpid refredament i obstrucció del conducte d’ascensió S’accepta com a procés operant en nivells relativament superficials a l’escorça L’esfondrament de caldera, característic dels complexos anulars, constitueix un tipus particular de magmatic…
Leonci Quera i Tísner
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Format amb JMBrull i MCasadevall a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, becat, a la de Sant Jordi de Barcelona Féu pintures murals, de concepte simplificat, a Vilassar i a Montmeló, però aviat se centrà en l’escultura Participà ja a l’Exposició Nacional de Barcelona 1944 i a altres mostres, entre les quals els Salons d’Octubre Becat per l’Institut Francès de Barcelona residí a París, on exposà al Salon des Indépendents Exposà a Olot, Girona, Barcelona i Madrid La seva obra, truncada per un accident de circulació, fou un interessant exponent d’una escultura abstracta en ferro forjat…
August Lösch
Economia
Economista alemany.
Especialitzat en el tractament de l' espai com a factor econòmic, donà un nou contingut a la teoria de la localització , així com al concepte de regió econòmica i als condicionants espacials de la divisió del treball i del comerç En l’obra fonamental Die raumliche Ordnung der Wirtschaft ‘Ordenació espacial de l’economia’, 1940 elaborà un model teòric, en el qual, suposant que els recursos es distribueixin uniformement, les regions tindrien la forma d’hexàgon regular Altres obres seves Eine neue Theorie des internationalen Handels ‘Una nova teoria del comerç internacional’, 1939 i…
Maria Llimona i Benet
Escultura
Escultora.
Filla de Josep Llimona i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de…
mòdul
Electrònica i informàtica
Part d’un programa que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta (programació modular).
Funcionalment, aquest concepte sol coincidir amb el de rutina D’altra banda, els assembladors i compiladors treballen sobre unitats de programa també anomenades mòduls que se solen fer coincidir amb els definits aquí segons que aquesta unitat sigui considerada a l’entrada o a la sortida hom parla de mòdul font o de mòdul objecte En general, des d’aquest punt de vista, un programa pot consistir en un o més mòduls font o objecte, respectivament Igualment, un muntador o carregador sol treballar sobre mòduls objecte també dits segments de control com a entrada i dóna un mòdul…
dividend del desarmament
Militar
Política
Creixement negatiu de la taxa anual mitjana de despeses militars mundials.
També anomenat dividend de la pau, fou popularitzat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament Entre el 1987 i el 1994, i per primera vegada en algunes dècades, les despeses militars mundials disminuïren a una taxa anual mitjana del 3,6%, fet que produí un teòric dividend de la pau acumulatiu de 935 000 milions de dòlars, 81 000 dels quals s’havien obtingut als països industrialitzats i 125 000 als països en via de desenvolupament Aquest estalvi, en principi, hauria hagut de suposar una reassignació de recursos del sector militar cap al sector civil Tanmateix, el dividend del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina