Resultats de la cerca

Fill gran del duc Guillem II rei Guillem I d’Anglaterra, contra el qual es rebellà en 1077-78 i del 1082 al 1083 Visqué exiliat a Itàlia fins que morí el seu pare i el succeí a Normandia Aleshores el seu germà, Guillem II d’Anglaterra, li envaí el ducat 1091 i es veié obligat a cedir-li els comtats d’Eu i d’Aumale Participà en la primera croada i tingué una destacada intervenció en la presa de Jerusalem i en la victòria d’Ascaló 1099

Fill natural de Berenguer Joan de Requesens i Joan i cosí germà d’Estefania de Requesens i Roís de Liori Gràcies als bons oficis d’aquesta i del seu marit, obtingué el bisbat d’Elna 1537-42 i el de Tortosa 1542-48 Féu imprimir el breviari de la diòcesi de Tortosa 1547 Fou president de la generalitat de Catalunya 1539-41 i durant el seu govern tingué alguns problemes amb el lloctinent general de Catalunya Francesc de Borja, a qui volia fer pagar uns drets que devia al General

En entrar aquest a Barcelona el 1461 fou efectivament bescantat públicament pels carrers El 1462 intervingué en el setge i presa de Tarragona, que restà sota el seu comandament, i formà part de la diputació reialista que s’hi establí l’any següent Mentor de l’infant Ferran futur Ferran II, fou fet presoner a la batalla de Viladamat 1467 i rescatat pel seu nebot Ferran de Rebolledo, que havia estat guardià del príncep de Viana, per deu mil florins Fou el genearca dels Girón de Rebolledo del Principat de Catalunya i de València

Fill de cosacs rics, fou un guerrer al servei del tsar Home amb qualitats d’organitzador i d’estrateg, dirigí la rebellió dels cosacs i camperols 1660-70 L’aixecament s’estengué per grans extensions de Rússia i cresqueren el seu prestigi i el seu poder Fou temut pels governants i estimat pel poble i pels rebels Ofegada la rebellió, fou delatat per alguns cosacs rics Portat a Moscou, morí esquarterat Figura popular, passà a formar part del folklore rus com a símbol de la llibertat i de la lluita del poble contra l’opressió

Procedent de família d’artistes, treballà com a decorador i publicista Rebé una gran influència del seu amic Rabindranath Tagore i, el 1951, arran de conèixer JRenoir, realitzà el seu primer film Pater Panchali ‘La queixa del corriol’, 1952, que juntament amb Apur sansar ‘El món d’Apur’, 1954 i Aparajito ‘L’invencible’, 1957 forma una trilogia A més, en aquest tipus de cinema literatura que li és propi, cal destacar Kanchenjungha 1962, Mahanagar 1963, Charulata 1965, Nayak 1966, Pratidwandi 1970, Jai baba felunath 1978, Sadgati 1982, Ghare-Baire 1984, etc

Fill del príncep August de Saxònia-Coburg-Gotha i de la princesa Clementina d’Orleans Després de l’abdicació del príncep Alexandre I —un Battenberg—, fou elegit príncep pel parlament, però amb l’oposició russa fins el 1896 Tot i que preparà el repartiment dels Balcans per la convenció secreta austrobúlgara del 1898, es proclamà tsar dels búlgars el 1908 Formà part de l’entesa balcànica 1912 i comprometé el seu país al costat dels imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial Hagué d’abdicar en el seu fill Borís III

Fill d’’Abd al-’Azīz II, ocupà diversos ministeris educació, 1953-60 interior, 1962-75 i a la mort del rei Fayṣāl esdevingué príncep hereu L’any 1982 succeí el seu germanastre Hālid Practicà una política conservadora i prooccidental Donà suport a l’Iraq en la guerra contra l’Iran 1980-88, però el 1990, arran de la invasió de Kuwait, s’alià amb el bàndol antiiraquià en la guerra del Golf Pèrsic Per motius de salut, des del 1995 exercí de fet les funcions de cap d’estat el seu germanastre, el príncep Abdallah

El seu nom era Esteve Blanch i Busquets Caputxí des del 1902, fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intellectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus Catalunya Franciscana i Apostolado Franciscano , publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde 1932 Collaborà a la revista Estudis Franciscans i al periòdic El…

Primera muller 1689 de Pere I, filla del boiar F'odor Lopukhin, s’oposà a les reformes del seu marit i fou internada al monestir de Pkrovskij, a Suzdal’ 1698, on prengué el nom d’Helena Sortí de la vida monàstica amb el propòsit de casar-se amb el seu amant Stepan Glebov, però Pere I l’empresonà al monestir d’Uspenskij al llac Ladoga i després a la fortalesa de Schlüsselburg 1718-27, i ajusticià el fill tingut de Stepan, el tsarévitx Aleix, i el germà i l’amant d’Eudòxia

Fou comanador de Calanda i més tard d’Alcanyís Com el seu pare i els seus germans Ramon i Gaspar, participà en la guerra civil catalana de 1462-72 al costat de Joan II Cavallerís major de l’infant Ferran, el 1475 lluità al seu costat en la guerra civil castellana El 1477 acompanyà la princesa Joana a Nàpols quan anava a casar-se amb el rei Ferran, i hi restà com a ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó Més tard prengué part en la guerra de Granada