Resultats de la cerca

L’experiment consisteix essencialment a fer caure gotetes d’oli, mitjançant un polvoritzador, en el si d’un camp elèctric Algunes de les gotetes són carregades elèctricament i, si hom dóna al camp elèctric un valor apropiat, és possible d’equilibrar-ne la caiguda Mesurant la intensitat del camp elèctric necessari per a contrarestar la força de la gravetat i coneixent la massa de les gotetes que hom obté mesurant llurs velocitats de caiguda lliure en l’aire, Millikan observà que els valors de les càrregues elèctriques de les gotetes eren sempre múltiples enters d’una quantitat…

De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en…

A Moscou fundà, amb altres artistes, el grup de la Rosa Blava A París 1908 s’interessà pel fauvisme , i el 1911 exposà teles cubistes al Salon des Indépendants El 1919 reorganitzà la Section d’Or amb AGleizes i AArchipenko La seva pintura presenta una recerca de formes esquemàtiques, allò que ell mateix anomenà “síntesi plàstica de l’espai” Els seus temes són la natura, les ciutats, els animals i els homes Villefranche-sur-mer 1915 Musée National d’Art Moderne, París El 1939 abandonà la tècnica de l’oli i pintà a la caseïna grans composicions La caiguda d’Ícar 1940-41

Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…

Deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peiró Dedicat preferentment a l’aquarella i al quadret a l’oli de petit format, obtingué medalles d’or a les exposicions internacionals de Lió 1898, Arcashon 1901, regional valenciana 1909 i internacional de Panamà 1916 Exercí també la docència, a Manises i a València Conreà el retrat Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica de València, Ateneo de Madrid, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb el dels impressionistes

Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades

Concorregué a les exposicions barcelonines de belles arts del 1896 i el 1898, on presentà el gran oli El dimoni blau Barcelona, coll Hoyos Conreà la figura, i el 1900 es dedicà a l’ensenyament a la seva acadèmia de la casa de la Canonja, on retratà el seu deixeble Francesc d’AGalí Fou fundador del Cercle Artístic de Sant Lluc Creà la raó social Hoyos, Esteva i Companyia, dedicada als mobles i a les reproduccions artístiques El seu fill, Josep Hoyos i Domènech Barcelona 1902 — , obrí, els anys vint, la Sala Pictòria, que dirigí Joan Cortès

L’origen i la formació Fill d’un agricultor homònim de Tafalla Navarra i de Maria de Pueyo, el pintor Joan Gascó va morir a Vic al març del 1529, concretament entre el dia 18 –després d’haver atorgat testament en aquesta ciutat– i el 24, ja que es conserva un rebut d’aquest dia segons el qual el seu fill gran –el també pintor Pere Gascó– devia 5 lliures barceloneses, 7 sous i 11 diners a un paraire vigatà per roba de dol Tanmateix, es desconeix exactament on va néixer i sobretot on es va formar com a pintor, atès que la primera dada coneguda de Joan Gascó ja el situa a Vic amb una carrera…

Les cases, de pedra i amb cobertes de teules, segueixen l’esquena allargada del turonet, en la part superior del qual, rocosa, és possible que hi hagués hagut l’antic castell d’Ossera, documentat el 1107 quan Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, l’infeudà a Galceran de Pinós L’església, sufragània de la parròquia de la Vansa, és dedicada a sant Quirze s’hi conserva un retaule gòtic Hom fa festa major el primer diumenge de juny Les dones d’Ossera foren de les darreres a abandonar la venda ambulant per l’Urgellet de productes com la trementina i l’oli d’avet

Centre de subàrea comercial oli, vi, hortalisses, ovelles, cabres, porcs Mines i refineria d’urani Antic poblat ibèric Iliturgi , després romà Andua Ferran III conquerí definitivament la ciutat als musulmans el 1224 El 1766 la fam provocà a Andújar uns avalots semblants als del motí de Squillace, l’organització dels quals també fou atribuïda als jesuïtes Esdevingué la seu del conveni de Bailèn signat el 1808 Durant l’expedició francesa enviada a Espanya en ajut de Ferran VII, el duc d’Angulema publicà l’ ordenança d’Andújar 1823 a fi de minvar la repressió contra els liberals…