Resultats de la cerca
Es mostren 2233 resultats
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
A la descoberta de planetes extrasolars
Consideracions generals Des de fa segles els científics han especulat sobre l’existència de sistemes planetaris al voltant d’estrelles diferents del Sol Els planetes que orbiten en aquests sistemes reben el nom d’ exoplanetes o planetes extrasolars Durant la dècada de 1950, l’astrònom nord-americà d’origen rus Otto Struve 1897 – 1963 va proposar, per primera vegada, utilitzar els instruments astronòmics anomenats espectrògrafs per tal de descobrir exoplanetes gegants al voltant d’estrelles brillants Aquesta idea va quedar descartada per les dificultats tècniques, però es va reprendre durant…
arenavirus
Biologia
Grup de virus ARN de cadena senzilla que presenten un gran pleomorfisme, amb nucleocàpside de simetria complexa i embolcall extern, d’una mida que oscil·la entre 50 i 300 nm de diàmetre.
Pertanyen a aquest grup el virus de la coriomeningitis i els de les febres hemorràgiques americanes
talús natural
Pendent que tendeix a prendre naturalment la superfície d’una matèria amuntegada i que depèn de la forma i de la mida dels grans o fragments, de llur densitat i estat higromètric.
praïs
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels iponomèutids de mida petita, amb les ales anteriors allargades i estretes, sovint blanquinoses i proveïdes de punts negres, i les posteriors una mica més amples.
Algunes espècies poden ésser plaga de l’olivera Poleae i dels arbres fruiters, especialment els cítrics Pcitri
ferro
Tecnologia
Eina emprada pels vidriers per a donar la forma i la mida del coll de les ampolles (ferro de cap de banca) o per a fer-los la boca (ferro de gla).
dragó de Komodo

Dragó de Komodo
© Xevi Varela
Zoologia
Dragó de la família dels varànids, lacertiforme de mida gegantina (més de 3,5 m de llargària), endèmic de l’illa de Komodo, a l’arxipèlag de Sonda, entre Flores i Sumbawa.
És un animal carnívor, que pot arribar als 80 kg de pes, que captura preses vives, encara que també s’alimenta de carronya Habita zones de bosc de fulla caduca i de sabana, des del nivell del mar fins als 800 m d’altitud El dragó de Komodo també és una espècie endèmica de les illes de Rinca, Gili Motang i Gili Dasami, que juntament amb la de Komodo formen el Parc Nacional de Komodo, creat l’any 1980 La cinquena illa, Flores, és la més gran de totes i disposa de dues reserves naturals la de Wae Wuul a la costa oest i la de Wolo Tado a la costa nord La població de dracs al Parc Nacional de…
sorangiàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels mixobacterials, amb cèl·lules curtes i grosses, que produeixen macrocists o cossos esporífers de forma definida, generalment angulosos o poligonals, i de mida petita (≤1 mm).
Sovint, diversos macrocists resten coberts per una membrana comuna Comprèn el gènere Sorangium
sílfids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats de mida mitjana, de colors foscs, a vegades amb taques vermelles o grogues, i antenes amb els darrers artells engruixits.
Tenen l’olfacte molt sensible Són carnívors, sapròfags o, sobretot, necròfags, i alguns enterren cadàvers per alimentar després llurs larves escarabat enterrador Són cosmopolites L’espècie Necrophorus vestigator és molt comuna als Països Catalans
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina