Situació
Antic priorat canonical, totalment abandonat; se’n conserva una església del segle XII, ara mig coberta per la vegetació.
F. Tur
L’església de l’antiga canònica de Sant Vicenç de les Roquetes és situada a la riba esquerra del Ter, a uns 2 km de la carretera N-II, poc més amunt de la fita quilomètrica 730.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG874534. (JAA)
Història
Aquest petit priorat canonical fou fundat l’any 1187 per l’ardiaca de Girona, Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall. D’aquest priorat depengué la capella del castell de Montagut. Fou una casa amb una vida molt migrada, amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII. Al segle XIV només consta l’existència d’un prior i un canonge, i desapareix totalment al segle XV.
L’antic priorat fou convertit en masia. Actualment només en resta la capella, coneguda anys enrere com l’oratori. (APF)
Església
El conjunt medieval és actualment una pagesia totalment abandonada i ruïnosa, l’element més ben conservat de la qual és l’església. Aquest edifici és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un curt plec. La volta absidal i l’arc presbiteral arrenquen d’una senzilla motllura de cavet. L’absis té una finestra de doble esqueixada, orientada a tramuntana, i per tant, descentrada. La porta original és a la façana de migdia, paredada, i la porta actual, adovellada, s’obre a la façana de ponent, i està molt alterada.
L’aparell de la nau i l’absis és de carreus ben polits i ben ordenats, mentre que a la façana de ponent l’aparell és de carreus a penes escairats, amb carreus grossos, al llarg i de través, a les cantonades; tot això posa en evidència una tecnologia arcaïtzant pròpia de la fi del segle X i el principi de l’XI, mentre que el conjunt de la nau i l’absis responen perfectament a les formes pròpies de la plenitud del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVII, 1910, pàgs. 71-72.
- Botet, s.d., pàg. 388.
- Gec, vol. 12, 1978, pàgs. 742-743.