Resultats de la cerca
Es mostren 2164 resultats
El 9 Nou
Periodisme
Periòdic d’àmbit comarcal.
Fou fundat a Vic l’any 1978 com a setmanari Centrat en la informació comarcal, constituí una innovació amb relació a l’oficialisme periodístic del període franquista Els bons resultats de la fórmula portaren la publicació a expandir-se, i el 1981 passà a ésser bisetmanal El 1989 se’n realitzà una edició per al Vallès Oriental el 1992, al Vallès Occidental, es feu càrrec de l’ Actualitat de Terrassa, que el 1995 esdevingué diari, i el 1994 en fou iniciada una edició bisetmanal per a Sabadell El 1996 ambdós periòdics es fusionaren en el diari El 9 Nou del Vallès Occidental La capçalera…
Jordi Valls i Pozo

Jordi Valls i Pozo
Literatura catalana
Poeta.
Donà a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres 1995, premi Martí Dot 1994, recull al qual seguiren Natura morta 1998, premi Vila de Martorell, Oratori 2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999, La mel d’Aristeu 2003, premi Gorgos i La mà de batre 2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra Amb Violència gratuïta 2006 guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona 2008, escrita conjuntament…
,
tuli
Química
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2 x 10 - ⁵ % del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per P Cleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que…
Jaume Creus i del Castillo
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Estudià filologia catalana i llengües Interessat pel món de l’edició, la música i el cinema, ha collaborat en múltiples activitats culturals i empreses, des de la revista universitària Tarotdequinze fins a la collecció “Cristalls”, que dirigí conjuntament amb V Altaió De la seva poesia destaquen els reculls La poesia, és a dir la follia 1975, amb V Altaió, Terres interiors, platges extenses 1983, El lent creixement dels coralls 1989, Calotips i instantànies 1993, Eros d’encesa fletxa 1994, premi V Andrés Estellés i Poemari de Bòsnia 1995, llibre sobre el qual feu el seu…
,
Lina Llubera

Lina Llubera (1919)
Arxiu familiar Prokófiev
Música
Soprano d’origen català, de nom de naixement Carolina Codina.
Filla del cantant català Joan Codina i Llubera Barcelona, 8 de setembre de 1866 – i de la cantant ucraïnesa Olga Nemísskaia En la seva infantesa i joventut acompanyà els seus pares en gires internacionals Formada com a cantant als Estats Units, adoptà el nom de Lina Llubera El 1918 conegué Sergej Prokof’ev , el qual donà el nom de Linetta a una de les tres princeses de l’òpera L’amor de les tres taronges 1919 Casats el 1923 a Alemanya, visqueren a París, on feren conjuntament alguns recitals i tingueren dos fills Després de diverses gires als Estats Units, l’URSS i Cuba, el 1933…
Joana Enríquez
Història
Reina de Navarra i de Catalunya-Aragó.
Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba Fou casada 1447 amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó Conjuntament amb el fillastre Carles d’Aragó , príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra 1451 Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren 1459 les primeres dificultats…
Aspergil·losi bronco-pulmonar al·lèrgica
Patologia humana
L’ aspergillosi bronco-pulmonar allèrgica constitueix una malaltia causada per allèrgia al fong Aspergillus fumigatus , caracteritzada pel fet que produeix asma bronquial, infiltracions pulmonars i augment del nombre de leucòcits eosinòfils en la sang És una malaltia molt poc freqüent al nostre país El fong microscòpic desencadenant de la malaltia es troba en l’aire i es pot localitzar en les vies respiratòries d’algunes persones sense que hi causi trastorns Les persones que hi són allèrgiques, però, poden ésser-ne afectades quan l’inhalen, la qual cosa s’esdevé sobretot en l’època de l’any…
Sant Jaume d’Ulldemolins
Art romànic
L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i la concessió…
Eudald Carbonell i Roura

Eudald Carbonell i Roura
© Fira de Barcelona
Historiografia
Prehistòria
Prehistoriador.
Els anys setanta inicià treballs de prospecció, vinculat a l’Associació Arqueològica de Girona, fundada i dirigida per Josep Canal , amb el suport d’ Henri de Lumley , de qui Carbonell fou deixeble Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976, es doctorà en geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI 1986 i en geografia i història a la Universitat de Barcelona 1988 Collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques , el 1988 s’incorporà com a professor a la Universitat Rovira i Virgili fins el 1991, delegació de la…
TD-SCDMA
Electrònica i informàtica
Tecnologia d’accés desenvolupada conjuntament per Siemens i l’Acadèmia Xinesa de Tecnologies de la Telecomunicació (CATT), i estrenada durant els Jocs Olímpics de Pequín l’any 2008.
TD-SCDMA és un estàndard per a la capa física de la interfície en comunicacions mòbils de tercera generació 3G Ha estat adoptat per la ITU i pel 3GPP dins de la Revisió 4 UMTS, com a opció anomenada UTRA TDD 128Mcps Utilitza una tècnica d’accés conjunta TDMA i CDMA Amb un ample de banda de 1,6 MHz, busca un ús eficient de l’espectre els canals de pujada i baixada comparteixen la mateixa banda, i permet el trànsit simètric i asimètric, segons si el canal entre els serveis es reparteix de baixada de la xarxa i el terminal d’usuari o en sentit contrari Això la fa molt adequada per a l’accés a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina