Resultats de la cerca
Es mostren 1898 resultats
Álvaro de Bazán
Història
Militar
Capità general de l’armada, primer marquès de Santa Cruz.
El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme
marquesat de Rafal
Història
Títol senyorial concedit el 1636 a Jeroni de Rocamora i Tomàs, senyor de Rafal (Baix Segura), de la Pobla de Rocamora i de Benferri.
Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910
Teodomir
Història
Rei del sueus (558-570).
Al començament del seu regnat aquests deixaren l’arianisme i es convertiren al catolicisme En el seu temps, el primer de maig del 561, per iniciativa seva es reuní el concili de Braga, al qual assistiren el bisbe d’aquesta ciutat i els de Viseu, Coïmbra, Idanha, Lamego, Porto, Lugo, Padron, Ourense, Tui, Astorga i Breto, diòcesis que devien integrar llavors el regne sueu Aquest comprenia, doncs, l’actual Galícia, la part occidental de Lleó i la meitat nord de Portugal Potser fou fill i successor de Carriaric El succeí Mir
Joan Suñé i Sintes
Música
Organista.
Deixeble d’Eusebi Daniel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, institució d’on posteriorment fou catedràtic, a partir del 1948 Fou el protagonista de nombrosos concerts organitzats a la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc Realitzà gires de concerts per Alemanya i Portugal i l’Amèrica del Sud Els darrers anys de la seva vida residí a Buenos Aires És autor d’un Método para el estudio del harmonio 1942 i collaborà en la redacció del Diccionario enciclopédico de la Música 1947-52, editat per Central Catalana de Publicaciones
,
Wilhelm Giese
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i etnòleg.
Especialitzat en filologia romànica, fou professor de la Universitat d’Hamburg i es dedicà a estudis de folklore, lingüística basca, relacions arabigoromàniques, música popular, etc Destaca la seva tesi doctoral, Waffen nach der spanischen Literatur des 12 und 13 Jahrhunderts ‘Les armes a la literatura espanyola del ss XII i XIII’, complementada més endavant amb altres investigacions sobre armament de l’edat mitjana a Catalunya, Portugal i Provença Publicà moltes recensions de llibres catalans i collaborà als Estudis Universitaris Catalans i als Estudis Romànics Fou membre…
Juan de Garay
Història
Militar
Militar castellà.
Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà 1640 Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits sobre els francesos
Alonso de Cartagena
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista castellà.
Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal
Pere Domènec
Cristianisme
Jesuïta.
Fou canonge de Barcelona i capellà de la cort de Portugal Fundà a Lisboa el collegi d’orfes 1552 i, sembla, l’església de Montserrat Ingressà a la Companyia de Jesús 1555 i fou rector del collegi de Toledo 1559-64 Professà a Saragossa el 1566 El seu manuscrit sobre els miracles de Francesc de Borja —que ell acompanyà a les missions— fou la font per a la biografia d’aquest, escrita pel cardenal Cienfuegos Testimonià a Barcelona en el procés de canonització d’Ignasi de Loiola 1595
Francesc Desprats
Cristianisme
Cardenal.
Doctorat en dret civil i canònic a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesis d’Aragó, Castella i Portugal Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 davant de Ferran II i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga 1500 i de Lleó, fou creat cardenal el 1503
Joan Colom i Sales
Literatura catalana
Autor teatral.
Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina