Resultats de la cerca
Es mostren 3391 resultats
Anna de Clèves
Història
Reina d’Anglaterra.
Filla de Joan, duc de Clèves, cap protestant alemany, i quarta muller d’ Enric VIII El seu matrimoni amb el rei d’Anglaterra 1540 fou negociat per Thomas Cromwell , vicari general de l’Església anglicana, per motius polítics però, pocs mesos després, Enric VIII feu anullar aquest matrimoni
Ricard III d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1483-85).
Fill petit de Ricard de York, duc de Gloucester Molt influent durant el regnat del seu germà Eduard IV, aquest el féu tutor dels seus fills Probable instigador de la mort d’aquest, es proclamà regent i protector dels seus nebots, però ben aviat féu declarar illegítim Eduard V, encara infant, i aconseguí que el Parlament el nomenés rei Assassinà els seus nebots, que havia tingut segrestats a la Torre de Londres Aquests crims i el despotisme amb què governà el feren molt impopular Quan Enric Tudor Enric VII, hereu dels Lancaster, desembarcà a Anglaterra agost del 1485…
Arduí d’Ivrea
Història
Marquès d’Ivrea.
Cap de l’oposició antiimperial a Itàlia, a la mort d’Otó III fou elegit rei d’Itàlia i coronat a Pavia 1002 El 1003 derrotà l’emperador Enric II, però fou vençut l’any següent El 1004, abandonat pels feudataris i amenaçat per Enric II, es retirà al monestir de Fruttuaria
La sardana de les monges
Música
Composició per a veus mixtes, d’Enric Morera, sobre un poema d’Àngel Guimerà.
Estrenada per l’Orfeó Gracienc el 2 de febrer de 1919 al teatre El Dorado de Barcelona, entrà tot seguit al repertori de quasi tots els orfeons L’Orfeó Català en féu una creació memorable La Principal de Peralada n'estrenà la versió per a cobla de deu instruments, tal com Morera volia Les altres cobles hi han afegit la part del trombó
La nacionalitat catalana

Edició del 1910 de La Nacionalitat Catalana
Historiografia catalana
Política
Obra d’Enric Prat de la Riba, publicada a Barcelona pel maig del 1906.
És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…
,
Birger
Història
Comte de Bjälbo (1248-66), casat amb Ingeburga, germana d’Enric XI de Suècia.
Extingida la dinastia dels Sverker, fou elegit rei el seu fill Valdemar, però ell fou qui governà de fet
Elionor d’Anglaterra
Història
Reina de Castella, filla d’Enric II i de la duquessa Elionor d’Aquitània.
Fou casada el 1170, a Tarassona, amb Alfons VIII de Castella, a qui aportà en dot el ducat de Gascunya Fundà el reial monestir de Las Huelgas, a Burgos, on fou soterrada
Plantagenet
Dinastia anglesa que regnà del 1154, amb Enric II, al 1485, amb Ricard III.
El nom li ve del comte Jofre V d’Anjou, dit Plantagenet perquè hom diu que tenia el costum de portar una branca de ginesta sobre la toca La dinastia dels Plantagenet s’escindí en dues branques la dels Lancaster i la dels York, rivals que provocaren la guerra de les Dues Roses Fou succeïda per la dinastia dels Tudor
comtat palatí de Chester
Història
Territori feudal anglès el primer titular del qual fou Hugh (mort el 1110), vescomte d’Avranches, nomenat el 1071 per Guillem I.
Els comtes de Chester tingueren una gran influència al país i arribaren a posseir més de vint comtats Ranulf de Germons mort el 1153 fou el cap dels rebels a la batalla de Lincoln Fair 1141 contra Esteve I El seu fill Hugh de Kevelioc mort el 1181 es rebellà contra Enric II 1173 i fou succeït pel seu fill Ranulf de Blundeville mort el 1232, el qual s’intitulà maritale nomine duc de Bretanya i comte de Richmond Lleial a Enric III, aquest el recompensà amb el comtat de Lincoln 1217 Anà a les croades i es distingí a Damiata 1218 A la seva mort, foren repartides entre…
Teobald IV de Blois
Història
Comte de Blois, Chartres i Meaux (1102-52) i comte de Xampanya (Teobald II: 1125-52).
Fill d’Esteve III Enric, comte de Meaux i Brie i de Blois i Chartres, i d’Adela, germana d’Enric I d’Anglaterra Féu costat a la noblesa de l’Illa de França en la lluita contra els sobirans de la nissaga capeta Guanyà a la seva causa diversos barons dels dominis reials i inicià una situació d’enfrontaments violents i tensions entre aquests feudals i la casa reial S'enfrontà sense èxit a Lluís VI de França el 1107, i novament el 1112, aliat amb Enric I d’Anglaterra Poc després demanà clemència al monarca i es retirà a Chartres Aliat de nou amb el rei d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina