Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
comtat de Pallars Sobirà
Geografia històrica
Territori català medieval que comprenia el que havia estat el nucli originari de l’antic comtat de Pallars, és a dir, la conca alta de la Noguera Pallaresa.
Al començament del sǏ era el menys ric dels comtats pallaresos i el menys poblat Això no obstant, els pastors i els camperols que habitaven el país, protegits per les muntanyes de les ràtzies sarraïnes i de les cobejances dels veïns, n'aconseguiren mantenir la independència fins al sV El primer comte fou Guillem II de Pallars Sobirà 1011 — ~1035, fill segon del comte Sunyer de Pallars El succeïren els seus fills Bernat I II de Pallars Sobirà ~1035 — 49, que morí aviat, i Sunyer, que regnà com a Artau I de Pallars Sobirà 1049—81, feudatari del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Artau I es…
la Mosquera
Caseria
Antic poble
Caseria i antic poble del municipi de les Coves de Vinromà (Plana Alta), al sector septentrional del terme, formada pels llogarets de Sant Josep i la Mosquera Baixa.
Miravet
Castell
Antic castell del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), situat a 286 m alt., als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes.
El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I al bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, de Cabanes, de Bell-lloc del Pla i de Torreblanca El poble de Miravet, format al voltant del castell l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada, es despoblà durant el s XVI el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes
Tóveda
Caseria
Caseria del municipi de Castellfabib (Racó), al SW de la vila, dividida en els nuclis de Tóveda Alta i Tóveda Baja (per això és coneguda també per Tóvedas).
la Torreta de Manuel
Antic poble
Antic poble del municipi de Manuel (Ribera Alta); antic lloc de moriscs (20 focs el 1609), fou repoblat el 1611 pels monjos de Sant Miquel dels Reis (València).
El 1646 tenia 13 focs El 1836 fou agregat a Manuel, vila amb la qual forma conurbació
Arenys de Lledó
Arenys de Lledó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars; el barranc de Vallrovira forma el límit occidental del terme.
Hi ha 1020 ha d’erms, carrascars i brolla, i unes 1035 ha de pi blanc disseminat pel terme El secà és dedicat al conreu de cereals 268 ha, d’oliveres 746 ha, de vinya 208 ha i d’ametllers 114 ha, en recessió Unes 22 ha són de regadiu patates, llegums, hortalisses, que aprofita l’aigua del riu i del subsol Les terres de conreu, ben repartides, són explotades el 77% pels propietaris i la resta per parcers Predomina el bestiar oví, cabrú i porcí Hom elabora oli i vi de 15 a 17° que són venuts als majoristes de la regió Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu La…
Antrilles
Partida
Partida del terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta), situada al nord del Grau de Castelló a tocar de Rafalafena
; regada per la séquia d’Antrilles
.
l’Alquerieta
Barri
Barri d’Alzira (Ribera Alta), a l’extrem nord-est de la ciutat, a l’entroncament de les carreteres d’Alzira a Sueca i d’Alzira a Favareta.
Alèdua

Restes del castell d'Alèdua
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del terme municipal de Llombai (Ribera Alta), situat davant mateix d’aquesta vila, a la vall dels Alcalans, a l’esquerra del riu Magre.
Era lloc de moriscs, habitat per 40 famílies el 1609, l’any de llur expulsió Pertanyia a la parròquia de Llombai, però el 1574 esdevingué independent Pertanyia al marquesat de Llombai, el titular del qual era el duc de Gandia, que el 1625 atorgà carta de poblament, però aquest lloc acabà desapareixent
Alcanalí
Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la vall de Xaló, al curs mitjà del riu de Gorgos, entre el puig de Segili i el coll de Rates.
A més, al N de la serra del castellet d’Aixa, comprèn un sector de la conca del Girona, on es troba el poble de la Llosa d’Olocaive L’escassa aigua que porta el riu de Gorgos permet de recórrer els regadius 8 ha als seus marges Al secà són conreats ametllers 108 ha i, sobretot, vinya el raïm moscatell que hom hi cull és dedicat a l’elaboració de panses, efectuada en els característics riuraus Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament pels propietaris a la zona muntanyosa, 934 ha són ocupades per pinedes, matollars i pasturatge El poble 477 h 2006,…