Resultats de la cerca

Fou inaugurat el 2004 i les seves installacions estan situades dins la urbanització de Sant Berger Ha organitzat alguna edició dels Campionats de Catalunya i el 2006 preparà la segona edició de la Copa del Món de pitch-and-putt Els seus equips participen en el Campionat de Catalunya en totes les categories d’edat i disposa d’escola de pitch-and-putt Té dos recorreguts de 18 forats i fou un dels primers camps que utilitzà aigua regenerada

Defensa, començà al Palafrugell, amb el qual ascendí a la primera categoria del Campionat de Catalunya 1930-31 Hi jugà fins el 1934 Fitxà pel Sabadell 1934-37 i fou finalista de Copa d’Espanya 1935 Formà part de la selecció catalana en dues ocasions 1935-36 Al final de la guerra s’exilià a França, on romangué en camps de concentració fins que fitxà pel Nimes 1942-47 i després milità en l’Orange Posteriorment marxà a Xile

Al començament del segle hom hi installà un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona A l’antic restaurant Miramar fou installat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona

Fou fundat l’any 1876 com una secció de l’observatori de París especialitzada en astrofísica Té un telescopi d’1 m de diàmetre, dues ulleres de 83 i 62 cm, respectivament, i un coronògraf Els seus camps de treball són la detecció de cometes i de novae i l’observació dels planetes i del Sol En aquest darrer camp, l’observatori es dedica especialment a estudiar l’espectre de les protuberàncies i de la cromosfera

Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868

Professor de la Universitat de Pennsilvània 1941, fou el creador de la lògica combinatòria en sistematitzar la teoria esbossada per Schönfinkel durant el segon decenni del s XX L’estudi de les aplicacions d’aquests nous conceptes i l’extensió de llur camp d’acció constitueixen el material de Combinatory Logic 1958, escrita en collaboració amb Robert Feys Treballà també en els camps de la metalògica i la fonamentació de les matemàtiques, adscrit en tot a l’escola formalista

Fou catedràtic a la Universitat de París-Orsay i el 1971 ingressà al Collège de France Especialista en física de la matèria condensada, realitzà aportacions en magnetisme, superconductivitat, hidrodinàmica i altres camps, en els quals dugué a terme la formulació de models aptes per a la utilització en aplicacions industrials El 1991 rebé el premi Nobel de física Entre tot el recull dels seus estudis cal destacar The Physics of Liquid Crystals 1974 i Fragiles 1994

Era fill de Josep Marraco i Xauxas Reus, Baix Camp 1814 — Barcelona 1873, també compositor, i el succeí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona 1863, que exercí fins a la mort El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d’Isabel II Escriví també misses de rèquiem 1860 en memòria del general Dulce, 1869 i un Te Deum 1871 Fou cèlebre per les seves improvisacions a l’orgue

Format a Síria i Atenes, anà a Roma com a monjo, on fou consagrat inesperadament arquebisbe de Canterbury 668 pel papa Vitalià Reformador en els camps de la disciplina, del culte i de la formació eclesiàstica —decisiu per a l’església medieval anglesa—, organitzà les seus sufragànies, n'afegí vuit a les quatre existents i obtingué l’obediència del bisbe de York Wilfrid Hom li atribueix, equivocadament, un Liber penitentialis  La seva festa se celebra el 19 de setembre

Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química