Resultats de la cerca
Es mostren 68651 resultats
Agrupación al Servicio de la República
Partit polític
Organització política constituïda a Catalunya al juliol de 1931 com a “sección o sucursal” de l’entitat del mateix nom fundada per José Ortega y Gasset a Madrid.
Pretenia “corregir los vicios y las imperfecciones del Estado Español, mediante la difusión de los principios del derecho público moderno y la educación del pueblo para el desempeño de su función de rector y director único de la vida pública” Comitè directiu José M Vila Coro advocat, president, José Calvo Mínguez secretari, Valentín F Navarro Azpeitia notari, Adolfo Garro Alonso enginyer, Rafael García Fando catedràtic i Ernesto Freixas Socias enginyer
Círculos de Formación de Cuadros
Partit polític
Organitzacions creades inicialment al Vallès el 1969 per militants obrers del Front Obrer de Catalunya, en el marc del moviment de Comissions Obreres com a cercles de formació.
L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana
Venus

Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
La Unión Obrera
Periodisme
Periòdic socialista creat a Barcelona el 16 de novembre de 1889, com a òrgan de la Unió General de Treballadors, fundada a l’agost de l’any anterior.
D’aparició molt irregular —el número 2 sortí al setembre del 1890 i el 10, al febrer del 1896—, possiblement desaparegué el 1899, amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT
ducat de Terranova
Història
Títol senyorial concedit, al regne de Sicília, el 1561, a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova.
Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola
raid

Concursants del primer Raid Barcelona-Besòs (2013), raid que se celebra al voltant del Besòs
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA
Hípica
Modalitat hípica coneguda també com enduro eqüestre o endurance, que posa a prova la velocitat, l’habilitat i la resistència física i psicològica del genet i el cavall.
Les proves de raid es divideixen en etapes o fases, consistents a completar grans distàncies cronometrades Els genets travessen diversos tipus de terreny i obstacles naturals rases, turons escarpats o passos d’aigua i han de dosificar l’esforç del cavall i mantenir un ritme adequat En acabar cada fase, una revisió veterinària determina si el cavall pot passar a l’etapa següent En aquesta prova s’avaluen les condicions físiques del cavall i se’n controlen les pulsacions per minut i la reducció de la freqüència cardíaca per sota de l’especificada per l’organització Si no supera la prova, el…
teologia negativa
Cristianisme
Modalitat teològica (també anomenada teologia apofàtica i contraposada a la teologia catafàtica) en què tota afirmació sobre Déu és entesa fonamentalment com a derivada de negacions, és a dir, com a afirmació del que Déu no és, més que no pas del que Déu és, pel fet que cap imatge ni cap paraula humanes no poden expressar-ne l’ésser.
En foren destacats representants, entre d’altres, Gregori de Nissa i el Pseudo-Dionís
assaig mecànic
Tecnologia
Assaig en el qual hom destrueix una proveta del material per tal de determinar les seves propietats mecàniques, siguin de caràcter estàtic com la duresa
, la resistència a la tracció
, a la fluència
, a la compressió
, al vinclament
, a la flexió
, a la torsió
, o de caràcter dinàmic com la resistència al xoc
( resiliència
), al desgast
, a la fatiga
, etc.
setet
Música
Grup irregular que resulta de dividir en set una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 6 (com és el cas d’un temps en metre compost, per exemple) o en 4 (com ara un temps en metre simple).
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell 7 semicorxeres en lloc de 4, en compàs 2/4 -exemple en compàs simple- o 7 semicorxeres en lloc de 6 en compàs 6/8 -exemple en compàs compost- S’indica amb la xifra 7, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
historiografia de la Il·lustració
Historiografia catalana
Dins la producció historiogràfica del segle XVIII la Il·lustració proposà una visió singular de la història, amb un model teòric caracteritzat per l’alliberament del discurs històric de la tutela teològica i providencialista mitjançant l’aplicació de la crítica racional, l’interès especial per aquells temes “culturals” que significaren un progrés objectiu en el procés de civilització humana, la utilització de l’explicació dels fets pretèrits com a instrument moralitzador i educador, la persecució d’una síntesi entre erudició i filosofia històrica i l’aplicació d’una pauta narrativa acurada i amena.
Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…