Resultats de la cerca

Josep i Agustí Badia i Capdevila eren sabadellencs i de família industrial llanera El seu pare —Josep Oriol Badia i Juncà— fou l’introductor de la indústria estamera a la ciutat del Vallès Però els fills, tot i mantenir les arrels, es passaren al cotó i buscaren la força hidràulica a la conca del Ter Les fàbriques Badia, a Ripoll postal de principi de segle Agustí Badia té ja el 1874 una fàbrica de filats a Ripoll, al raval de Sant Pere És una fàbrica mitjana per al que allí és la indústria tèxtil, amb 1872 pues de filar Aquesta situació es manté fins el 1891 en què la contribució industrial…

Fou un dels fundadors, a Burgos, l’any 1937, de la revista Destino , que traslladà a Barcelona el 1939 i que tanta influència tingué, superats els seus primers principis ideològics, en la societat catalana de postguerra, i de la qual fou gerent fins el 1975 L’any 1942 cofundà, amb Joan Teixidor i Ignasi Agustí , l’editorial Destino , que ajudà a renovar la narrativa castellana de postguerra i on ocupà el càrrec d’editor fins l’any 1989 Amb la collecció “El Dofí” l’editorial inicià, l’any 1946, les edicions en català Fou gran amic i l’editor de l’obra completa de Josep Pla —45 volums 1966-82—…

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda, Pere Calders,…

Fou fundada el 1920 el primer president fou Joan Agell i, posteriorment, Joan Ventura i Sureda i Jaume Jornet Establerta al barri de Broadway L’entitat publicà un “Butlletí” amb illustracions de Joaquim Torres i García Tingué una secció esportiva amb un equip de futbol i organitzava classes d’anglès Sembla que per raons jurídiques del sistema nord-americà passà a denominar-se Catalan Society of New York Entre els seus membres es mantingueren dues tendències els partidaris de la moderació Ventura Sureda, i els que defensaven posicions d’un catalanisme més radical i socialitzant…

Brigadier de l’exèrcit filipista installat a Barcelona Sota la direcció de Pròsper de Verboom s’encarregà del projecte de la capella de la Ciutadella, edifici d’una gran simplicitat no exempta, però, d’elegància Per causa de les obres de la fortificació, aixecà els plànols de l’antic convent de Sant Agustí, on s’indicaven les parts que n'havien d’ésser enderrocades, car hom considerava la proximitat de l’important conjunt religiós perillosa per a la seguretat militar Més tard 1726 dibuixà els plànols dels terrenys proposats a la comunitat per bastir-hi el nou convent, en la construcció del…

Fou creat a partir de la fusió del Club Esportiu Comtal i l’ Atlètic Catalunya Club de Futbol , tots dos clubs filials del Futbol Club Barcelona , que jugaven a tercera divisió La junta directiva del club, encapçalada per Agustí Montal, pretenia formar un equip filial suficientment fort per a estabilitzar-se a segona divisió Des del 1974 milità entre la segona divisió A i la segona divisió B, si bé els primers anys estigué en categories inferiors Jugà al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats fins el 1982, que passà a fer-ho al Miniestadi, construït al costat del Nou Camp El 1991, arran…

Fill de músics, després d’estudiar filosofia a la Universitat d’Olomouc, ingressà en l’orde de Sant Agustí a Brno 1845 Durant els primers temps al monestir es dedicà a estudiar teologia, però els seus coneixements musicals, que havia rebut de la seva família, li valgueren el càrrec de director del cor com a successor de G Rieger Procurà ampliar el repertori de la congregació amb la millor música religiosa recent, amb obres de WA Mozart, Joseph i Michael Haydn, L van Beethoven o L Cherubini També fou actiu com a instrumentista i formà part d’un quartet de corda en qualitat de violinista…

Fou canonge de la regla de sant Agustí L’any 1394 fou recomanat a Joan I d’Aragó pel seu ambaixador a Avinyó com a excellent ’sonador d’orguens', i el mateix any ingressà a la capella reial com a organista També hi desenvolupà funcions de xantre D’allí passà a la capella de Maria de Luna i a la del seu espòs, Martí I El seu nom desapareix dels llibres de comptes de la casa reial aragonesa el 1406, en què fou substituït per Anthoni Sanchez Fou l’autor d’un credo a tres veus que gaudí d’una gran divulgació Aquesta composició apareix a la Missa de Barcelona i a la de Tolosa És el primer autor…

Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas , mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció format per JMEyralar, Joan Mulet i Roig, Antoni Agustí i Palmer i Francesc de BMoll, alhora que prenia un to més culturalista El 1930 tornaren a sovintejar les collaboracions de Massanet, però la publicació deixà d…

Deixeble de Carles Haes, estudià a les escoles de Belles Arts de Barcelona i de Madrid i es dedicà particularment a l’art decoratiu Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898 Exercí de professor de pintura a la Llotja de Barcelona Amb ell es formà el pintor i gravador Joan Colom i Agustí Entre les seves exposicions individuals hi ha la de paisatges a Barcelona el 1924, a la Pinacoteca, i la de 1932 a la Sala Busquets Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha un oli seu, Cerdanya francesa , adquirit a l’Exposició…