Resultats de la cerca

Aquest mot fou emprat pels annalistes francs de la primera meitat del segle IX per a designar els territoris fronterers de l’imperi carolingi Marca Hispànica, Marca de Bretanya, de Soràbia, Marca Saxona, Marítima, etc Llur governador rebia el nom de marquès Als comtats catalans aquest mot, pur concepte geogràfic sense cap valor jurídic, tingué aplicació fins a la fi del segle X més tard fou acceptat per historiadors i erudits Marca Hispànica Rebia també el nom de marca la frontera amb els sarraïns així, la marca del Penedès, de Barcelona, de Berga, d’Osona, la marca manresana, d’Urgell,…

El seu origen sembla lligat a unes tribus paleonègrides i sudaneses disseminades al llarg dels itineraris musulmans del pelegrinatge a la Meca i que es barrejaren aviat amb altres nombroses tribus negres serere, wòlof, etc, amb mauritans i, sobretot, amb fulbes d’aquesta diversitat deriva la interpretació francesa toucouleurs —'de tots colors’— de llur nom, tekrur i que a mitjan segle IX constituïren el regne de Tekrur Convertits a l’islam segle XI, adoptaren la llengua i, en part, els costums dels fulbes per això ells mateixos s’anomenaren halpularen , ‘els qui parlen pul’ Llur…

La música tradicional té aspectes molt originals Les melodies empren indistintament l’escala pentatònica o els modes grecs i els majors i menors occidentals Els cants dels bards s’han conservat fins al segle XX L’instrument nacional és l’arpa hom en conserva exemplars molt antics També és popular la union pipe , modalitat de cornamusa Les danses més típiques són el planxty i el reel De la música medieval resta el testimoni del teòric Joan Escot Eriúgena segle IX, que esmenta música a veus i organum , i el de Giraldus Cambrensis, que esmenta polifonia practicada d’una manera…

Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art La seva obra fou en un primer moment 1971-72 pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització a partir del 1978 introduí el dripping i una major preocupació cromàtica i gestual Durant els anys vuitanta la seva pintura esdevingué figurativa, amb predomini de les gammes fosques i organitzada en sèries temàtiques amb preeminència de la figura humana L’any 1989 participà a la IX Biennal Internacional d’Istanbul El 2000 exposà Xavier Franquesa 1990-1999 al Centre d’Art Santa…

Filla de Constantí VIII, es maridà 1028 amb Romà Argir, que esdevingué emperador Romà III aquell mateix any De vida molt lleugera, féu assassinar ofegat a la banyera l’emperador, i el mateix dia es casà amb el seu amant, que esdevingué emperador amb el nom de Miquel IV Mort aquest 1041, l’emperadriu féu coronar emperador un nebot de Miquel IV adoptat per ella, Miquel V , que intentà de recloure Zoè en un convent, però el poble es revoltà i Miquel fou eixorbat i reclòs en un monestir 1042 Zoè governà durant uns quants mesos amb la seva germana Teodora com a associada al tron, i com a única…

Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins…

La càmera obscura es comporta, des del punt de vista òptic, com una lent convergent, és a dir, dóna una imatge invertida Els primers a descriure-la foren l’astrònom àrab al-Kindī segle IX i el físic italià Giambattista della Porta segle XVI, bé que era coneguda pels egipcis, per Aristòtil i per Roger Bacon segle XIII Usada durant segles per a observar els eclipsis de Sol, alguns pintors del segle XVII n'usaren de portàtils per a dibuixar paisatges, fent servir, algunes vegades, una petita lent convergent en lloc del simple forat Niepce i Daguerre l’usaren per a impressionar una…

Religiós dominicà, fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de la província eclesiàstica de Tarragona 1235, nomenat per Gregori IX Fou designat bisbe de Lleida pels dominicans Ramon de Penyafort i Miquel Fabra i l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat —compromissaris delegats per Innocenci IV—, puix que els capitulars de Lleida i de Roda de Ribagorça, als quals pertocava l’elecció, no havien arribat a un acord Fou un dels jutges encarregats de dirimir el plet entre Jaume I i el seu primogènit Alfons al concili provincial d’Alcanyís 1250 Donà…

La senyoria de Vià era possessió de la família d’Urtx, que la conservà fins que, a la fi del segle XIII, fou adquirida per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, juntament amb el castell de Vià, del qual no queda rastre A la mort del vescomte Pere II, l’any 1353, la senyoria i el castell foren venuts Entre el 1435 i el 1436 Mateu d’Alp, mercader de Puigcerdà, fou senyor jurisdiccional de Vià i després ho foren els seus germans Tomàs i Lluís d’Alp L’any 1733, la senyoria de Vià era d’Antoni de Mir, del lloc d’Ix, que tenia la jurisdicció civil amb el delme i altres drets

La parròquia de Tesà és una de les esglésies del Rosselló conegudes des de més antic Fou el temple de la villa Tezanum , documentada des del 832 Les referències sobre Sant Pere de Tesà es remunten al final del segle IX L’any 899 Carles el Simple confirmà al seu fidel Esteve, marit d’Anna neta del comte Berà I, la vila anomenada Tesà, amb els seus vilars Anglars i Salelles i l’església de Sant Pere Al principi del segle XX es procedí a construir una nova església parroquial, que fou beneïda l’any 1924 En l’actual, es conserva encastada al mur nord una làpida del 1260 que conté l’…