Resultats de la cerca
Es mostren 8012 resultats
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada Es treballa a…
Abdullah Öcalan
Política
Polític i líder kurd.
Nascut al si d’una família camperola, es formà a Omerli, on treballà en l’agricultura durant uns quants anys El seu interès per la política el portà a estudiar a l’Escola de Ciència Política d’Ankara, on s’especialitzà en l’àmbit del socialisme i els problemes del poble kurd S'implicà directament en política al principi dels anys setanta, que participà activament en el moviment estudiantil, del qual aviat es convertí en líder L’any 1973 fou arrestat, i posteriorment fou alliberat El 1975 tornà al Kurdistan, i publicà un pamflet anomenat El Manifest , que sintetitzava la seva visió sobre la…
Josep Lluís Carod-Rovira

Josep Lluís Carod-Rovira
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Llicenciat en filologia catalana i autor de Rovira i Virgili i la qüestió nacional 1984 i Marcellí Domingo 1884-1939 De l’escola a la República 1989, ha estat professor de l’Escola Universitària de Tarragona 1976-82, tècnic superior de Planificació Lingüística de la Generalitat 1981-88 i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu 1986-95 Després del seu pas pel Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans 1970-77 i per Nacionalistes d’Esquerra 1980-86, ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya el 1987, partit pel qual fou diputat al Parlament català des del 1988…
Milo Djukanović
Política
Polític montenegrí.
Llicenciat en econòmiques per la Universitat de Montenegro, fou membre de l’oficialista Partit Socialista i proper a Slobodan Milošević En les antigues República Federativa Socialista de Iugoslàvia fins el 1993 i República Federativa de Iugoslàvia fins el 2003, ocupà ininterrompudament el càrrec de primer ministre de la República de Montenegro des del 1991 fins al 1997 Un any abans, arran de la severa derrota dels socialistes en les eleccions municipals de Sèrbia i dels avalots que la seguiren, es distancià de Milošević, les crítiques al qual reiterà en ocasió de l’operació de neteja ètnica…
Ramón Tamames Gómez
Economia
Política
Economista i polític castellà.
Catedràtic d’estructura econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Màlaga 1968-71 i a la Universitat Autònoma de Madrid des del 1971, també fou catedràtic de la Sorbona 1983-85 i, des del 1992, és catedràtic Jean Monnet de la Unió Europea Alt funcionari del Ministeri de Comerç 1957-67, consultor econòmic de l’Instituto de Integración para América Latina 1967 i de diversos governs de l’Amèrica Llatina Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979, i fou regidor de l’Ajuntament de Madrid 1979 El 1981…
Benito Mussolini
Benito Mussolini
© Fototeca.cat
Història
Polític italià.
Fill d’un ferrer i d’una mestra, cursà estudis de magisteri S'inicià en l’activitat política dins el partit socialista, del qual encapçalà l’ala radical quan aquesta s’imposà al congrés de Reggio de l’Emília 1912, assolí la direcció del diari milanès Avanti , òrgan oficial del partit Neutralista en esclatar la Primera Guerra Mundial, poc després féu campanya a favor de la intervenció d’Itàlia en el conflicte, fet que li valgué l’expulsió del diari i del partit Per difondre el seu ultranacionalisme creà un nou diari, Il Popolo d’Italia , mentre promovia la formació dels fasci di combattimento…
Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional del Treball
Història
Primera organització sindical obrera d’abast espanyol.
Fou creada pel Primer Congrés Obrer Espanyol , juny del 1870, després de la formació, el 1869, d’uns primers nuclis internacionalistes a Madrid Lorenzo, Mora, González Morago, etc i a Barcelona Farga i Pellicer, García Viñas, Soriano, etc Tingué inicialment, en 1870-71, uns 4 000 afiliats, però la seva força cresqué, fins a arribar a uns 60 000 el 1873, més de la meitat dels quals corresponien al Principat Adherida a l’AIT, rebé els efectes de la repressió contra el moviment obrer desencadenada després dels fets de la Comuna parisenca març-maig del 1871, i fou declarada illegal…
Destino
Portada d’un número de Destino
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en castellà, publicat entre el 1937 i el 1985.
Fou fundat a Burgos pels catalans adherits al bàndol franquista Josep Maria Fontana i Xavier de Salas El nom feia referència a la frase atribuïda a José Antonio Primo de Rivera “España, unidad de destino en lo universal”, i el primer número es publicà el 6 de març de 1937 A partir de l’octubre la direcció de la revista passà a Ignasi Agustí , secundat per Josep Vergés i Joan Ramon Masoliver Concebut inicialment com un òrgan de propaganda al servei de la Falange, en acabar la Guerra Civil Espanyola inicià una nova etapa amb seu a Barcelona Liquidat el sistema de mitjans de comunicació i la…
Catalunya Internacional
Organisme creat el novembre del 2012, amb seu a Barcelona, participat per una vintena d’organitzacions públiques i privades.
Procedent del Patronat Catalunya-Món , fou constituït en règim de consorci publicoprivat Té com a objectiu impulsar la imatge, la reputació i la difusió internacionals de Catalunya a través de la millora del coneixement de la realitat del país i els seus actius Contribueix, segons els seus impulsors, a generar opinió pública a l’estranger a partir de la realitat catalana, facilitant l’establiment de vincles de confiança al món, tot prescindint d’intermediaris La internacionalització té dos vessants l’econòmic, adreçat a millorar la posició en el mercat global, i el polític, consistent a…
Euskal Herria Bildu
Política
Partit polític basc creat l’abril del 2011 com a coalició electoral amb el nom de Bildu.
Com a coalició fou, en part, el resultat dels diversos intents d’ocupar l’espai electoral de l’esquerra independentista basca, especialment el de Batasuna i altres formacions que, amb un nom diferent, n’eren considerades afins i foren illegalitzades a conseqüència de l’aprovació, el juny del 2002, de la Llei de partits pactada entre el PSOE i el PP Tingué un primer precedent en Sortu , formació creada el febrer del 2011 de cara a les eleccions municipals del País Basc i de Navarra i també al Parlament navarrès del 22 de maig d’aquest mateix any Al març, però, fou anullada pel tribunal Suprem…