Resultats de la cerca

Fill de Josep Antoni de Cabanyes i pare del pintor Alexandre de Cabanyes La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario 1857 i publicà Fábulas políticas 1868, La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells 1872 i Al Déu de les Armades 1875 Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Molière , i collaborà a La Renaixença

Fill i hereu de l’advocat Francesc de Riba i de Milans Vinculat a la Lliga, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya El 1931 fou nomenat president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre el 1934 cessà arran del conflicte de la Llei de Contractes de Conreu i fou substituït per Josep Cirera i Voltà, partidari de mesures més enèrgiques contra els rabassaires i la nova llei

Fill primogènit de l’emperador Francesc I Poc capacitat per a exercir el govern, deixà aquesta tasca al consell d’estat, format per l’arxiduc Lluís, el comte de Kolowrat-Liebsteinsky i el príncep de Metternich Sorprès per la revolució del 1848, es refugià a Innsbruck tornà a Viena, on visqué els fets d’octubre, i finalment es retirà a Praga, després d’abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep I desembre del 1848

Fill de Josep Esteve i Bonet Format a Sant Carles, fou deixeble de Manuel Monfort Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles 1796 i gravador de cambra de Carles IV 1802 i de Ferran VII 1818 Presentà a l’exposició de París del 1839 una còpia de Les aigües de Moisès de Murillo —que havia fet directament a Sevilla el 1822—, que li valgué la medalla d’or Retratà, entre altres, José Palafox

L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials La seva tasca d’inspecció 1635-36 coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640

Catedràtic d’història dels instituts de Palència, Girona i Valladolid, abandonà la càtedra com a protesta contra el pla Callejo 1929 Seguí el mestratge de Josep Lluís Pons i Gallarza, Rafael Altamira i Alfred Morel-Fatio Fou redactor de L’Almudaina de Palma 1898-1900 quan la dirigia Miquel dels Sants Oliver Entre els seus estudis cal destacar Bosquejo histórico sobre la instrucción pública en Mallorca 1904 i Bibliografía de la Historia de España 1921

Deixeble de Llotja i de l’obrador familiar Participà a la primera exposició d’Els Quatre Gats 1897 Collaborà a “Luz”, “Hispania”, “Pèl i Ploma”, i fou l’autor de les illustracions del poema Boires Baixes , de Josep M Roviralta 1902 El 1900 s’establí de joier a Niça Els seus dibuixos, fruit d’un caràcter molt introvertit, es caracteritzen per un traç fi i nerviós Fou un dels dibuixants més originals del Modernisme català

Fill del músic Josep Vila i Clariana, estudià violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i composició amb Enric Morera Violinista de l’Orquestra Simfònica de Barcelona, també es dedicà a la composició Entre les seves obres cal destacar el poema simfònic L’any mil 1913 i el Moment simfònic 1914 per a orquestra de corda, obra que li valgué el Premi de la Festa de la Música del 1914

Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona amb mestres com Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma i el 1876, a París, ciutats on estudià piano i contrapunt Tot i que la seva tasca compositiva es desenvolupà essencialment en el camp de la música escènica, amb sarsueles com La Santa Pagesa , Na Bet-Maria i òperes com Lo desengany , dins la seva producció també trobem alguna obra simfònica i música religiosa

Montanyes Regalades es definí en la seva presentació al núm 1 com l’òrgan de l’escola felibrenca Lo Canigó, on es conjuminava la reivindicació de la tradició, de la llengua i la història pròpies amb un sentiment patriòtic francès Més de la meitat dels treballs publicats foren de caràcter històric i historicoartístic, i entre els seus collaboradors destacaren Joan Capeille, Felip Torreilles, Josep Calmette i Juli Delpont, el director de la revista