Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
Jaume Pau
Història del dret
Jurista.
Establert a Barcelona al primer quart del segle XV Membre del consell reial d’Alfons el Magnànim, amb qui estigué a Nàpols, i de Joan II Cessà en el càrrec pel fet d’ésser afecte al príncep de Viana i a la Generalitat de Catalunya i fou empresonat Segons el seu nebot, l’humanista Pere Miquel Carbonell, és autor d’un ampli comentari al corpus de dret romà, no identificat Escriví glosses sobre les dinou constitucions de Jaume II a la cort de Lleida del 1300, unes Notae de represaliis i comentaris De aliquibus quaestionibus quae ortae fuerunt occasione mortis regis Martini avui a la…
marquesat de Vilafranca do Bierzo
Història
Títol concedit a Castella, el 1486, a Luis Pimentel y Pacheco, fill del comte de Benavente, per la seva muller Juana Osorio y Bazán, filla del comte de Lemos, que era senyora de Vilafranca do Bierzo.
Llur filla, la segona marquesa, María Pimentel y Osorio, es casà amb Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga , i foren pares de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio , quart titular, que ho fou del cinquè, Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna , i aquest del sisè, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza , el qual fou oncle del setè, Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León Al besnet d’aquest darrer, Antonio María Álvarez de Toledo-Osorio y Pérez de Guzmán el Bueno, desè marquès, fou annexada al títol la grandesa d’Espanya el 1765 Continua en la mateixa família…
Philippe Auguste Saint-Marcq
Història
Militar
Militar való.
Senyor de Saint-Marcq, el seu cognom real era Le Clément El 1776 ingressà en el regiment de guàrdies valons de Carles III d’Espanya Durant la guerra del Francès es destacà en la defensa de l’ermita de Sant Onofre, a Quart de Poblet Horta, i fou ascendit a mariscal de camp Comandà l’expedició que, des de València, alliberà Saragossa del seu primer setge 1808 i lluità amb els defensors d’aquesta ciutat fins que, en retre's, fou fet presoner Tornà a la península Ibèrica el 1814 i fou successivament capità general de Galícia, València 1823-24 i Aragó Morí del còlera
vivace
Música
Indicació de tempo.
Significa ’vivaç’ i correspon, per tant, a un tempo ràpid, fins i tot molt ràpid, però pot tenir un sentit relatiu en expressions com Un poco più vivace , que poden sortir en un moviment Largo Beethoven Sonata per a piano , opus 106, tercer compàs del quart moviment Apareix sola o amb matisos, com ara Vivace, ma non troppo Beethoven Sonata per a piano , opus 109, primer moviment o Assai vivace Beethoven Sonata per a piano , opus 106, segon moviment, i també s’utilitza com a qualificació -sovint més aviat de caràcter que no pas de tempo - d’una altra indicació, per exemple Allegro vivace…
Joan Jacme
Metge i mestre a l’escola de medicina de Montpeller, de la qual fou nomenat canceller el 1364.
Fou metge de Pere III de Catalunya-Aragó i dels papes Urbà V, Gregori XI i Climent VII d’Avinyó És autor de diverses obres mèdiques, en llatí, com els tractats Contra epidimiam 1370, De pestilentia 1376, Ad anathomicam compositionem oculorum intelligendam, De calculos in vesica, el Secretarius practicus medicinae 1378, per encàrrec de Carles V de França, i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenna Traduí, de l’àrab al català, el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoatí Sulaymān ibn Ḥārit-al-Kuwatī, toledà del segle XII, editat per Lluís Faraudo i de Saint-Germain…
Miquel Bach
Literatura catalana
Poeta i crític.
L’any 1971 es va donar a conèixer com a poeta al llibre collectiu en homenatge a Joan Oliver Pere Quart , I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment va publicar Guillaguí 1978, de marcat signe experimental Com a crític és conegut per les seves acurades edicions d’obres de Joan Oliver Temps, records , 1991, i Marines soledats cartes a la Conxita Riera , 2000, Francesc Trabal De cara a la paret , 2000, i Contes, arguments i estirabots , 2003 i Armand Obiols Mirall antic , 1988 És autor de la monografia La Colla de Sabadell Entre el noucentisme i l’avantguarda 2002 És fundador i…
Trofeu Joan Gamper
Futbol
Torneig de futbol d’estiu organitzat pel Futbol Club Barcelona des del 1966.
Palmarès Trofeu Joan Gamper Fou instituït sota la presidència d’Enric Llaudet com a torneig de presentació de l’equip davant de l’afició Fins el 1996 tingué la participació de quatre equips, que jugaven semifinals, tercer i quart lloc i final en dues jornades consecutives A partir del 1997 es jugà amb un partit únic S’ha disputat sempre a l’estadi del Camp Nou, exceptuant dues edicions, que se celebraren a l’estadi de Montjuïc 1990, 1996 Pel torneig han desfilat molts dels millors equips del món Fins el 2013, de les quaranta-vuit edicions disputades, el Barça n’havia guanyat…
Laia Fernández Puigbó
Judo
Judoka.
Cinturó negre quart dan, és mestre estatal Es formà al Centre de Tecnificació de Judo del Bages i al Club Judo Moià, i competí representant el Club Esport 7 de Manresa Es proclamà campiona d’Espanya júnior 1998 En categoria absoluta, guanyà el Campionat de Catalunya en diverses ocasions entre el 1998 i el 2011 Guanyà la Copa d’Espanya 1998 i fou tercera en el Campionat d’Espanya 2002 Compaginà els entrenaments amb el càrrec de seleccionadora de l’equip català cadet 2003-10 de la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades El 2008 fundà i presidí el Club de Judo…
Enric Gussinyer Coma
Triatló
Triatleta.
Membre del Club Natació Olot, l’any 1991 començà a destacar com a juvenil segon en el Campionat de Catalunya i quart al d’Espanya i el 1992 com a júnior primer de Catalunya i segon d’Espanya El 1993 ingressà a la Residència Blume de Madrid Encara en edat júnior 1994, es proclamà campió de Catalunya absolut en distància olímpica i també del circuit català de triatló, també en categoria absoluta A partir del 1995 començà a destacar en distàncies llargues, proclamant-se campió de Catalunya en distància B i amb bones classificacions i marques en ironmans, com a la Challenger…
Antoni Gorgot Lázaro
Motociclisme
Pilot de trial.
Conegut com Toni Gorgot, inicià la seva carrera esportiva guanyant el Campionat d’Espanya júnior amb la marca Ossa 1977 Guanyà sis Campionats d’Espanya consecutius 1978-83, pilotant per a Bultaco, Ossa, Montesa i JJ Cobas Entre els anys 1978 i 1984 participà en el Campionat del Món, en què guanyà una de les proves Cuorgnè, Itàlia, 1981 i finalitzà quart la temporada 1982 Fou el primer català que guanyà als Sis Dies de Trial d’Escòcia 1983 Es retirà l’any 1986, després de competir algunes proves amb la marca Gas Gas, i treballà en el desenvolupament de les motocicletes de trial…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina