Resultats de la cerca
Es mostren 4643 resultats
William Ross Ashby
Psicologia
Psiquiatria
Medicina
Neuròleg i psiquiatre anglès.
És considerat un dels moderns pioners de la cibernètica, disciplina a la qual contribuí amb la realització 1948 d’un projecte de cervell artificial, l’aparell anomenat homeòstat , en certa manera capaç d’improvisar conductes Les seves obres més importants són Desing for a Brain ‘Disseny per a un cervell’, 1952 i An Introduction to Cybernetics ‘Una introducció a la cibernètica’, 1956
Finn
Protagonista d’un cicle de narracions sobre l’arribada dels normands a Irlanda, difós també a Escòcia.
Al s XII era considerat un personatge històric, i esdevingué l’heroi de narracions basades en la tradició popular i en els models de narracions heroiques i mitològiques Més tard Finn esdevingué un personatge de literatura i de folklore, i ha anat evolucionant, des del Colloqui dels Vells , collecció d’episodis del s XII, fins a les versions recollides al s XVIII
Aleksej Širov
Escacs
Jugador d’escacs espanyol d’origen letó.
Considerat un jugador agressiu, fou campió del món cadet el 1988 El 1990 fou fitxat pel club alemany Hamburger SK El 1994 aconseguí la segona posició en el rànquing de la Federació Internacional El 1996 es naturalitzà espanyol Al final del 2000 disputà, a Teheran, el títol mundial de la Federació Internacional d’Escacs FIDE contra l’indi Viswanathan Anand, que el vencé
Josep Pere López i Ros
Veterinària
Veterinari.
Destacà especialment en el camp de les malalties infeccioses i androzoonòsiques Fou veterinari del Laboratori Municipal i del Servei de Zoonosis transmissibles de l’ajuntament de Barcelona Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, publicà més de quaranta treballs sobre la seva especialitat i concretament sobre la ràbia, malaltia de la qual fou un especialista internacionalment considerat
Miquel Llobet i Solés
Música
Guitarrista.
Estudià amb Magí Alegre i Francesc Tàrrega, l’escola del qual continuà Actuà a Alemanya, Àustria, l’Argentina i Xile, i residí a París des del 1904 fins al 1914 Transcriví obres de música clàssica i de F Tàrrega, E Granados i I Albéniz per a guitarra Harmonitzà cançons tradicionals catalanes, i fou considerat el millor intèrpret de guitarra de la seva època
servitud de desguàs
Dret català
Servitud que té per objecte de donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.
En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial
Johannes Cocceius
Cristianisme
Nom amb què és conegut el teòleg protestant Johann Koch.
Conscient que el principi que només la Bíblia és paraula de Déu és desvirtuat quan la interpretació bíblica es fa exclusiva de l’autoritat eclesiàstica, es dedicà a l’estudi de l’Escriptura Els seus comentaris crítics, reunits en la Summa doctrinae de foedere et testamento Dei 1648, fan que sigui considerat com el primer representant significatiu d’una teologia sobre l’Aliança
Dionís Areopagita
Història del dret
Jutge a l’areòpag atenès.
Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor
Roberto Alagna
Música
Tenor francès.
Estudià a París i, als 26 anys, guanyà el concurs Pavarotti de Filadèlfia El 1989 debutà a la Scala de Milà amb La Traviata , de Verdi, dirigit per Ricardo Muti, i al Liceu, amb La bohème , de Puccini Considerat el millor tenor líric de la seva generació, el 1994 inicià una espectacular carrera discogràfica amb la seva muller, la soprano romanesa Angela Gheorghiu
romaic | romaica
Història
Relatiu o pertanyent a la història, la cultura i, en especial, la llengua de la Grècia moderna.
El terme —que procedeix del grec ‘rωμαῖοσ, ‘romà’— fou emprat a l’època bizantina per oposició a ἕλλην, ‘hellè’, considerat pels cristians com a sinònim de ‘pagà’ per a anomenar els grecs, perquè habitaven l’imperi Romà d’Orient Durant l’època de dominació dels turcs, aquests designaren els grecs amb aquest mateix nom rūm, que ha perdurat fins avui
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina