Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
pic d’Aneto

El massís de la Maladeta, amb l'Aneto al fons, al centre
© Xevi Varela
Cim
Cim (3.404 m) culminant dels Pirineus, al massís de la Maladeta.
Es troba dins el terme municipal de Benasc Ribagorça, Franja de Ponent, a l’alta conca de l’Éssera És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del Devonià La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres, com les d’Aneto al nord, de Corones a l’oest, de Barrancs a l’est i de Llosars al sud L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans…
hipoteca d’alt risc
Economia
Préstec, especialment hipotecari, que s’atorga a persones amb historials dolents de crèdit o bé amb una incerta capacitat de retorn del deute.
Té, per tant, un elevat risc d’impagament i, per això, té un tipus d’interès més elevat que la mitjana del mercat Aquestes hipoteques, conegudes també amb el nom d’hipoteques subprime , es generalitzaren als EUA amb la gran expansió del mercat immobiliari com a mitjà dels bancs per a incrementar el negoci en una etapa en què el preu del diner anava a la baixa i, per tant, els marges eren estrets Del maig del 2000 al juny del 2003, els tipus d’interès als EUA baixaren del 6,5% a l’1% Les hipoteques d’alt risc passaren de suposar una quota del total del mercat de préstecs del 7% el 2002 a més…
aeroport de Girona-Costa Brava

Vista aèria de l’aeroport de Girona-Costa Brava
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat a Salitja, dins el terme de Vilobí d’Onyar (Selva), 10 km al S de Girona.
Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967 inicià els vols…
transcendència
Filosofia
Religió
Qualitat del que resta més enllà o fora d’un ésser o d’un conjunt d’éssers i, especialment, que roman fora de tota experiència possible, entesa aquesta en sentit kantià, és a dir, que resta més enllà de l’espai i el temps.
Segons què sigui, doncs, el que hom entengui per immanència, serà més o menys determinat l’àmbit corresponent de la transcendència des de Kant, tanmateix, aquest àmbit pot ésser caracteritzat, d’una banda i genèricament, com l’àmbit de l’anomenada cosa en si l’en si com a contraposat al per a si si, i, d’altra banda i més en concret, com l’àmbit corresponent al món , com a síntesi ideal de tota experiència externa possible, a l' ànima , com a síntesi ideal de tota experiència interna possible, i, sobretot, a Déu , com a síntesi ideal, i suprema, de l’un i l’altra El primer que cercà de…
orquestra
Instruments que conformen l'orquestra
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments musicals reunits per a realitzar una interpretació musical.
En el camp de la música occidental hom anomena orquestra el conjunt format almenys per més d’una dotzena d’instruments diversos, de manera que n'hi hagi almenys dos de cadascun dels més importants Quan el nombre d’instruments és reduït, hom l’anomena orquestra de cambra Una orquestra completa, actualment, sol comptar de vuitanta a cent instruments sovint hom l’anomena orquestra simfònica , perquè permet d’interpretar les obres simfòniques del repertori habitual Els instruments de l’orquestra pertanyen a quatre grups corda, vent o fusta, metall i percussió Si una orquestra només disposa d’…
Sant Andreu

Interior de l’església de Sant Andreu (Tona)
© Vincent van Zeijst
Cim
Església situada al cim del turó del Castell de Tona (Osona), al costat del mateix castell.
L’església Dedicada a sant Andreu, es conserva molt millor que el castell És un edifici característic de l’arquitectura llombarda que ha estat datat de la primera meitat del segle XI Té una sola nau capçada a l’est per un absis semicircular La coberta de l’edifici és de lloses L’absis, decorat per arcuacions cegues entre bandes llombardes, té tres finestres de doble esqueixada, una de les quals, tapada pel cos del campanar, no es pot veure des de l’exterior La mateixa decoració de l’absis es repeteix als murs del nord, on s’alternen grups de dues arcuacions entre lesenes, i al del sud,…
conservació
Alimentació
Tècnica de preparar els aliments per tal d’evitar-ne el procés de descomposició i de mantenir-ne el poder nutritiu.
És practicada per l’home des de temps molt antic la deshidratació d’aliments al sol i a l’aire és anterior a l’escriptura, obeint la necessitat d’acumular productes alimentaris per al temps d’escassetat i també per poder-los transportar del lloc de producció al de consum Actualment, el gran increment de població i l’acumulació d’aquesta en grans nuclis han fet que la conservació sigui fonamental L’alteració d’aliments alteració microbiològica d’aliments, enfosquiment enzimàtic, enfosquiment no enzimàtic, insectació d’aliments té les seves fonts fonamentals en el desenvolupament microbià, en…
catàleg astronòmic
catàleg astronòmic Miniatura d’un manuscrit d’astronomia d’Alfons X de Castella-Lleó que representa la constel·lació del Dragó
© Fototeca.cat
Astronomia
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020…
braç reial
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de les ciutats i viles de dependència reial directa que tenien privilegi de vot a corts.
Era anomenat també braç popular i constituïa la via de representació de la nova classe de ciutadans i burgesos desenvolupada a partir dels ss XI i XII als grans nuclis urbans El braç reial tingué un paper d’una gran importància en l’estructuració i en el dinamisme de les corts Amb el temps, el relleu d’aquest estament adquirí increment respecte als altres dos Al Principat, en prendre estat oficial, el 1283, aquest braç era format per 12 ciutats i viles, nombre que augmentà a mitjan s XIV i que s’amplià encara amb la reincorporació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya La…
agitador
Tecnologia
Aparell destinat a moure, agitar o remenar líquids, suspensions i fluids més o menys pastosos.
Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix suficient…