Resultats de la cerca

Fill del pilot i directiu Joan Soler Bultó, pilotà per Bultaco, Montesa i Merlín Guanyà quatre vegades el Campionat d’Espanya de trial 1974-77 i fou tres vegades subcampió 1978, 1979, 1981 L’any 1979 fou vencedor del Gran Premi de Finlàndia i esdevingué el primer català que guanyà una prova del mundial El 1981 guanyà tres proves més d’aquest campionat Catalunya, Àustria i Alemanya L’any 1984 es retirà de la competició

Adquirit el 1978 per participar en accions ecologistes, s’enfonsà al port de Waitemata Nova Zelanda el 10 de juliol de 1985 per l’explosió d’una bomba collocada a bord per agents secrets del Govern francès, en un intent d’evitar les protestes ecologistes contra les proves nuclears a Mururoa L’explosió causà la mort del fotògraf portuguès Fernando Pereira Fou substituït pel Rainbow Warrior II 1989 i pel RW III 2011

Fou cap del laboratori de proves de la Societat Siemens Schuckert - Indústria Elèctrica des del 1910 Catedràtic de metallúrgia general i tecnologia elèctrica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, fou també professor de matemàtiques a l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i a la de Perits Industrials, ambdues de Barcelona Fou elegit 1921 acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on presentà nombroses comunicacions i treballs

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics

Organitzat per l’Aeroclub de Catalunya, fou la prova aèria esportiva més important celebrada fins aleshores a Catalunya Hi participaren trenta avions provinents de Madrid, València, Saragossa, Lleida, Figueres, Perpinyà, Tolosa i Marsella Es realitzà una cursa entre les avionetes franceses i les de l’Aeroclub de Catalunya que partí de l’aeròdrom de Figueres i que tingué com a destinació l’aeròdrom Canudas del Prat de Llobregat També es disputaren proves de velocitat, d’envolada i d’aterratge

Conegut com La Pava , s’especialitzà en proves de resistència Fou pilot oficial de Montesa durant la dècada de 1960 Guanyà el Campionat d’Espanya de debutants en 125 cc 1961, any que guanyà el Trofeu CAP Disputà vuit edicions de les 24 Hores de Montjuïc i aconseguí una victòria 1969, pilotant una Bultaco 360 cc prototip amb Salvador Canyelles, i dues segones posicions 1963, 1965 L’any 1965 fou campió d’Europa de resistència amb Montesa

Pionera de l’atletisme femení a Catalunya, l’any 1937 establí els rècords espanyols de salt de llargada i de relleus 4 × 100 m, aquest darrer amb un equip de la Federació d’Estudiants de Catalunya Participà en la III Olimpíada Obrera d’Anvers al juliol del 1937, amb la seva germana Maria Carme, en les proves d’alçada i salt de llargada El mateix any baté el rècord català de 60 m a l’aire lliure

Fundat el 1989, els seus impulsors foren Joan Soler, Xavier Recasens i Fermí Alonso Organitza activitats muntanyistes com raids d'aventura, duatlons de muntanya, curses d'orientació urbana i expedicions alpinístiques El 2004 nasqué el Cambrils Raid Team, que participa en diverses proves de muntanya El 2010 destacà l'ascensió al mont Elbrus, a Rússia També practica l'escalada i disposa d'un bloc interior situat al pavelló municipal i un rocòdrom exterior de 15 m d'alçada

Fundà i presidí 1905-69 el Reial Moto Club de Catalunya RMCC Participà també en diverses proves com a pilot Feu possible l’organització del Gran Premi d’Espanya, única prova estatal puntuable per als Campionats del Món de pilots i marques 1961, i collaborà en l’organització del Gran Premi d’Europa de l’Ametlla, la Gran Prova Barcelona-Madrid-Barcelona i el Trofeu Armangué En honor seu, el RMCC instituí el trofeu Joaquim Dalfau Abella el 1962

Organitzada per la Federació Mundial d’Esquaix, la primera edició amb proves individuals tingué lloc l’any 1976 Barcelona acollí l’edició del 1994, coorganitzada amb la Federació Catalana d’Esquaix Tingué lloc al Palau Municipal d’Esports de Barcelona entre el 9 i el 14 de setembre Competiren, en categoria individual masculina, seixanta-quatre dels millors jugadors del món i la final es disputà entre el pakistanès Jansher Kahn, que en fou campió, i l’australià Peter Marshall