Resultats de la cerca
Es mostren 6095 resultats
Sant Bartomeu de Covildases

Petita parròquia rural de Sant Bartomeu de Covildases
© Fototeca.cat
Església
Antiga església sufragània de la parròquia i municipi de Vidrà (Osona), situada a llevant del terme, al vessant meridional de puig de Cubell (1.482 m alt.), damunt la riera de Sant Bartomeu
, afluent per l’esquerra del riu Ges.
Rebé el nom de la villa rural vidranesa de Covildases 960 S'erigí al pas del s XI al XII Funcionava com a sufragània el 1123 El terratrèmol del 1425 destruí la volta i l’edificació, que fou reparada definitivament el 1548 No té culte des del 1936 l’edificació romànica és en curs de restauració
Saltor
Parròquia
Antiga parròquia rural (Sant Julià de Saltor) del municipi d’Ogassa (Ripollès), situada al vessant sud del puig de Sant Amanç.
El lloc pertanyia des del 890 al monestir de Santa Maria de Ripoll L’església, que guarda la nau del s XI sense l’absis primitiu, és unida a la rectoria El 1686 la parròquia era regida pel domer de Sant Pere de Ripoll En depenia Vidabona Prop seu hi ha un refugi del Centre Excursionista Pirinenc
Guadalupe
El claustre del monestir de Guadalupe, a la població del mateix nom, a Extremadura
© B. Llebaria
Monestir
Monestir aixecat a la vila homònima, a Extremadura, al s XIII.
El primitiu santuari fou reformat per Alfons XI de Castella i el 1389 hom el convertí en monestir de jerònims Del s XV és l’església vella d’estil goticomudèjar del XVII, la sagristia, el cambril i el retaule major i del XVIII, l’església nova Posseeix obres de Carducho, Caxes, Zurbarán i Lucas Jordán, entre altres
bagràtida
Història
Membre de la dinastia dels Bagratuni, família d’origen armeni que regnà a Armènia des del 859 (a partir del 885 amb el títol de rei) fins el 1080.
Una branca installada a Geòrgia assolí la unificació d’aquest regne sota Bagrat III s XI Els Bagratuni georgians regnaren, dividits en diverses branques, sobre Imerècia i Ibèria fins que llurs estats, entre el 1800 i el 1810, foren annexats a l’imperi rus, en l’estament principesc del qual figuraren amb el nom de Bagration
Músser
Poble
Poble del municipi de Lles de Cerdanya
(Baixa Cerdanya), situat a 1.305 m alt., damunt la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell.
És situat a 1 305 m d’altitud sobre la riba esquerra del riu d’Arànser, a la carena granítica que separa la Cerdanya de l’Alt Urgell L’església parroquial Sant Fructuós és d’origen romànic segle XI El lloc és esmentat ja el 839 L’antic castell de Músser fou del vescomtat de Castellbò
Comença el Fòrum de Cooperació Xina-Àfrica
Els dies 3 i 4 de setembre se celebra a Pequín la cimera que reuneix la Xina, representada pel president Xi Jinping, i una cinquantena de líders d’estats africans L’objectiu de la cimera és presentar les directrius de les grans inversions al continent africà, on la Xina té actualment una presència superior a tot el món occidental
La Xina elimina el límit de dos mandats presidencials
El Congrés Nacional del Poble, la cambra legislativa de la República Popular de la Xina, aprova pràcticament per unanimitat la reforma constitucional que elimina el màxim de dos mandats consecutius a la presidència, norma que era vigent des del 1982 Aquest canvi permet al president Xi Jinping, promotor de la reforma, presentar-se a un tercer mandat el 2023
pontifical
Cristianisme
Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines (ordo).
El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma al s XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà
Divisió de Vamba
Document que enumera totes les diòcesis antigues de la península Ibèrica amb llurs límits suposats.
No és obra del temps de Vamba s VII, sinó de la fi del s XI Les delimitacions dels bisbats dels Països Catalans són totes arbitràries i irrecognoscibles Això no obstant, la Divisió fou allegada el 1239 en el plet entre Tarragona i Toledo referent als drets sobre l’arxidiòcesi de València arran de la conquesta cristiana del regne
Sant Vicenç de Clairà
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial de la població, esmentada des del segle XI “ecdesia S Vincentii de Clairano” , 1091 Fou enterament reconstruïda al segle XV, i en gran part altre cop al segle XIX Al segle passat encara es conservava al costat del portal una làpida del 1279 pertanyent a Ermengarda, muller de Ramon Jausbert de Clairà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina