Resultats de la cerca

Situació Interior de l’església l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral F Tur L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble Mapa L38-13333 Situació 31TDG709466 Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor JRR Història L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any 949 Fou…

Situació Antic priorat canonical, totalment abandonat se’n conserva una església del segle XII, ara mig coberta per la vegetació F Tur L’església de l’antiga canònica de Sant Vicenç de les Roquetes és situada a la riba esquerra del Ter, a uns 2 km de la carretera N-II, poc més amunt de la fita quilomètrica 730 Mapa L39-12296 Situació 31TDG874534 JAA Història Aquest petit priorat canonical fou fundat l’any 1187 per l’ardiaca de Girona, Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall D’aquest priorat depengué la capella del castell de Montagut Fou una casa amb una vida molt migrada,…

Situació Una vista de conjunt del pont des del costat de migjorn J Martí Pont que travessa el riu Ter, situat al centre de la Vila de Baix de Camprodon Mapa 256M781 Situació 31TDG479851 Si entrem dins de Camprodon pel sud, venint de Ripoll, trobarem el pont després de la plaça de l’Ajuntament Pont El pont, de doble vessant, amb una longitud total de 61 m, és format per un arc central, amb 20,90 m de llum i una alçada de 14,50 m Al costat de ponent d’aquesta arcada encara hi ha quatre arcs més el més proper al centre del pont i el més gran té una amplada de 7,30 m Al costat de…

El dessecament ha estat freqüent als Països Catalans en les èpoques de demanda de terres per colonitzar, especialment a partir del s XVIII Els dessecaments, sovint incomplets, perquè no s’ha pogut o no s’ha volgut eliminar tota l’aigua, s’han dut a terme a tres marcs fisiogràfics diferents El més abundant és el de les albuferes, sovint amb implicacions fluvials Han estat dessecades les de l’Empordà, navegables a l’edat mitjana Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, Pals, el Barcelonès i el Baix Llobregat Sant Adrià de Besòs, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el…

De l’església parroquial de Sant Narcís depengué, des del s XIX, la de Sant Ponç El 1974, part de l’antic terme de Taialà se segregà del de Sant Gregori i, juntament amb els pobles de Domeny i Sant Ponç de Fontejau, s’incorporà al terme de Girona

L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236 Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries N'ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc

Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes

Havia tingut una església dedicada a sant Pere

Penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornès i desemboca al seu collector a Torelló