Resultats de la cerca
Es mostren 2675 resultats
serpentí
Militar
Peça de la clau d’algunes armes de foc antigues, dita precisament clau de serpentí, que subjectava la metxa o la corda encesa.
vescomtat de Castellbò
Evolució del vescomtat de Castellbò
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia originàriament les valls de Castellbò (dita de Castell-lleó fins a mitjan segle XI), d’Aguilar i de Pallerols.
El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la…
estany Gran
Albufera
Albufera, dita també estany de Corbera o de Cullera, situada dins el terme de Cullera (Ribera Baixa), 3 km al S del Xúquer.
Té uns 2 km de longitud i és alimentat per l’anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la séquia de Corbera És aprofitat per a la pesca, i a la riba hi ha restaurants típics
polarització rotatòria
Física
Gir del pla de polarització d’un feix de llum polaritzada, provocat en travessar una substància dita òpticament activa (activitat òptica, poder rotatori).
La polarització rotatòria fou descoberta per Francesc Aragó el 1811
butlla blanca
Cristianisme
Butlla donada per un papa després de l’elecció i abans de la seva coronació, dita així perquè tenia l’anvers en blanc.
era bizantina
Cronologia
Era que parteix de la creació del món l’any 5508 aC, calculant segons la versió grega de la Bíblia dita dels Setanta
.
Era d’ús a l’imperi Bizantí des del s VII fins a la caiguda de Constantinoble al s XV a Rússia fou usada fins el 1699
aleví
Ictiologia
Peix durant els primers estadis de la seva vida, posteriors a la desclosa de l’ou i anteriors a la larva pròpiament dita.
Aquests estadis són de curta durada els alevins són sovint de vida pelàgica i s’alimenten de la resta de reserves de l’ou En els salmònids hom diferencia dues fases l’ aleví vesiculat , que encara s’alimenta de vitel i es desplaça poc, i l’ aleví postvesiculat , que ja ha absorbit el vitel i comença a alimentar-se de petits organismes i a desplaçar-se amb facilitat l’estadi posterior al d'aleví és el de salmó barrat
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
Sant Tomàs de Riudeperes
Sant Tomàs de Riudeperes, a Calldetenes
© Fototeca.cat
Convent
Canònica augustiniana i més tard convent franciscà del municipi de Calldetenes (Osona) i antiga parròquia de Sant Martí de Riudeperes.
Existia una església de Sant Tomàs el 1086, dita a l’origen de Sant Tomàs de Puig-oriol Vers el 1095 els cavallers de la casa forta de Riudeperes, situada prop de l’església de Sant Tomàs, la reedificaren i, després de fer-la consagrar, l’uniren en qualitat de pabordia o filial a la canònica de priorat de Lledó Els cavallers Riudeperes i Altarriba foren els seus protectors i dotaren àmpliament la petita comunitat, que sempre depengué de Lledó, composta d’un prior o paborde, dos canonges i dos preveres beneficiats Caigué en greu decadència entre el 1411 i el 1476, i arribà a…
Castellnou de la Plana
Exterior de Castellnou de la Plana (Moià)
© C.I.C. - Moià
Castell
Antic molí senyorial que fou transformat en un gran casal gòtic, on continuaren residint els seus propietaris fins al segle XVII, situat a migdia de Moià (Moianès), ben prop de la carretera que comunica amb la de Castellterçol.
El 1645 Pere de Planella, baró de Talamanca, Calders, Rodors, etc, va vendre Castellnou a la família Barrera Avui es manté encara ben sencer i té detalls, com una cambra subterrània sobre pilars i voltes que evoquen tot l’art militar medieval L’antiga casa forta de Castellnou de la Plana, dita de Molins, es convertí el 1381, per privilegi del rei Pere III a Pere de Planella, en castell termenat que incloïa en la seva jurisdicció el terme de Moià i la parròquia de Marfà Pere de Planella havia comprat a la corona el mateix any l’antic terme de Clarà i la vila de Moià La família Planella, que…