Resultats de la cerca
Es mostren 1431 resultats
Sant Pere d’Avinyó o d’Avinyonet del Penedès
Art romànic
L’església de Sant Pere d’Avinyó apareix per primer cop esmentada entre el 975 i el 995, quan el bisbe Vives de Barcelona va anar a consagrar l’altar dedicat a sant Pere, que hi havia dins el terme del castell d’Avinyó, en l’apèndix d’Olèrdola Aquest temple havia estat aixecat per Màger, fill del difunt Sindaret i personatge vinculat a la família vicarial dels Gurb El bisbe Vives i Màger, juntament amb la seva dona Sança, arribaren a un acord per tal de resoldre les discrepàncies que tenien sobre el cobrament dels delmes i que Sindaret, pare de Màger, havia sostret…
Sant Miquel de Sucs (Lleida)
Art romànic
El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’ Ordinatio ecclesiae…
Sant Pol del Maresme

Vista general de l'ermita de Sant Pau (o monestir de Sant Pol del Maresme), a Sant Pol de Mar (Maresme)
© Fototeca.cat
Cartoixa
Monestir benedictí i més tard cartoixa, situat a la vila de Sant Pol de Mar (Maresme), en un petit promontori, on resta encara una antiga església fortificada, d’absis romànic i nau renovada, construïda sobre els basaments d’una edificació romana i paleocristiana.
El monestir existia ja el 955, quan començava a rebre donacions dels fidels El 966 era regit per un mateix abat amb Sant Feliu de Guíxols i el 968 rebé un precepte d’immunitat i protecció del rei Lotari, que confirmà la unió d’ambdues abadies fins a la mort de l’abat Sunyer El 977 el regia l’abat Ató i continuà amb abats propis fins després de mitjan segle XI, en què fou desertat pels monjos a causa de les freqüents depredacions dels pirates àrabs per això els comtes Ramon Berenguer I i Almodis el cediren el 1068 als monjos de Sant Honorat de Lerins i…
Biar

Municipi
Municipi de l’Alt Vinalopó, a la zona de contacte de l’altiplà de Villena i els contraforts occidentals de la serra de Mariola (serra de Biar, 1.119 m).
Forma part de la vall de Biar, a la conca alta del Vinalopó, riu que travessa el terme en direcció NE-SW L’agricultura ocupa la meitat de la superfície del terme predomina absolutament el secà 2951 ha sobre el guaret 1360 ha i el regadiu 429 ha, que produeix fruiters i hortalisses Els conreus més estesos són les oliveres, els ametllers, els cereals i la vinya La propietat de la terra és bastant repartida i predomina el règim d’explotació directa La ramaderia ovina i la porcina tenen una certa importància Les indústries tradicionals alimentàries farineres, olis, dolços i torrons i de…
Illa
Panoràmica d’Illa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a l’extrem oest del Riberal, a la vall de la Tet, estès entre els Aspres, al S, i el massís muntanyós granític, que separa les valls de la Tet i de l’Aglí, al N, i accidenta el sector septentrional del terme.
Drenen a més el terme, la Ribereta i la coma de l'Infern, afluents de la Tet per l'esquerra, i el Bulès, afluent per la dreta que corre per la plana alluvial A la plana, l'agricultura fruiters i hortalisses al regadiu i vinya al secà destinada a vi de denominació d'origen controlat aprofita l'aigua del riu a través de nombroses séquies d'Illa, de Corbera, dels Escatllars, del Peu dels Terrers i de Reglella Hi ha fàbriques d'embalatges i moltes empreses lligades al condicionament i expedició de la fruita El 1977 s'aturà un projecte d'extracció i explotació d'urani, al peu del…
Castells i edificacions militars del Rosselló anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i fortaleses militars del Rosselló anteriors al 1300 MLI Ramos Alenyà Castell de Boaçà Argelers Vila fortificada d’Argelers Castell de Pujols Castell de Tatzó d’Avall Castell d’Oltrera Torre i construcció del puig de Miravent Torre de la Maçana Bages de Rosselló Poble i castell de Rard Baixàs Vila fortificada de Baixàs Banyuls de la Marenda Construcció del puig de les Forques abans puig d’Espill Fortalesa de Puig Sec Castell Serradillo Mota del puig del Mas o de Banyuls Banyuls dels Aspres Vila fortificada de Banyuls Torre de la…
gàbia
Construcció i obres públiques
Plataforma proveïda de baranes i que, suspesa d’un ternal accionat per la mateixa persona que l’ocupa, serveix de bastida mòbil per a fer certs treballs de construcció, de pintura, etc.
Fraga
Fraga, a la vora esquerra del Cinca
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Baix Cinca estès a banda i banda del Cinca.
La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…
Cala Santanyí
Caseria
Caseria i centre d’estiueig de la costa oriental de Mallorca, al municipi de Santanyí, en una cala a l’est de Cala Figuera, prop d’on fou bastida el 1663 la torre Fesa o Nova.
Sant Feliu de Guàrdia de Noguera
Art romànic
A mig vessant del turó on és situat el castell de la Guàrdia i la seva església dedicada a sant Feliu, és localitzen les ruïnes d’una església, dedicada també a sant Feliu, en un indret on és creu que hi havia hagut la primitiva població de la Guàrdia abans de traslladar-se al seu actual emplaçament Aquesta església hauria estat la primitiva església parroquial de la Guàrdia, més tard traslladada, juntament amb el poble L’actual església parroquial de la Guàrdia —sota l’advocació de la Mare…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina