Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
mirmeleònids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels neuròpters formada per individus que atenyen fins a uns 30 cm de longitud, amb les ales grosses i els tarsos pentàmers.
Les larves tenen unes mandíbules potents, amb nombroses dents, i es nodreixen de formigues El gènere més representatiu és la formiga lleó
aguilotxa
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al ral d’or o trionfo
sicilià, encunyat des de Joan II fins a Carles I, que porta una àguila amb les ales esteses al revers.
Pesa uns 3,7 g amb llei de 23 quirats Al final del s XV valia 26 sous barcelonesos
hidròpter
hidròpter “Boeing”
© Fototeca.cat
Transports
Vaixell proveït d’unes ales per sota el buc que, a partir d’una certa velocitat, i per efecte hidrodinàmic, mantenen la nau pràcticament fora de l’aigua.
D’aquesta manera es redueix el fregament amb l’aigua i la nau pot atènyer velocitats de creuer de fins a 80 nusos
còlia
Entomologia
Papallona diürna de la família dels pièrids, d’uns 4-5 cm, de cos fosc i ales de color de sofre, amb una franja negra a les vores.
Són molt corrents als camps de conreu i als prats
esfinx

La Gran Esfinx de Gizeh, construïda a l’època de Kefren, quart faraó de la IV dinastia
Religions de Grècia i Roma
Religió egípcia
Art
Figura fabulosa amb cap humà i bust de dona, urpes de lleó, ales d’àguila, cos de lleó o de gos i cua de lleó o de drac.
Tant la idea de l’esfinx com la seva representació plàstica són producte de l’Egipte faraònic, on adquirí una gran difusió, sobretot en l’arquitectura Partint de la idea del lleó, que simbolitzava el protector dels llocs sagrats, els sacerdots heliopolitans conferiren a l’animal un cap humà amb la fesomia del faraó regnant L’exemple més antic és la Gran Esfinx de Gizeh, esculpida en època de Kefren a partir d’una prominència rocallosa propera a la rampa de la seva piràmide Fa 57 m de llargada, 20 d’alçada i 4 d’amplada i ha estat desenterrada a l’antiguitat i en els temps moderns Bé que sense…
dípters

Mosca verda, un exemple de dípter
Levilo (CC BY-NC 2.0)
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzat perquè tenen només un parell d’ales funcionals, que correspon a les de davant, mentre que les de darrere són representades solament pels balancins.
L’aparell bucal, xuclador o picador, forma una mena de trompa que pot variar molt segons el règim alimentari Són insectes de metamorfosi completa, amb larves àpodes i nimfes que poden ésser mòbils o immòbils És un grup molt important, de més de 60000 espècies, que han assolit un grau elevat d’especialització i una distribució cosmopolita Bé que hi ha moltes espècies que es nodreixen de nèctar, no són rares les hematòfagues unes altres vegades, dins la mateixa espècie, la mena d’alimentació varia d’acord amb el sexe, com és el cas del mosquit comú Algunes espècies són hostes intermediaris d’…
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
Introducció al coneixement dels artròpodes i grups afins
Concepte d’artròpode i de parartròpode Els artròpodes, malgrat la seva gran diversitat morfològica, tenen en comú la metamerització del cos i la seva divisió en regions, els apèndixs articulats i la presència al damunt del cos d’un exosquelet fet en gran part de quitina, a més d’altres caràcters d’ordre intern A la fotografia un insecte odonat, Calopterix virgo , hom pot apreciar-hi les tres regions del cos pròpies dels insectes cap, tòrax i abdomen, la situació dels apèndixs en els segments toràcics i la presència dels dos parells d’ales que els caracteritza Enric Curto Malgrat la diversitat…
papallona reina
Entomologia
Insecte de l’ordre dels lepidòpters i de la família dels papiliònids (Papilio machaon), amb les ales grogues i base negrosa i cos groc, amb una línia dorsal negra.
angèlica borda
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, més baixa que l’angèlica, de fulles grans dividides en folíols lanceolats, grans umbel·les compostes i fruit d’ales amples.
És comuna a la vora de les aigües a l’Europa central, i encara als Pirineus i a les muntanyes catalanes humides fins al Vallès Occidental i al Maresme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina