Resultats de la cerca

Forma l’extrem oriental de les serres ibèriques-valencianes És la més oriental i més baixa de la sèrie de serralades que, partint de la serra de Javalambre Aragó, van descendint cap a l’E a través de les serres d’Andilla i les Alcubles Té, com aquestes, direcció NW-SE El vessant septentrional forma el límit meridional de la conca del Palància mitjà i baix, mentre que el vessant S descendeix ràpidament sobre el Camp de Túria i l’Horta La formen una sèrie contínua de serres, més baixes cap a l’E, que arriba als 718 m alt al pic de Rebalsadors Vessants ràpids i relleu complicat fan que la…

Ocupa una part de l’actual regió administrativa Poitou-Charentes uns 20 000 km i uns 1 500 000 h La capital és Poitiers És un país d’altiplans calcaris juràssics, comprès geogràficament entre els dos antics massissos Armoricà i Central, travessat per relleus i cursos fluvials en sentit NW-SE Predomina l’explotació agrícola-ramadera, amb bestiar boví, alimentat amb conreus de farratge i prats artificials Producció de blat, sègol, blat de moro i vinya Aquesta activitat agrària dóna lloc a una indústria derivada indústria enològica, producció de formatges i mantegues, farines, etc…

El terme, tot i no ésser gaire elevat, és molt accidentat al NW hi ha el tossal Gros i una sèrie d’eminències de 100 a 200 m alt, i, al S, s’aixeca el puig Llorençà 445 m alt, cim cretaci i nummulític arquejat, càrstic i parallel a la costa, que cau sobre la mar en penya-segats, anomenats morres i morros El litoral, desproveït de platges, presenta els accidents de la cala del barranc de la Viuda, la punta de l’Aldera i la cala dels Tests La circulació superficial es redueix al barranc Roig i al de la Teulera i d’altres d’insignificants Hi ha prop de 200 ha de garriga, propietat municipal,…

Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’installacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m Gran part del territori és inculte 2 221 ha, amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda Al secà 1 576 ha cadastrades destaquen oliveres, garrofers, vinya 584 ha, algunes per a pansa i ametllers només hi ha 57 ha de regadiu de peu La vila 625 h 2006, planers 448 m…

Ocupa l’extrem occidental de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a l’inici d’aquest riu com a ratlla fronterera del País Valencià i Castella i que era tradicionalment travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras Aprofitant l’encaixament del riu que la carretera salva pel port de Contreras ha estat construït el pantà de Contreras, que ocupa part del terme pont de Contreras Quasi dues terceres parts de la terra no són conreades 2 000 ha són de pinedes, i més de 1 000 són cobertes pel pantà El conreu s’estén sobre 2 300 ha, 2 100 de les quals de secà, amb…

Situat a la vall de Biar, als corredors longitudinals del prebètic valencià, el terme és allargassat de NW a SE formant un glacis recolzat a la solana de la Replana 989 m, accidentat només pel tossal de Sant Bartomeu 687 m El curs alt del Vinalopó corre al sud del terme marcant l’eix NE-SW del corredor El sòl és inculte en uns dos terços, que fins al s XVIII eren extenses pinedes, posteriorment esdevingudes pastures, espartars i brolla El secà consta d’olivera, vinya i ametller, i el regadiu es beneficia de les séquies del Rec de Dalt i del Rec de Baix, que arrenquen del Vinalopó Hi ha…

La capital és Des Moines És una plana lleugerament inclinada cap al NW, coberta per sediments glacials La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Turquey, Maquoketa, Wapsipinicon, Cedar, Iowa i Des Moines, afluents del Mississipí, i pel Floyd, el Little Sioux, el Boyer i el Nishnabotna, afluents del Missouri El clima és continental, amb hiverns freds i estius càlids i humits Iowa és un dels estats agrícolament més rics de la Unió, gràcies a la fertilitat dels sòls negres, granulars i rics en matèries minerals La població, que s’ha incrementat en un segle l’1,3% anual, és dispersa…

El terme, molt accidentat, és travessat de NW a SE pel riu Ebrón, afluent del Túria, el qual en forma el límit oriental L’àrea no conreada ocupa unes 4 500 ha 50% del total L’agricultura és a les zones pròximes a les valls dels rius al regadiu hom conrea arbres fruiters pomeres, hortalisses i cereals al secà predominen els cereals La ramaderia és important, i també hi ha apicultura La vila 92 h 2006, 927 m alt és a la dreta del riu Ebrón a l’oest, damunt un turó, s’alcen les restes de l’antic castell islàmic refet en part pels carlins el 1835, fou enderrocat de nou per les forces…

La capital és Bhopāl És situat al centre del país, al N del Dècan, entre els estats de Rājhastān, al NW, Uttar Pradesh, al N, Bihār, a l’E, Orissa, al SE, Andra Pradesh i Mahārāshtra, al S, i Gujarāt, a l’W Inclou la part superior de les conques del Narbadā i Mahānadi i és accidentat pels monts Mahādev i Maekal De clima monsònic, l’estiu és calorós, sec d’abril a juny i plujós de juliol a setembre, i els hiverns són suaus Les pluges són elevades 1 000 a 1 300 mm anuals La població és hindú, i la densitat de població és de 117,8 h/Km 2 1981 Les ciutats…

Situació Ruïnes d’aquest antic santuari, on és visible encara l’estructura romànica integrada en edificacions més tardanes Arxiu Gavín Les ruïnes del santuari de la Mare de Déu de Viuerri són a uns 2 km al NW de Montanui, des d’on surt una pista que deixa a uns 10 minuts de les restes de l’església L’església té adossat al mur sud un edifici annex Mapa 32-10 Situació 31TCH093055 Església L’església és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, avui desapareguda i de la qual es conserva només l’arrencada al mur sud La part nord de l’edifici es va ensorrar totalment, i la capçalera…