Resultats de la cerca

El castell de Caramanh és situat al cim d’una petita elevació al vessant de la qual nasqué el poble de Caramanh, no gaire lluny de l’Aglí Tot i que hi devia haver una fortificació anterior, l’actual, de forma quadrangular, és probablement obra del segle XIV La seva unitat ja va ser trencada al segle XIX amb la subdivisió del conjunt en diversos habitatges A partir d’aquest castell es formà la vila medieval, que havia estat antigament fortificada els seus límits foren dictats pels imperatius del relleu, i això explica la forma allargassada del nucli antic del poble…

Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu

Els orígens d’aquest castell i el seu terme són confusos Era situat a la partida dels Arcs, al sud del terme municipal actual, i es desconeix amb certesa la seva localització exacta De bell antuvi sembla que els Arcs formà part del terme de Cambrils o bé això sembla inferir-se de la primitiva carta de poblament de Cambrils del 1152 Tanmateix, els Arcs apareix pocs anys després desvinculat de Cambrils i sota la senyoria de la família Arcs Dins el terme dels Arcs sembla que nasqué, a partir del 1210, la vila de Vinyols, que acabaria essent el centre de la demarcació La família Arcs…

Segons l’historiador E Morera, tant el lloc de Renau com el veí llogaret de Peralta foren colonitzats al segle XII El castell i vila de Renau fou possessió dels senyors del Catllar fins a l’inici del segle XIV, en què Sibilla de Requesens l’aportà com a dot en contraure matrimoni amb Dalmau de Montoliu aquest fou, doncs, el primer senyor privatiu de Renau L’any 1391, el rei Joan I va vendre a l’arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra l’alta jurisdicció sobre la vila de Renau Al segle XV, Ramon Guillem, besnet de Dalmau de Montoliu, es casà amb Francesca de Menaguerra, senyora…

El 1917 fou rehabilitat amb la denominació de comtat del Castillo de Vera

Situació La fortalesa segons un gravat de l’obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’A de Laborde El castell es troba situat en el punt més alt del recinte olerdolà, que és alhora el sector més meridional del conjunt SLIS Mapa 35-17447 Situació 31TCF920733 Història La història del castell d’Olèrdola està íntimament lli— gada a la de tot el conjunt monumental de l’acròpoli Segurament fou el comte Sunyer qui, vers el 929, edificà un castell sobre les ruïnes de l’antiga fortalesa romana, en el sector més meridional i més elevat del recinte…

La població de Pau, situada aleshores a la riba de l’estany de Castelló, ja surt esmentada l’any 982 El 1256, és mencionada una parròquia de Sant Martí de Pau Si bé el castell no surt esmentat directament abans de l’any 1300, sí que hi ha nombroses notícies dels senyors d’aquest lloc, que arribaren a tenir una certa importància Segons Armand de Fluvià, al segle XI hi ha documentat un Berenguer, que fou succeït pel seu fill Guillem L’any 1128, un Guillem Ramon de Pau “Pauo” figura en un document relacionat amb el comte d’Empúries Aquest senyor apareix en altres escriptures dels…

Com altres castells del rodal, aquesta fortalesa va pertànyer a la família Anglesola Així apareix en el testament de Bernat d’Anglesola de 1182 En els fogatjaments del segle XIV el terme de Miralcamp encara consta a mans del mateix llinatge Una notícia de 1462 informa que el comte Hug de Cardona va entrar a la vila i el castell de Miralcamp, d’on s’emportà cap a Bellpuig dotze rossins i altre bestiar gros i robes Més endavant Miralcamp va passar a altres senyors El 1831 la localitat era dels Medinaceli, com a marquesos d’Aitona

D’aquest castell, avui desaparegut, se’n té referència des de l’any 1262 Hom desconeix si es trobava a l’indret de l’actual vilatge de Ginclar, a la riba esquerra del riu Bolzana, o bé en un altre paratge, encimbellat al límit dels actuals municipis de Salvesinas i Ginclar, conegut amb el nom del Solan de la Tor, que indica bé l’existència d’una fortificació en aquest punt La senyoria de Ginclar va pertànyer a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà fins l’any 1263, en què passà al rei de França, que la cedí en feu a l’esmentat monestir

La primera notícia documental del castell de Forès —que era situat al cim del turó on s’assenta la població— és del segle XI, quan els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop unes terres situades dins del seu comtat per tal que hi edifiquessin la fortalesa de Forès Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment d’execució d’aquest document la seva data, 1038, és errònia ja que en aquell moment encara no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J Sobrequés que…