Resultats de la cerca
Es mostren 1791 resultats
ressonador
Música
En alguns instruments, part que té la funció d’amplificar, reforçar o prolongar un so mitjançant una vibració de la mateixa freqüència.
Més en general, qualsevol cos o element de forma i dimensions adequades per a fer ressonar les vibracions acústiques corresponents a la zona de freqüències per a les quals ha estat construït ressonador de Helmholtz, per exemple Pot ésser tant una columna d’aire continguda en una cavitat o recinte tancat tub d’orgue com una superfície elàstica taula harmònica o, freqüentment, una combinació d’ambdues caixa de ressonància Hi ha ressonadors que són específics, com és el cas dels tubs ressonadors del vibràfon, i la seva freqüència de resposta es correspon exactament amb la del so a què s’…
instrument transpositor
Música
Instrument musical els sons reals del qual difereixen dels representats per la notació que llegeix l’intèrpret.
Més o menys gran, aquesta diferència d’alçada —aquest interval— és igual en totes les notes i constant al llarg de tota la música transposició L’existència d’aquests instruments és el resultat de la construcció de diferents mides a partir d’un mateix model, amb cordes o tubs acústics més llargs o més curts per a accedir a registres més greus o més aguts Això fa que, amb la mateixa tècnica d’execució, diferents instruments d’un mateix tipus puguin produir sons en altres tons respecte al de l’instrument de referència El to resultant, diferent del to escrit, s’anomena to d’efecte…
Salvador Vilaseca i Anguera
Medicina
Paleontologia
Prehistòria
Metge, prehistoriador i paleontòleg.
Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…
,
musical
Electrònica i informàtica
Música
Dit del corrent, el senyal elèctric, etc, que té una freqüència corresponent a la de les notes musicals.
Pere Artís i Benach
Música
Historiador especialitzat en cant coral, i gestor i promotor musical.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou directiu del Secretariat dels Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d’Entitats Corals Membre de l’equip directiu de l’Escola de Pedagogia Musical Mètode Ireneu Segarra i de la Fundació Pau Casals, estigué molt vinculat al Palau de la Música Catalana , del qual fou assessor cultural Fou secretari de la junta de l’ Orfeó Català , societat amb què també tingué una estreta relació i de la qual fou cantaire Formà part de Forum Musical, una iniciativa creada per l’Orfeó Català —en temps del president Joan Antoni Maragall— que es feu càrrec de la…
,
Vicent Joaquim Noguera i Climent
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Marquès de Càceres i baró d’Antella Fill del jurista illustrat Vicent Antoni Noguera i Ramon Fou advocat de l’audiència de València 1781, alcalde del crim 1787 i oïdor de la chancillería de Valladolid Governador de la sala del crim de l’audiència de València 1800-02, durant la guerra del Francès fou vocal de la Junta Suprema de Govern del Regne de València 1808 i comissionat per a l’organització d’allistament de tropes El 1810 fou elegit representant a les corts de Cadis, de les quals fou president a la primavera de 1811 Havent tornat a l’audiència de València, procedí a la depuració del…
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És pròpia de l’…
Jaume Vallcorba i Rocosa

Jaume Vallcorba i Rocosa, recollint la Creu de Sant Jordi de mans del president de la Generalitat Jordi Pujol
© Jordi Bedmar / Gencat.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i professor de català.
Enginyer de professió, tingué una intensa dedicació a l’estudi i l’ensenyament del català, tasca que durant el franquisme exercí des d’ Òmnium Cultural i la seva Junta Assessora per als Estudis de Català creada el 1961 conjuntament amb la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans Posteriorment, en restablir-se la Generalitat, fou vicepresident de la Junta Permanent de Català 1981-2001 Fou també membre de la Junta Consultiva d’Òmnium Cultural 1979-2002 Amb Manuel Miquel i Planas impulsà el Butlletí Interior dels Seminaris d’Ensenyament de Català 1965 d’ Escola Catalana , revista on…
Marià Ribas i Bertran
Disseny i arts gràfiques
Arqueologia
Historiografia
Arqueòleg, historiador i dibuixant.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró Treballà en la restauració artística al Museu d’Art de Catalunya, en el Servei de Monuments de la Diputació i en el departament d’arqueologia de la Universitat de Barcelona Amb tot, les seves recerques i treballs se centren sobretot a Mataró, d’on fou Comissari d’Excavacions arqueològiques i on dirigí el Museu d’Història i Arqueologia de la Ciutat És autor de nombroses publicacions illustrades amb multitud de plantes i dibuixos seus, que són un model d’exactitud i metodologia Cal destacar Notes històriques de Mata 1933, Orígens i fets…
Joan Francesc Boscà
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Avi de Joan Boscà i Almogàver Racional de la Diputació, fou partidari de Joan II, per la qual cosa Pere de Portugal l’expulsà de Barcelona, i es refugià a València És autor d’un Memorial , conjunt de llistes i cronologies dels consellers de Barcelona i dels diputats de la Generalitat de Catalunya des del 1249 fins al 1480, precedit de diversos textos més o menys historiogràfics i alternat amb notes annalístiques, molt extenses a partir del començament de la guerra de Catalunya contra Joan II Després del 1496 i fins al 1517, les anotacions en el manuscrit pertanyen a…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina