Resultats de la cerca

Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena…

L’expressió ’música de conjunt’ s’empra com a sinònim de música de cambra Conjunt vocal i conjunt instrumental fan referència, respectivament, a un cor i a una orquestra de proporcions relativament reduïdes També, dins de la música dramàtica, s’anomenen passatges de conjunt els moments en què diferents solistes es reuneixen per a cantar simultàniament En la música popular del segle XX rock , pop, etc, el terme ha estat molt utilitzat per a referir-se a qualsevol de les agrupacions instrumentals o mixtes reduïdes -especialment les de tres a sis músics- característiques d’aquesta…

Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l’antiga torre de Santa Teresa, destruïda per una explosió el 1818

Hom l’anomena comercialment marc de cava o simplement marc

La relació teòrica entre el pes de l’aire i el del carburant necessaris per a produir una combustió completa és anomenada relació estequiomètrica bé que el seu valor numèric depèn de la composició química del carburant, hom el situa al voltant de 15 A la pràctica, la relació de pesos entre l’aire i el carburant, denominada relació de mescla , és diferent del valor estequiomètric durant el funcionament del motor En un motor d’explosió la relació de mescla ha d’ésser més alta que l’estequiomètrica quan gira a règim normal i més baixa quan funciona a poques revolucions…

De vegades, però, hom dóna aquest nom als minerals l’explotació dels quals és econòmicament rendible Un mineral explotable conté la mena, que és la part útil, i la ganga , que és la part no utilitzable

Era una espècie de torre feta amb barres i posts de fusta i amb un pont llevadís, a la part superior de la qual es collocaven els atacants, resguardats per cobertes formades amb materials diversos i ocasionals Les cròniques catalanes l’anomenaven també castell de fust