Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Michelangelo Antonioni
Michelangelo Antonini
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic italià.
Estudià comerç i econòmiques, però es dedicà a la pintura i al periodisme El 1939 anà a Roma i treballà a la revista “Cinema”, editada pel règim de Mussolini Els anys quaranta començà a dirigir curtmetratges i formà part del nucli de realitzadors vinculats al neorealisme El 1950 dirigí el seu primer llargmetratge Cronaca di un amore , que mostrava de manera incipient els trets peculiars de la seva filmografia peripècia argumental que s’esvaeix en benefici del temps realitat presentada com a circumstancial i distanciada i identificada amb el contingut de consciència temàtica de la…
Okito
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de Theodore Bamberg, membre de la nissaga d’il·lusionistes Bamberg, tradicionalment lligada a la cort holandesa.
D’estil impecable i refinat, debutà a 11 anys durant les festes d’aniversari de la princesa Guillermina Afectat de sordesa, entre 18 i 20 anys adoptà el personatge d’inspiració oriental primer japonès i després xinès, que li permetia de fer l’espectacle en silenci El 1900 actuà al Folies-Bergère i altres locals parisencs i posteriorment fou aplaudit als millors locals de Londres Palace Theatre, Oxford Pavilion, Tivoli, etc Recorregué tot Europa i viatjà per Àfrica, Java, Sumatra, l’Índia, la Xina i Siam actual Tailàndia El 1908 arribà als Estats Units i, del 1909 al 1914, regentà a Nova York…
Ronald Brooks Kitaj
Pintura
Pintor nord-americà.
Procedent d’una família jueva, als disset anys anà a Europa i estudià belles arts a Viena Posteriorment, després de servir a l’exèrcit durant dos anys, cursà estudis a la Ruskin School of Drawing and Fine Art d’Oxford 1958-59 i al College of Art de Londres 1959-61, on feu una sòlida amistat amb David Hockney Establert a Anglaterra, es guanyà la vida amb la docència en diverses escoles d’art i féu la seva primera exposició a Londres el 1963 El 1968 tornà als EUA, i esdevingué professor a la Universitat de Califòrnia Parallelament, desenvolupà una obra amb molts punts de contacte amb el pop-…
Almudena Grandes Hernández
Literatura
Novel·lista castellana.
Estudià geografia i història a la Universitat Complutense de Madrid, i treballà un temps en el món editorial Es donà a conèixer com a narradora amb la novella eròtica Las edades de Lulú 1989, premi La Sonrisa Vertical, que esdevingué un gran èxit comercial A continuació publicà les novelles Te llamaré Viernes 1991 i Malena es un nombre de tango 1994, i el recull de contes Modelos de mujer 1996 Acabà de consolidar la seva trajectòria amb Atlas de geografía humana 1998, Los aires difíciles 2002, Castillos de cartón 2004, El corazón helado 2007, premi José Manuel Lara 2008 i Los…
Mohamed Choukri
Literatura
Escriptor marroquí.
Nascut en una família molt pobra de la zona del Rif, tingué una infantesa marcada per la misèria, l’explotació, la marginació i la violència d’un pare brutal L’any 1945, havent desertat el seu pare de l’exèrcit colonial espanyol, la família es traslladà a Tànger, on visqué tota la vida Analfabet fins a 21 anys, més tard feu amistat amb alguns dels grans escriptors installats a la ciutat, com Tennessee Williams, Paul Bowles, William Burroughs, Jean Genet, Allen Ginsberg o Juan Goytisolo La seva obra més important és El pa de cada dia , publicada primer en anglès per Paul Bowles 1973 i traduïda…
Editorial Nova Terra
Editorial
Editorial fundada a Barcelona (1957) pel servei de publicacions de la Joventut Obrera Cristiana (JOC): Josep Castaño, Josep Artigal, Joan Carrera, Lleonart Ramírez, etc..
Tenia com a finalitat servir la fe de les comunitats obreres collecció “L’Home Nou” i ajudar el moviment obrer en general colleccions “Síntesi” i “El Mundo y los Hombres” i la pedagogia popular colleccions “Nadal” i “Navidad” Del 1964 al 1969 en fou director literari Josep Verdura, amb la collaboració d’Alfons Carles Comín, que crearen sèries com “Trabajo y Sociedad” i “Temps de Concili”, amb èxits com El diari de l’ànima del papa Joan XXIII Certs llibres de to marxistitzant i l’aire conflictiu de l’empresa comportaren que el ministeri d’informació en suspengués les activitats…
Orga
Família d’impressors activa a València entre el 1744 i el 1899.
Fou creada per Josep Jaume d’Orga i Ximeno Muel, Aragó 1701 — Madrid 1756, que aprengué l’ofici a la impremta de Bordassar, al capdavant de la qual estigué un quant temps 1744 Després d’haver treballat a l’estranger, s’installà a Salamanca amb una companyia d’impressors, i el 1750 a Madrid La seva vídua, Antònia Gómez — València 1780, continuà la impremta, que el 1757 passà a València, on imprimí, entre moltes altres obres, 1062 peces de teatre castellà anticEls seus fills Josep València 1738 — 1809 i Tomàs 1740 — 1809 foren també impressors el primer continuà la impremta…
Josep M Macià i Vidiella
Cristianisme
Eclesiàtic franciscà i bisbe.
Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…
Jordi Sánchez i Bosch
Cristianisme
Biblista.
Fill del poeta Sebastià Sánchez i Juan , féu els estudis eclesiàstics a Barcelona i Salamanca Ordenat de prevere 1957, s’especialitzà en Bíblia a Roma i Jerusalem Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Teologia de Barcelona, fou membre de dues comissions de les Societats Bíbliques Unides i collaborà assíduament en revistes teològiques i bíbliques, entre les quals cal citar la Revista Catalana de Teologia i el Butlletí de l' Associació Bíblica de Catalunya , de la qual fou membre El vessant de biblista es reflectí sobretot en una intervenció destacada en la…
Sant Martin de Benòs (Es Bòrdes)
Art romànic
Situació L’església presideix el poble de Benòs, petit nucli habitat, a 900 m d’altitud, que es troba enlairat a la riba dreta de la Garona, entre Es Bòrdes i Begòs Mapa 148M781 Situació 31TCH143346 Hom hi arriba fàcilment a través de la carretera N-230 Poc abans d’arribar al trencall d’Es Bòrdes, s’inicia, a mà dreta, la pista asfaltada que mena a Benòs, on, a l’entrada del poble i a tocar la carretera, s’alça l’església Església L’edifici és una construcció d’origen romànic, però, en el transcurs del temps, no totalment modificada La incidència de processos renovadors moderns…