Resultats de la cerca
Es mostren 3040 resultats
Francisco Salmerón
Història
Polític castellà.
Militant del partit progressista, participà en les revoltes del 1848 i el 1854, que aquest organitzà Diputat el 1854 i el 1869, de primer sostingué la candidatura d’Espartero al tron i després la d’Amadeu de Savoia Durant la Primera República presidí el Congrés En advenir la Restauració deixà la política, fins que s’afilià al partit progressista de Ruiz Zorrilla
Sylvain Stym-Popper
Arquitectura
Arquitecte en cap dels monuments històrics de França.
Collaborà al Congrès Archéologique de France dedicat al Rosselló 1955 i hi publicà diversos treballs, ben fonamentats històricament, sobre el Palau dels Reis de Mallorca, l’arquitectura civil de Perpinyà, els castells de Cotlliure i Salses, la plaça de l’obelisc de Portvendres i l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, tema que ja havia estat objecte de treballs seus anteriors
Federació Obrera de Menorca
Història
Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de Menorca, creada pel març del 1918 sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés es Castell, novembre del 1922 decidí per majoria l’ingrés dins la CNT 939 vots a favor i 700 en contra, favorables al manteniment de la neutralitat, després de la retirada dels partidaris de la UGT 708 obrers Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de les Balears març del 1930
Josep Pujal i Serra
Economia
Literatura
Escriptor i economista.
Doctor en filosofia i lletres, es dedicà a l’ensenyament mercantil a diverses ciutats de l’Estat espanyol El 1900 fou vicepresident del Congrés Internacional de Geografia Econòmica i Comercial de París Publicà nombroses obres de caràcter divers, com Los museos comerciales y la exportación españoles 1904, Las literaturas orientales y en particular la sánscrita 1917 i Puertos y zonas francas 1918
Francesc Xavier Calderó i Vila
Història del dret
Jurista.
Doctor en dret, representà el collegi d’advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881 És autor de Lo nou còdic civil 1881, en el qual defensa el dret català Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos , inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista El Eco de la Montaña 1862-68
Francesca Ribas i Carafí
Arts decoratives
Esmaltadora.
Formà part de la Manufactura de l’Escola Massana, i des del 1945 fou professora de dibuix de documents del natural a la mateixa escola Obtingué la medalla de bronze en l’Exposición de Artes Decorativas de Madrid 1949 És autora de la patena que l’Ajuntament de Barcelona regalà al nunci papal el 1952 amb motiu del Congrés Eucarístic de Barcelona
Maximilià I Josep de Baviera
Història
Elector (Maximilià IV Josep) (1799-1806), primer rei de Baviera (1806-1825) i duc de Zweibrücken (1705).
Cedí a França les possessions de la riba esquerra del Rin, en canvi del reconeixement, per part de Napoleó, del seu títol de rei 1806 El congrés de Viena 1814-15 li assegurà el títol, en canvi de renunciar els territoris annexats en temps de l’aliança amb Napoleó Fou un reformador illustrat que donà una constitució a Baviera 1818
Alfons Maria Gubianas i Santandreu
Cristianisme
Nom que prengué Ignasi de Gubianas i Santandreu en ingressar a Montserrat el 1895.
Fou ordenat de sacerdot el 1903 Ocupà diversos càrrecs importants a la comunitat i es dedicà força a la predicació Collaborà, en català i en castellà, a Revista Montserratina , a Vida Cristiana , a l’ Almanac Marià Benedictí , etc Després del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915, publicà un bon nombre d’obres de divulgació litúrgica en castellà, que tingueren un èxit extraordinari
Baltasar Pijoan i Soteras
Metge.
Germà de l'historiador i tractadista d’art Josep Pijoan i Soteras Fou professor de bromatologia, semiologia i terapèutica i secretari de l’Escola d’Infermeres de la Mancomunitat Presentà el treball L’ensenyament d’infermeres a Catalunya al Congrés de Metges de Llengua Catalana 1919 L’any 1933 fou nomenat director de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat
Partit dels Republicans d’Esquerra de Catalunya
Partit polític
Partit fundat al juliol de 1995 a Vic per una escissió d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] després del seu XX Congrés.
Es defineix com a independentista i d’esquerres Portaveus Jordi Clivillé i Pere Brachfelt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina