Resultats de la cerca

Estudià clarinet i posteriorment saxòfon alt, si bé més endavant es decantà definitivament pel saxòfon tenor, instrument amb el qual, des dels anys cinquanta, es convertí en una figura destacada de l’escena jazzística de Buenos Aires Influït inicialment per John Coltrane, anà evolucionant cap a formes musicals pròpies en què fusionà el free-jazz amb els ritmes i les melodies llatinoamericans A banda de la seva nombrosa discografia al capdavant dels seus propis grups, collaborà amb primeres figures del jazz d’avantguarda dels anys seixanta i setanta, com ara Don Cherry i Carla…

Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novella al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif 1976 i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novella Mari Catúfols 1978 La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V Andrés i Estellés Publicà també les novelles Cabo de Palos 1979, en castellà, Bel i Babel 1980, premi Jaume Roig, …

Després de rebre classes particulars de J Podešva, a vint-i-set anys ingressà a l’Acadèmia Janácek de Brno, on estudià amb M Ištván, C Kohoutek i A Pinos Formà part d’un grup de música experimental, i el 1977 s’encarregà de la Secretaria del Festival Internacional de Música de Brno Durant molts anys impartí classes a l’Acadèmia Janácek En la seva producció introduí elements aleatoris o sèries dodecatòniques i també treballà l’electroacústica Trasposizioni II i III , 1969-70 A partir dels anys setanta enriquí la seva creativitat amb material provinent del folklore mundial…

Vida De família d’orgueners de llarga tradició segle XVIII i deixeble d’Arístides Cavaillé-Coll a París, s’installà a Barcelona el 1884 Introduí a Catalunya l’escola romàntica francesa a través dels seus deixebles Alberdi, Aragonès, Bertran, Estadella, Puignau, Xuclà i d’altres Les seves obres més notables a Catalunya foren els orgues de Ripoll, Betlem i Sarrià parròquia i Sagrat Cor, a més dels no eclesiàstics del Palau Güell i el gran orgue de Belles Arts Exposició Universal del 1888 Retornà al País Basc, on fundà els tallers d’Azpeitia i Hernani, desapareguts els anys setanta…

D’infant aprengué a tocar l’acordió i a disset anys s’inicià en l’harmònica cromàtica i, més tard, en la guitarra El 1950 feu una gira europea amb Benny Goodman i l’any següent emigrà als Estats Units Després de formar part del quintet de George Shearing 1953-59, desenvolupà una carrera en solitari El 1961 enregistrà Bluesette , la seva composició més famosa, tocant la guitarra i xiulant En altres ocasions feu enregistraments tocant l’harmònica El seu treball més conegut en aquest sentit és la intervenció en la banda sonora de la pellícula Midnight Cowboy J Schlesinger 1969 A partir dels anys…

Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que la dirigí en…

S’inicià en l’hípica a l’Exèrcit 1944 i competí representant el Club de Polo Pedralbes i el Reial Club de Polo de Barcelona RCPB Creà l’equip de polo de Pedralbes i entre el 1966 i el 1974 participà en tots els torneigs celebrats a Barcelona Guanyà els trofeus Campari, Santa Florentina, Danone i Rivière formant part de l’equip Pedralbes Assolí la Copa d’hivern del RCPB al final dels anys setanta A partir del 1985 continuà practicant aquest esport a l’Argentina i a la República Dominicana Guanyà els trofeus Marquès d’Artasona, Copa Puerta de Hierro i Conde de la Maza Ocupà una…

Fundat el 1955, s’inscriví en les competicions de l’OAR i l’any 1959 aconseguí l’ascens a la primera categoria Guanyà el campionat de primera categoria 1962 i la Copa Primavera 1963 El 1965 disputà les competicions d’Educación y Descanso i poc després patí una crisi que feu desaparèixer el primer equip Al principi dels anys setanta creà un nou equip sènior que s’inscriví a l’OAR i aconseguí l’ascens a la màxima categoria l’any 1974 Posteriorment tornà a les competicions d’Educación y Descanso i el 1978, a les competicions federatives La inauguració de la pista al parc de Pompeu…

Jugà al CD Terrassa 1942-45, AE Rimas 1945-48 i Club Egara 1948-60, equip amb el qual guanyà la Lliga espanyola de segona divisió 1948 i la Copa del Generalísimo 1952 Disputà dos partits amb la selecció espanyola l’any 1950 Com a entrenador, dirigí el primer equip de l’Egara en la dècada de 1960 i fou seleccionador català i espanyol en diferents categories inferiors durant els anys setanta i vuitanta Posteriorment, formà part de la junta directiva del Club Egara i de la Federació Espanyola d’Hoquei FEH Presideix l’Orde del Drac de Sant Llorenç, institució vinculada al Club Egara…

Format al Club Esportiu Mediterrani, milità en diferents entitats CN Atlètic-Barceloneta 2002, WP Aguas de Valencia 2005, WP Plaza Zaragoza 2007, de nou el CE Mediterrani 2008, CN Martiánez, de Puerto de la Cruz, Tenerife 2009, C Waterpolo Túria 2010 i CN Barcelona 2011 Amb el Mediterrani participà un cop a la Recopa d’Europa de clubs 1997 i dos cops a la Copa LEN 1998, 2001 Amb l’Atlètic-Barceloneta conquerí una Lliga espanyola 2003 i una Supercopa d’Espanya 2002, i amb el CN Barcelona guanyà una Copa del Rei 2011 Fou setanta-cinc vegades internacional absolut en el període 1998…