Resultats de la cerca
Es mostren 3798 resultats
Surp

Església de Sant Iscle i Santa Victòria, a Surp
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.040 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.
L’església parroquial Sant Iscle i Santa Victòria és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada El castell de Surp és esmentat el 1126 El lloc havia format part del vescomtat de Castellbò, dins el Quarter de Rialb L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d'Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp Fou municipi independent fins el 1969, en què s’annexà al de Rialb de Noguera
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
cal·ligrama
Literatura
Composició poètica que realitza plàsticament, per mitjà de l’escriptura o de la tipografia, un tema que suggereix el del poema.
N'hi ha precedents grecs i àrabs i en la literatura europea dels segles XVII, XVIII, XIX Lewis Carroll i començament del XX Rafael Noguera i Oller en publicà el 1905 en el recull poètic Les tenebroses però qui el divulgà en la poesia moderna i li donà el nom a partir del 1914 fou Guillaume Apollinaire Calligrammes , 1918 Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes entre els catalans, Josep M Junoy ja el 1916, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu
Agustí Coy i Cotonat
Historiografia
Comunicació
Publicista i historiador.
Sacerdot 1885, fou destinat a Cuba 1895 i a l’hospital militar de Barcelona 1915 Collaborà sovint en la premsa barcelonina, especialment en “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico” Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals Sort y comarca Noguera-Pallaresa 1906, Villafranca del Panadés 1909, El vino en Cataluña 1911, La batalla de Lepanto 1911, Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta 1913, Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza 1914
Catalunya, lliure de pesta porcina
El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya aixeca la quarantena a les últimes granges catalanes afectades de pesta porcina, situades a la zona d’Albesa, a la Noguera L’acord és anunciat pel conseller Francesc Xavier Marimon, el qual també recorda als ramaders la necessitat de mantenir la prudència que ha permès el control de l’epidèmia, declarada oficialment el 18 d’abril de 1997 Des d’aleshores s’han sacrificat a Catalunya 874780 porcs, pels quals els ramaders han rebut 180000 milions de pessetes en indemnitzacions
meló
meló
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la melonera.
El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola Baix Segura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als Països Catalans per la quantitat i la qualitat
cària
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les juglandàcies, d’escorça grisa, molt temps llisa, fulles imparipinnades, flors masculines en aments i femenines terminals i fruit globulós, semblant a una nou però amb la coberta carnosa gruixuda que s’obre en quatre valves.
Originaris d’Amèrica del Nord fins a Mèxic, tenen interès per llur fusta hickory , molt dura, densa, tenaç i resistent als xocs, emprada per a fer raigs i llantes de rodes, mànecs d’eines, etc, i també com a llenya i per a fumar carn Les espècies més utilitzades són C ovata, C tomentosa i C glabra Els fruits d’algunes espècies de cària, sobretot els de la noguera blanca americana C ovata i els de C laciniata , són comestibles, semblants a nous grosses 6-12 cm, i proporcionen un bon oli de taula
batalla d’Almenar
Història
Militar
Victòria de les tropes de Carles VI, comandades per Guido von Starhemberg i James Stanhope, durant la guerra de Successió, sobre les de Felip V i el marquès de Villadarias (27 de juliol de 1710).
Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre
Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana
Energia
Economia
Empresa de l’INI constituïda el 1946 a Barcelona.
Aprofità les conques de la Noguera Ribagorçana, de l’Ebre i del Cinca Participà en les centrals nuclears d’Ascó I i II i en la de Vandellòs II i, conjuntament amb Hidroelèctrica de Catalunya, en Tèrmiques del Besòs, propietària de les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Cubelles Garraf El 1983 passà a dependre de l’ Empresa Nacional de Electricidad , que el 1999 l’absorbí totalment Fins el 2001, Fecsa-Enher fou la filial que operà com a distribuïdora d’energia elèctrica de Catalunya, any que canvià pel nom de Fecsa-Endesa
Sant Pere de Sorita (Baells)
Art romànic
El poble de Sorita de Llitera és situat a 736 m d’altitud, a la part de tramuntana del terme de Baells, als vessants de ponent del pic de Sant Quilis El lloc, conjuntament amb el seu castell, foren conquerits a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell De la seva església parroquial, dedicada a sant Pere, no s’han localitzat fins a l’actualitat referències històriques documentals hom sap tanmateix que formava part de l’oficialat d’Areny de Noguera, enclavament del bisbat d’Urgell dins el bisbat lleidatà fins el 1956
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina